Una big band per tocar rock

En Pepe F. Balasch (París, 1958) fa més de 25 anys que dirigeix les big bands que es van succeïnt a l’Escola Municipal de Música Cal Moliner de Sallent. I no para de plantejar reptes als músics que en formen part. The Small Miller Band ja acumula més de deu anys de trajectòria, i ja ha actuat i fet enregistraments amb músics prestigiosos com el saxofonista Perico Sambeat o el pianista Joan Díaz. A més, la qualitat de la formació l’ha portat a actuar del Black Music Festival de Girona al festival Riojazz de Logronyo. Avui (20.30 h), a l’Espai Cultural Fàbrica Vella de Sallent, presenta un projecte innovador que empelta el so de la big band, amb un gran predomini dels instruments de vent, amb el so d’una banda de rock. Amb aquesta nova sonoritat es podrà escoltar des de Thunderstruck, d’AC/DC; fins a Crazy, d’Aerosmith; passant per Money, de Pink Floyd. Són un total de 8 temes.

«Vaig créixer amb el rock»

Balasch admet que quan va proposar als integrants de la big band tocar música rock «es van pensar que m’havia tornat boig, perquè mai no havien tocat res fora del jazz, tot i que en un estil bastant contemporani». A la majoria d’ells «no els sonava res, tret d’algun guitarrista. Però està bé fer cultura». El director de The Small Miller Band va veure que amb les big band ja s’havien fet combinacions amb altres estils, però no amb el rock, i va voler demostrar que està obert a tot: «a mi sempre se m’ha titllat de jazzísta purista, quan no és cert. Per començar, tinc 65 anys, i vaig créixer amb el rock. Tot això ho he mamat de primera mà! Vaig voler començar a fer música arran d’un concert de cançons dels Beatles, i després et vas allunyant del rock. Això ha estat un retrobament simpàtic. M’agrada molt!».

El projecte The Big Rock Band té com a base una banda de rock, «i així conservem intacta la seva força, amb cantant i cor inclòs», i el que s’hi ha incorporat al damunt és la big band. Ara cal veure com es rep el resultat, perquè «el cert és que hem tocat autors bastant heavies, com King Crimson o Frank Zappa, que surten bastant de l’estàndard del rock». I també cal tenir en compte que els arranjaments de Balasch són sempre reconeixibles: «estic content de tenir un estil, per bé i per mal. Sento la música com la sento, i escric com escric».

L’estrena és avui, però la idea és que el projecte tingui llarga durada i pugui girar de cara a l’any que ve. L’últim tema és un medley de Queen, The Beatles, Rolling Stones i Deep Purple, i la idea és que s’hi incorpori el cor de cada localitat, sigui de l’escola de música o no. «Crec que triomfarem», aventura Balasch.