Música

L’Orfeó Manresà reivindica la Nova Cançó en tots els seus vessants

Els cantants de l’Orfeó Manresà caracteritzats dels anys 60 i 70 per al concert Innova Cançó

Els cantants de l’Orfeó Manresà caracteritzats dels anys 60 i 70 per al concert Innova Cançó / Joan Martínez

Pepa Mañé Vall de Vilaramó

Pepa Mañé Vall de Vilaramó

Raimon, Pau Riba, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Ramon Muntaner, Joan Isaac, Lluís Llach, Ovidi Montllor, La Trinca, Pere Tàpias. L’Orfeó Manresà reinterpreta al seu nou espectacle de producció pròpia, titulat Innova Cançó, les peces més emblemàtiques d’aquests cantautors que van fer de la Nova Cançó la veu d’un poble. La proposta, tot un homenatge als aires de llibertat dels anys 60 i 70 portat a l’actualitat, s’estrenarà diumenge (18 h) al teatre Conservatori. Coincideix amb els 65 anys de la mítica cançó Al vent, de Raimon, que es pot considerar un punt d’inici de la Nova Cançó.

L’Orfeó Manresà, que ja pensa en la celebració del 125è aniversari d’aquí a dos anys, proposa una versió coral de cançons com Ara que tinc vint anys o D’un temps d’un país, a 4 o 6 veus, i amb el suport del quartet de corda Focus, format per estudiants de grau del Conservatori Superior del Liceu. «Sentirem cançons que ens agraden i ens emocionen, i seran reconeixibles totes, però serà una experiència diferent, perquè oferirem una manera diferent de cantar-les», exposa Xavier Pagès, director del cor, integrat actualment per 37 veus entre sopranos, contralts, tenors i baixos. Afegeix que el que es busca és «que cada peça ens interpel·li i que ens porti records, com a passat a molts dels cantaires».

La selecció de les 15 cançons de l’espectacle ha estat «molt difícil, perquè hi ha moltíssima obra», però amb l’objectiu de reivindicar l’expressió musical d’una època en què, pel context social i històric, cantar en català «no era superficial, sinó l’eix vertebrador», s’ha volgut mostrar com la Nova Cançó s’expressava de diverses maneres: alguns estaven més a prop de la cançó francesa, amb temes més amorosos; altres eren més reivindicatius pel què fa a les llibertats i el catalanisme; i altres fins i tot s’expressaven de forma més humorística i desenfadada. «I això val també per avui en dia, per mostrar que el català serveix per expressar qualsevol circumstància i emoció, fins i tot per fer festa», remarca Pagès. Algunes d’aquestes cançons ja estaven adaptades per a cor, i d’altres han estat arranjades pel mateix Pagès.

Muntatge amb part actoral

A banda de cantar, els integrants de l’Orfeó Manresà també sorprendran amb els moviments escènics i coreogràfics, per la qual cosa han hagut de memoritzar tot l’espectacle. «És un gran esforç, perquè aquest projecte està molt a prop de l’exigència professional. Ha comportat moltes hores d’aprenentatge, és una hora de cant ininterromput i a la memorització cal afegir-hi la dificultat vocal i escènica. Ha calgut pujar un graó més, s’ha aconseguit i estem contentíssims», remarca el director de l’Orfeó Manresà.

Cadascun dels cantaires anirà vestit al seu aire dels anys 60 i 70, i una part destacada és l’ajuda que reben per al maquillatge i la caracterització de part dels alumnes de l’institut Guillem Catà. «Són nois que estudien per ser professionals en aquest terreny i les dues parts ens en beneficiem. Estem encantats perquè és una proposta realment sorprenent i innovadora», apunta Pagès, que també destaca la col·laboració del quartet de corda Focus. «Ens agrada col·laborar amb nois i noies que estan al final de la seva carrera, perquè treballar amb gent jove aporta energia, i això també enllaça amb el nostre procés de renovació interna i externa».

L’Orfeó Manresà ha incorporat nous cantaires en els darrers temps, «sobretot noies», i el muntatge Innova Cançó, es considera una fita perquè «des de fora es vegi que innovem, i també esperem agradar al nostre públic». Enfocats en l’horitzó dels 125 anys, «tot i ser una entitat amb molta història, estem obligats a mirar endavant. Amb la sort de tenir la força de l’entrada de gent més jove, ens projectem de ple al segle XXI, sense deixar les arrels».