El poder femení d’Aitana

Aitana, la ja adulta Aitana Ocaña agradi o no, abans referent femení innocent, amb sovint aquest gest adolescent i càndid, llueix ara orgullosa el seu trànsit a dona de 24 anys a cavall del seu últim disc alpha. La catalana va culminar una jornada de poder femení en el tancament del Share Festival, que finalitza la segona edició al parc del Fòrum amb 49.000 assistents en tres dies. "Molt feliç de compartir escenari amb dones increïbles", va compartir la de Sant Climent de Llobregat.

Amb una proposta entretinguda, Aitana, executora notable del pla, va moure al seu aire el molt jove públic (destacable presència d’un parell de desenes de persones sordes que van seguir el concert gràcies a les intèrprets de l’associació Encantados), a partir d’aquest gir dance-house de la seva música pop, també, és clar, a partir dels molt comentats i bruscos moviments de maluc. Els de miamor, concretament, instants d’interès elevat a jutjar pels mòbils desenfundats.

Abans del moment tòrrid de la nit, havia passat pel seu disc alpha amb peces com 2 extraños o AQYNE. Tot i que especialment destacable va ser la secció rockera, amb banda a l’escenari, aprofitant cançons del seu àlbum 11 razones, balades corejades amb passió, la recuperada Mariposas i la naïf Mon amour. Aitana va convidar al ball massiu amb Las babys, peça nascuda a partir de la trillada Saturday night, de Whigfield, per a, finalment, rematar amb Formentera.

Un senyal

"Volíem enviar un senyal, participar en el canvi d’alguna cosa que no està bé, ja que la majoria dels grans festivals tenen cartells dominats per artistes homes", comentava Stefano Maccarone, director del Share, a mitja tarda d’ahir, quan aquesta declaració d’intencions, aquest cartell ple de dones catalanes, havia mostrat ja múscul femení per entrenar, com el de Jim, o algun tan en forma com el de Lia Kali. També Vicco, l’eurovisiva que busca sobreposar-se a Nochentera, hit que la beneeix i la persegueix.

La tarda minvant era perquè una altra representant d’Espanya a Eurovisió, Chanel, comencés a mostrar les seves credencials desplegant el seu primer àlbum ¡Agua!. La "mami", com es fa dir per la seva sang cubana (va incloure una versió de Mi tierra, de Gloria Estefan), va aparèixer amb un bodi vermell amb reforç al maluc, part que les seves cançons busquen electritzar, com va voler transmetre amb la paradisíaca P.M. o la definitiva i sempre ready SloMo, no sense abans presentar Loka com una carta a l’empoderament. "A les que com a mi els han dit boja per vestir-se com li dona la gana, sentir-se com li dona la gana…", va exclamar.

Abans, Julieta, amb un ambiciós xou, havia confirmat el seu rol de nova diva catalana amb el seu pop electrònic. Un podia observar desenes de seguidors de la barcelonina pel Fòrum lluint samarretes amb el seu lema I am the catalan dream, aquest somni tan real. Un concert, ressenyable aquesta postal que és Avions volant, viscut per tots ells amb la mateixa intensitat que aquest "últim vis a vis", que reclama en la cançó Thelma & Louise.