L’heroïna que esperàvem

Durant els darrers anys ha estat fàcil escoltar o llegir algun professional de crítica de cinema referint-se a Mad Max: Furia a la carretera com una de les millors pel·lícules d’acció que s’han fet mai. I, sense que serveixi de precedent, aquest quòrum entre analistes no és gens gratuït ni exagerat: efectivament, la de George Miller és una obra cabdal del gènere perquè aconsegueix que vegis una cosa que no has vist mai abans i s’ha convertit en una clara influència per a tot el que ha vingut després.

És un film espectacular i fascinant, rodat amb un mestratge poc habitual, que a més reivindica com pocs el poder de la pantalla gran per transportar-nos a universos tan tangibles com estremidors. Hi ha més cinema en qualsevol de les persecucions d’aquest film que en bona part de les estrenes del circuit independent del seu any. La seva preqüela, Furiosa, no arriba a les seves quotes de brillantor, però igualment és una epopeia robusta, hipnòtica i de nou molt política en què Miller dona tota una lliçó de com explorar un imaginari sense haver de repetir les seves fórmules. Són dues hores i mitja de sang, benzina i sorra, d’enfrontaments ancestrals que tenen més a veure amb el nostre present del que ens agradaria admetre, en què Anya Taylor-Joy afronta el repte, i en surt més que airosa, de construir el personatge que a Fúria a la carretera va adoptar el rostre de Charlize Theron. En definitiva, cinema en majúscules que transcendeix els codis del seu gènere i ens endinsa en la sensació que el món actual ja ha atrapat les seves potencials distopies.

Hàbilment, Miller consolida Furiosa com una metàfora de la croada de la feminitat per reivindicar-se en un món que s’entesta a menystenir-la. La seva protagonista és arrencada de la seva comunitat i de la seva família i arrossegada cap a una guerra entre dos personatges, Dementus i Inmortan Joe, que aspiren a sotmetre tots i totes les supervivents d’un paratge desolador. Atrapada en una banda de motoristes, Furiosa es proposa evitar que aquest enfrontament acabi arrasant la seva llar. I la única manera d’aconseguir-ho és convertir-se en una guerrera, superar les seves pors i deixar clar als seus enemics que és ella i només ella qui decidirà el seu futur. Un cop més, el cineasta excel·leix a les escenes d’acció, rodades amb un pols astorador, amb l’ús del so (gran banda sonora, a més, de Junkie XL) i treu molt profit d’un repartiment que, al costat de Taylor-Joy, inclou Chris Hemsworth, Tom Burke, Angus Sampson, Nathan Jones i Daniel Webber.