Eugenio: Història d’un fenomen

El biopic és un estil narratiu que no funciona en mans de tothom. Per més apassionant que sigui la història, per més interessant que sigui el seu protagonista, sempre hi ha el perill de voler ser massa fidel a la realitat, voler quedar massa bé amb la persona recreada o els seus hereus, o voler blanquejar els aspectes més foscos de la seva vida.

Per tant, s’ha de ser molt bo (i molt sensible, i també molt hàbil) per fer un biopic que documenti les llums i les ombres d’un personatge i, el més important, que sigui una bona pel·lícula més enllà de la necessitat de fer justícia a una realitat. Per això costa tant trobar biografies fílmiques que siguin rodones o que, en els seus metres finals, no caiguin en una lamentable condescendència. Res de tot això passa a la pel·lícula Saben aquell, una reconstrucció del salt a la fama de l’humorista Eugenio que brilla en tots i cadascun dels seus fronts, que sap explorar la intimitat del seu protagonista i que aprofita l’avinentesa per reflexionar sobre el paper de l’humor en temps difícils.

Si tot això és possible és perquè el seu guionista i director és, efectivament, molt i molt bo. Ho ha demostrat amb escreix com a novel·lista i també en alguns de les seves aventures cinematogràfiques, però s’ha de dir que aquesta és, de llarg, la seva millor obra.

Coneixem els acudits, coneixem el personatge, però qui va ser realment Eugenio? Aquesta és la pregunta que sembla fer-se Trueba de bon principi i és l’esperit que impregna el film fins al final. L’acció comença a la Barcelona dels anys 60, quan l’escena cultural comença a treure el cap després dels foscos anys de la postguerra però el franquisme encara lamina qualsevol expressió no controlada. Eugeni, que treballa en una joieria, s’enamora molt de Conchita, fins al punt de voler aprendre a tocar la guitarra i superar el seu pànic a l’escenari per poder-la acompanyar en les seves actuacions. És el naixement del duet conegut com Els dos. Quan la Conchita es veu obligada a marxar de Barcelona durant un breu període de temps, li demana a l’Eugeni que assumeixi els seus compromisos en solitari per sortir del pas. Però l’home, en lloc de fer l’espectacle habitual, fa un canvi de guió amb el qual se sent molt més còmode: explicar acudits. És així com neix l’estrella del tamboret, el cubata i l’humor tan absurd com impagable. Trueba marca la línia que separa la persona del personatge en una pel·lícula que deu molt a la gran feina del seu repartiment, i molt en particular de David Verdaguer i Carolina Yuste. Al seu costat també destaquen un elenc amb intèrprets com Pedro Casablanc, Marina Salas, Ramón Fontserè, Matilde Muñiz, l’olesà Quimet Pla, César Tormo i Mateo Jiménez.