Xavier Bosch torna a París amb ’32 de març’, una novel·la sobre l’ocupació nazi i l’amor entre una àvia i una neta

L’escriptor Xavier Bosch (Barcelona, 1967) ha publicat aquest dijous la seva novena novel·la ’32 de març’ (Univers). El volum explica la història d’una dona que s’instal·la a casa de la seva àvia a París i en descobreix els secrets familiars. A través de dos plans temporals, París l’any 2008 i la capital francesa en plena ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial l’any 1940, el nou llibre analitza el paper del periodisme al servei del nazisme i com el fotoperiodisme encarregat pels alemanys era utilitzat com una arma de seducció massiva. Després d’haver ambientat la premiada ‘Algú com tu’ (Planeta) a París, Bosch torna a França amb un homenatge a l’amor entre una àvia i una neta on es ressegueixen empremtes familiars i col·lectives.

Una de les protagonistes de la novel·la és la Barbara Hébrard, una agent literària que s’instal·la en un cinquè pis del districte de Montmartre tot fugint d’una experiència matrimonial que l’ha trasbalsat. Aprofitant que la seva àvia, amb qui té un vincle molt especial, marxa a viure en una residència, la Barbara lloga una de les habitacions i la història es complica quan un enigmàtic fotògraf que no retrata rostres apareix dormint al seu sofà.

Després d’un inici atropellat, i amb un confinament obligat com a conseqüència d’una gran nevada, els dos personatges es coneixen i comparteixen aquells motius personals que els han portat a fugir de les seves vides passades. Però la descoberta d’una fotografia en una exposició a la Biblioteca Històrica de París capgira el món de la Barbara i la porta a qüestionar-se si realment coneix la seva àvia.

A partir d’aquesta instantània, Bosch convida el lector a un viatge a la vida de l’àvia de la Barbara, la Margaux, el 1940. El trajecte al passat transita entre la vida familiar i amorosa de la Margaux sota l’ombra i l’horror de l’ocupació nazi de París. Així, s’hi mostren delicades escenes viscudes durant el període a la capital francesa com assassinats, desaparicions, tortures, gana, misèria i por, però també atacs terroristes de la resistència, històries d’amor i hores i hores de música al pis familiar, al Theatre du Châtelet, pels carrers de Montmatre o les platges improvisades del riu Sena.

La novel·la està dividida en tres parts: Barbara, Margaux i Roger. D’aquesta manera ’32 de març’ dona espai als tres personatges amb ferides del passat i cicatrius que el lector aprecia i poc a poc va entenent. Bosch planteja una reflexió sobre la força dels secrets, l’amnèsia selectiva de la història, l’inalterable pas del temps, la fragilitat de la vellesa, el regal de la conversa i la música com a instrument de salvació.

El fotoperiodisme “al servei d’una mala idea”

L’origen de la novel·la és una exposició real que es va fer el 2008 a la Biblioteca Històrica de París amb el títol ‘París, sota l’ocupació alemanya’ que apareix també a la novel·la. A través d’una crònica d’un corresponsal a la capital francesa, Bosch va tenir coneixement d’una polèmica en la política francesa perquè per primera vegada s’exposaven en color unes fotografies que mostraven una cara feliç i alegre de la ciutat en lloc de mostrar l’horror viscut al llarg dels quatre anys que va durar l’ocupació.

“Aquella notícia em va quedar al cap i quan decideixo muntar una història d’amor entre una àvia i una neta, agafo l’exposició per explicar el relat d’una família en la qual tot semblava que eren flors i violes”, ha comentat Bosch en una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

L’autor torna a plantejar dos eixos temàtics habituals en l’obra literària com són l’amor i el periodisme. En aquesta ocasió, aborda com el fotoperiodisme és utilitzat per la propaganda nazi i se situa “al servei d’una mala idea”. “Enquadren un instant d’una determinada manera. Magnifiquen uns fets i en suavitzen d’altres”, ha comentat Bosch.

A ’32 de març’ apareix un fotògraf, l’únic autoritzat pels alemanys, que s’encarrega de fer instantànies amb la tecnologia innovadora del moment: el color. A la revista de propaganda ‘Signal’ hi mostra un París on sembla que tot funciona i que s’hi respira felicitat. Mentre que en realitat s’hi patia misèria i por, a la revista només s’hi aprecia destrucció quan es produeixen atacs per part dels aliats i la resistència.

“París era una ciutat trista i buida de gent. Però els alemanys van decidir que havia de ser vitrina per ensenyar al món allò que conquerien. Volien fer veure que la ciutat tornava a la quotidianitat i a la felicitat. Això es va mirar d’aconseguir amb la propaganda, eren així de perversos”, ha detallat Bosch.

