L'escriptor i periodista Víctor Amela (Barcelona, 1960) s'endinsa en el viatge de Federico García Lorca per Cuba als anys trenta amb 'Si yo me pierdo' (Destino). El llibre, que ja es troba a les llibreries, arriba després d'una primera obra sobre l'autor, 'Yo pude salvar a Lorca', centrada en la seva estada a Nova York. La idea de resseguir el seu periple fins a l'illa caribenya li va arribar quan va saber que l'emissora Caibarién havia entrevistat Lorca el 1930. El viatge, que va començar com una cerca de la "veu gravada", va acabar amb la troballa de la "veu interior d'autoacceptació", ha explicat l'escriptor a l'ACN. Al seu entendre, Lorca va canviar "per sempre", perquè va acceptar "plenament" la seva condició d'homosexual.

"Aquesta és la història de la part lluminosa de Lorca, de com s'omple vida i de cubanitat", detalla Amela. Assegura, en una entrevista amb l'Agència, que "ha gaudit molt escrivint aquesta novel·la", ja que es va adonar que a Cuba el poeta assassinat per la Guerra Civil "va viure una gran lliçó de vitalisme dels negres cubans, que li va permetre començar-se a acceptar a si mateix com a homosexual".

La veu de Lorca va ser el motor del viatge a Cuba de Víctor Amela, el qual va marxar per trobar-hi potser l'única gravació de la seva veu al món, però que "s'hi va acabar trobant amb la veu interior del poeta que s'acceptava a ell mateix" durant el seu pas per l'illa.

La història de l'autoacceptació "portes endins"

L'acceptació, però, "va ser de portes endins", explica l'autor, "sabia que no podia jugar-se-la a explicar obertament la seva condició d'homosexual, però es va deixar de jutjar i avergonyir-se de si mateix com a home gai". La prova que segons Víctor Amela serveix per a demostrar aquesta hipòtesi és que va ser a Cuba on va escriure 'El Público', una obra "obertament homosexual", parafraseja l'autor al mateix Lorca en una carta que va escriure a un amic seu.

Segons Víctor Amela, Lorca pensava que "ell no era més o menys home pel fet que li agradessin els homes; segons el seu pensament, la masculinitat també anava lligada a una gran sensibilitat". Tot això, però, "s'ho deia per dins, quan ja s'havia perdonat a si mateix", declara l'escriptor.

Per què va decidir tornar del "paradís"

"Aparentment, es fa impossible concebre per què voldria tornar del paradís a la Terra", explica Amela, però creu que tenia el pensament que "s'havia d'entregar en sacrifici". El pensament de Lorca era "que feia falta a Espanya, que el necessitaven els pobres, en una espècie de missió per portar la cultura i les lletres a les classes més populars".

La hipòtesi de Víctor Amela, però, també es reforça amb el fet que "Lorca estava rodejat d'amics molt revolucionaris, protocomunistes cubans dels anys trenta, que el van fer sentir que ell també havia de fer alguna cosa pel seu país".

Federico García Lorca "com a persona privilegiada de família rica que era", conclou l'escriptor, "va arribar un punt en què se sentia culpable de la vida que estava tenint, i per això va decidir arremangar-se i tornar a Espanya per fundar La Barraca".