L’il·lustrador Oriol Malet publica ‘Ombres de colors’, un nou còmic sobre l’abandonament escolar adreçat als joves

L’il·lustrador Oriol Malet ha publicat ‘Ombres de colors’ (Comanegra), un nou còmic sobre l’abandonament escolar adreçat a un públic jove. Es tracta d’un projecte que s’ha nodrit de diversos estudis de la Fundació Bofill, i desenes de testimonis reals. Tot plegat, pretén generar debat al voltant d’una problemàtica de grans dimensions a Catalunya, amb una taxa que se situa al voltant del 17%, per sobre de l'espanyola i europea. En declaracions a l’ACN, Malet explica la importància d’exposar la situació d’una forma entenedora, a través d’un llenguatge proper per tal d’interpel·lar els més joves però, a la vegada, sense caure en els estigmes. “Que siguin conscients d’una realitat molt dura de la qual en són protagonistes”, subratlla.

Amb el seu tercer còmic - el primer en solitari - Malet aborda l’abandonament escolar prematur posant al centre les històries i vivències dels joves que, més enllà de les dades, es veuen empesos a deixar els estudis abans d'hora. Per fer-ho, es capbussa en diversos estudis impulsats per la Fundació Bofill i en la realitat diària dels centres i docents, parlant directament amb desenes de joves “abandonadors”. Segons l’autor, es tracta d’un tema que l’interessava molt ja que, normalment, bona part de la seva feina se centra en el còmic de no ficció, periodístic i d’àmbit social.

En aquest sentit, ‘Ombres de colors’ és una història de ficció que mostra la diversitat i la transversalitat de perfils que deixen els estudis prematurament, i les causes de fons que empenyen cada any milers de joves a deixar el sistema educatiu. Tal com explica el mateix Malet, està pensat per un públic adolescent, i un dels reptes principals va ser buscar una fórmula d’interpel·lar aquest col·lectiu.

Una història que, a més, presenta un punt autobiogràfic, ja que el mateix Malet reconeix que va ser “mal estudiant” i que van transcorrer forces anys fins que es va acabar “situant”. “Em vaig passar un any sencer als passadissos”, admet, “els adolescents tenen sovint la sensació que no se’ls escolta, i per això cal ser més empàtics”.

Pel que fa a l’estructura del còmic, l’autor explica que “es llegeix ràpidament, té acció, però també ficció”. “Un altre dels aspectes destacats és el fil conductor, que permet explicar casos reals i serveix com a excusa per fer parlar els protagonistes”, detalla. La publicació compta també amb un pròleg signat per l’artista català Triquell, un perfil “interessant” i de “parla catalana” que pot connectar amb els joves.

Per l’il·lustrador, els còmics poden ser una bona eina per explicar certs tipus de històries, però assenyala que, encara, cal molta pedagogia per transmetre aquesta idea. D’altra banda, celebra que el còmic del català es trobi actualment en un moment d'allò més dolç.

Convertir la problemàtica en prioritat

Comanegra ha editat el còmic de la mà de la Fundació Bofill, en el marc del seu projecte ‘Zero Abandonament’. De fet, des de la fundació recorden que l’any passat, més de 97.000 joves d’entre 18 i 24 anys havien deixat els estudis sense tenir cap titulació més enllà de l’ESO i demanen abordar l’assumpte de forma “urgent” com a prioritat al país.

En el còmic, es destaca el rol que tenen els docents en aquest repte social i educatiu, però també es posa l’accent de la necessitat que des de les administracions públiques s’aposti per dotar els centres dels recursos i acompanyament necessaris.

Tal com apunta el director de la fundació, Ismael Palacín, l’abandonament té conseqüències “gravíssimes” que la gran majoria de persones paguen durant els anys posteriors. “És com una autopista plena de forats i que quan en surts, que no és estrany, doncs no pots tornar a entrar”, lamenta.

D’altra banda, Palacín remarca el fet que més de la meitat dels estudiants, segons les seves xifres, “es perden a l’ESO”. “Darrere de les xifres hi ha unes vivències molt dures i no és un tema que està al capdavant de les preocupacions perquè encara es percep l’educació com un privilegi, i no com un dret i deure de tots els joves”, insisteix.