«Machos Alfa» torna a Netflix amb la seva segona temporada

Fernando Gil, Raúl Tejón, Gorka Otxoa i Fele Martínez tornen a donar vida a quatre homes de més de quaranta anys en ple procés de deconstrucció

Una escena de «Machos alfa»

Una escena de «Machos alfa» / Netflix

Marisa de Dios

Fa poc més d’un any, els germans Laura i Alberto Caballero, artífexs d’èxits com Aquí no hay quien viva i La que se avecina, van estrenar a Netflix una comèdia que es va convertir en fenomen social, Machos alfa, per l’intens debat que va generar al voltant de la masculinitat tòxica. La sèrie va fer que el públic es plantegés, des del prisma de l’humor, temes com el masclisme i els privilegis del patriarcat i va treure punta d’una realitat com la dels homes que no acaben de trobar lloc davant l’avenç del feminisme. Només cal recordar els resultats de l’última enquesta sobre estereotips de gènere del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que assegurava que el 44% dels homes a Espanya considera que les polítiques d’igualtat «han arribat tan lluny» que ara els « discriminen» a ells.

Els quatre homes protagonistes, que interpreten Fernando Gil, Raúl Tejón, Gorka Otxoa i Fele Martínez, tornen a submergir-se en les seves crisis existencials (i, sobretot, les seves crisis com a mascles alfa) en la segona temporada de la ficció, que arriba avui a Netflix amb 10 nous capítols i amb els seus personatges més desubicats encara. Perquè, encara que hagin passat pel curs que els impartia el guru «antimachirulos» (paraula que acaba d’entrar a la RAE) que interpretava Santi Millán, la teoria no és sempre fàcil de portar a la pràctica.

«La sèrie enfronta els mascles ibèrics a l’època de la dona empoderada i els veus intentant reinventar-se per encaixar en aquesta societat nova i en què estan fora de test» resumeix Gil, que dona vida a Pedro, aquell directiu televisiu que no passa pel seu millor moment professional ni personal en la seva relació amb la influencer Daniela (María Hervás).

El seu personatge és dels que més es resisteixen a replantejar-se les relacions amb les dones i a abraçar la seva nova posició en una societat en què els micromasclismes ja no passen tan desapercebuts com abans.