Dune 2: La crisi del Messies

Que Denis Villeneuve és un deis millors directors actuals havia quedat demostrat amb Prisoners, Blade Runner 2049 o La llegada, però és que a més té el mèrit d’haver portat la saga Dune de Frank Herbert al cinema sense morir en l’intent. La primera entrega era brillant en molts aspectes, i especialment per una fita que s’ha comentat poc: és una modèlica demostració de com traduir cinematogràficament un univers literari respectant-ne l’essència i, a la vegada, sense renunciar a tenir una identitat pròpia. Per tant, era el perfecte híbrid entre els estils de Herbert i Velleneuve, que sabia conciliar un imaginari visual ric en detalls amb una faula política hereva dels llibres. La qual, gràcies a l’aposta de Villeneuve, també s’actualitza i permet fer lectures molt modernes. Una joia, en definitiva, que encara es veu millorada amb la segona part .

Dune - Parte 2 és una odissea descomunal, rodada amb l’exquisidesa habitual, que expandeix els plantejaments de la primera i fa evolucionar cadascun dels seus personatges. En aquests temps de domesticació formal i relats tirant a conservadors, trobar-se pel·lícules de ciència-ficció com aquesta, que tracten l’espectador com un adult, és un petit miracle. I més tenint en compte que el film dedica una part del generós metratge a reflexionar sobre temes tan complexos com els messianismes, els xocs culturals o l’auge dels populismes

La història comença just després dels fets de la primera entrega, amb Paul Atreides sumant-se a la tribu dels Fremen. Ple de dubtes, s’embarca en un viatge físic i espiritual per descobrir si realment és el messies que tothom espera. Però per damunt de tot s’obsessiona amb un malson profètic i recurrent en què es lliura una guerra santa en el seu nom que amenaça amb estendre’s per tots els planetes.

El film et manté amb la boca oberta gràcies a una inventiva visual astoradora, una banda sonora excepcional (Hans Zimmer va guanyar un Oscar per la primera part i ho tornaria a merèixer ara) i un extraordinari repartiment format per Timothée Chalamet, Zendaya (el seu paper creix exponencialment), Rebecca Ferguson, Austin Butler, Florence Pugh, Josh Brolin, Stellan Skarsgard, Dave Bautista, Léa Seydoux, Christopher Walken, Charlotte Rampling, Tim Blake Nelson i Javier Bardem. Veient les bones crítiques i el hype, segur que la seqüela supera les notables recaptacions de l’original.