Durant l’entrevista amb l’ACN, Bosch ha negat que ’32 de març’ sigui una novel·la històrica “perquè els protagonistes son vius” i s’hi explica com la invasió i l’alliberament de París van marcar la vida d’una de les protagonistes i com quan es descobreix una fotografia es capgira la vida familiar.

Bosch ha tornat a ambientar una novel·la a París, en una ciutat que coneix a fons per qüestions familiars i personals. “Com a autor és fàcil descriure una ciutat que coneixes, recordar espais, olors i colors”, ha apuntat.

De fet, per Bosch, París és un personatge més de la novel·la perquè al llarg del relat el lector recorre espais de la capital francesa en diferents moments de la història. Bosch ha recordat que en les dues històries que s’expliquen l’escenari sempre és el mateix: resisteixen els indrets i les seves particularitats i només canvien els seus protagonistes. En algunes ocasions, l’autor convida el lector a veure un espai l’any 2008 i, posteriorment, hi retorna amb la perspectiva de 1940 per trobar-hi noves lectures.   

L’amor: de Sainte-Maxime a l’Square Viviani

Més enllà de la història passional entre protagonistes, Bosch fa un homenatge a les àvies amb el lligam incondicional que explica que existeix entre la Barbara i la Margaux. Aquest amor entre una àvia i una neta es pot veure en diverses escenes, com per exemple la d’un estiu que passen plegades a la Costa Blava francesa a Sainte-Maxime o l’any 2008, quan la neta visita regularment l’àvia a la residència a l’Square Viviani.

Però l’amor també hi apareix des d’altres punts de vista. Bosch narra la dramàtica relació de Margaux amb l’avi de la Barbara com a conseqüència de l’ocupació, l’amor entre pares i fills, les perseguides relacions homosexuals a la França dels nazis, la germanor entre persones que resisteixen una situació traumàtica o els idil·lis de la Barbara i els d’en Roger. També s’hi pot veure l’altra cara de la moneda: quan la por i l’amor porten els personatges a prendre decisions complicades.

Finalment, la novel·la s’interessa per analitzar si realment es coneix bé a les persones que s’estimen i si es té coneixement de tot allò que han viscut.  

“Això pot tornar”

Bosch ha escrit la novel·la entre l’agost de 2021 i el novembre de 2022, en un procés que ha coincidit amb la guerra entre Rússia i Ucraïna. “Això ens recorda que de nou les informacions que reben la gent de Moscou s’ajusten poc a la realitat”, ha lamentat. En aquest sentit, ha dit que la novel·la també vol reivindicar el deure del periodisme d’explicar la veritat. “En temps de dictadura o pseudodictadura el periodisme ha de maldar pel seu compromís amb la gent”, ha afirmat.

El periodista ha recordat que abans de la invasió a Ucraïna ja es va veure l’ascens de l’extrema dreta a Espanya, Itàlia i França i que aquests moviments “no són una moda passatgera”. “Sabem com les gasten aquesta gent, expliquen allò que els convé i silencien allò que no els agrada. És un avís del món que això pot tornar”, ha advertit.

Un tiratge de 40.000 exemplars

La novena novel·la de Xavier Bosch suposa l’aterratge de l’autor al catàleg d’Univers d’Enciclopèdia. L’editorial té previst fer un tiratge de 40.000 exemplars en primera edició en català i 5.000 en castellà.

Es dona el cas que a ’32 de març’ el món editorial hi és molt present. La protagonista s’encarrega de vendre drets editorials de grans obres i coneix autors i assisteix en grans esdeveniments. “Em permet riure’m d’un món que conec i posar-hi cullerada”, ha destacat. Bosch mostra a “patums” del món editorials com editors culturitzats, crítics temuts, autors consagrats i festes amb molt de glamur.

Bosch aprofita l’obra per fer una picada d’ullet als aficionats al món del futbol, ja que alguns dels personatges incorporen noms de grans referents internacionals d’aquest esport. També a la llengua i a la bona escriptura. Posant-ho en boca d’unes autores, compara el procés d’escriure amb el de tocar el piano. “En el paràgraf que vaig parlar del procés d’escriptura vaig passar-m’hi molta estona per explicar les sensacions que tinc a l’hora d’escriure. M’ho vaig passar molt bé fent aquest anàlisi interior”, ha explicat.

Amb nou novel·les publicades des de 1994, Bosch manté la tradició d’escriure idees per a possibles noves històries en una llibreta. Segons ha explicat a l’ACN, ja té alguns fil per on estirar per vestir la seva desena novel·la. “Encara està a les beceroles”, ha advertit en ser preguntat sobre quina serà la nova història.