Mar García Puig debuta com a escriptora amb una auto-ficció sobre la 'bogeria puerperal' a 'La història dels vertebrats'

L'editora Mar García Puig (Barcelona, 1977) debuta com a escriptora amb 'La història dels vertebrats' (La Magrana), una novel·la que relliga el relat sobre una ferida personal vinculada la maternitat amb la història en plural de la depressió (o bogeria) post-part i les seves causes profundes. En aquest assaig narratiu García Puig comparteix l'efecte que li va provocar el naixement prematur dels seus bessons l'any 2015, el mateix dia que era nomenada diputada al Congrés: "Vaig embogir". L'autora parla de totes les dones que alguna vegada han sentit que perdien el cap, un patiment "transversal" que no entén de colors polítics, diu, quan encara es manté massa "en l'esfera privada". "És un llibre sobre la bogeria i sobre l'amor que ens salva".

Mar Garcia Puig es despulla literàriament a 'La història dels vertebrats', el debut literari de l'editora i diputada barcelonina. Al llibre hi narra en primera persona la vivència de la primera maternitat i com va "embogir" amb el naixement prematur dels seus dos fills bessons. "En un dia vaig passar de no ser mare a ser-ho i de no ser una persona pública a ser una política; em vaig tornar boja, i vaig entrar a formar part d'aquest grup de dones han patit al llarg de la història 'mania làctica' o, com se'n diu ara, depressió post-part", rememora en una entrevista promocional.

L'autora indaga en aquesta ferida personal, però la connecta amb lluites universals. Després de patir aquell episodi va descobrir les històries de moltes dones a l'Anglaterra victoriana que, amb situacions com la seva, eren ingressades en centres psiquiàtrics. Garcia Puig comparteix aquestes històries mentre va reflexionant sobre el pes que aguanten les dones quan es converteixen en mares en un sistema que relega això a l'esfera privada.

L'esfera privada i la pública, "una imposició"

"Em vaig adonar que aquesta divisió, entre esfera púbica i privada, és una imposició per continuar perpetuant el masclisme; la maternitat té molts aspectes polítics", assenyala la també diputada al Congrés en representació dels Comuns. Al respecte, García Puig no amaga una certa decepció amb allò aconseguit després de 7 anys a la cambra baixa. "Aquesta és una experiència força transversal, compartida per la majoria de diputades amb independència del grup parlamentari", assegura. "Jo pertanyo a un grup que volíem fer els coses diferents però no ens n'hem sortit", assumeix.

Diu l'autora en aquest sentit que ha volgut fer un relat "força universal" i que faci reflexionar, per exemple, sobre el fet que hi hagi tantes dones que abandonen la política mentre molts homes s'hi perpetuen. "La maternitat és un tema universal, perquè els afectes i les cures són allò que realment vertebra la història dels vertebrats", afegeix jugant amb el títol del llibre i reivindicant que la maternitat (i la paternitat) ocupin més lloc en "l'esfera pública".

El pes que carreguen les mares

"M'agrada definir-lo com un llibre de bogeria i sobre l'amor. L'amor romàntic (amb el pare dels fills), l'amor patern-filial, i també el de la xarxa que em sosté i que em salva", respon preguntada sobre com veu el seu debut literari. Una xarxa que ha teixit a través de la família, les amistats, el confort dels referents literaris i la pròpia escriptura d'aquest llibre. Mar García Puig, diu que va trobar "consol" en la literatura i que tenia la sensació de deute, de manera que el seu llibre és també una forma de "donar consol" a altres dones.

I és que és molt el pes que han de suportar les mares, i el sentiment de "culpa" si mai arriben a "no complir" amb el deure d'assegurar la vida dels seus fills: "Podem arruïnar la història dels vertebrats!", diu amb una trista ironia.