«Exterior noche»: El segrest d’Aldo Moro

Ni tan sols els grans autors europeus són aliens a l’etern retorn a material previ en què camina sumida la indústria audiovisual. Exterior noche (Filmin), primera sèrie del tità Marco Bellocchio, té alguna cosa de reboot i de seqüela de llegat de Buenos días, noche, la seva pel·lícula del 2003 sobre el segrest i assassinat del primer ministre italià Aldo Moro per un comando de les Brigades Vermelles. Va ser en el matí del 16 de març del 1978, dia triat per a la investidura del quart govern del democratacristià Giulio Andreotti, aquesta vegada amb suport del Partit Comunista italià.

Bellocchio ens va mostrar llavors la perspectiva d’una captora, Chiara (Maya Sansa), lliurement inspirada en Anna Laura Braghetti, terrorista penedida que va exercir com a amfitriona de la presó del poble on Moro va passar cinquanta-cinc dies. En aquesta nova reedició estesa volia incloure altres veus, altres perspectives, a penes escoltades en la pel·lícula. I tenir temps per a elucubrar sobre elles en profunditat. D’aquí ve que triés fer una sèrie, encara que no sense reticències a anomenar al producte pel seu nom: «Està dividida en episodis, però és una única pel·lícula», deia a Cineuropa.

Buenos días, noche era una pel·lícula complexa i inquietant per donar protagonisme als captors i no tant al capturat. Exterior noche ret homenatge a aquest últim en un primer episodi que, com els quatre següents, cerca per igual la veritat històrica i la immersió més lliure en la vida íntima i interior de cada retratat. Veiem a Moro triomfar en l’àmbit polític, convencent als seus col·legues més poc inclinats a fer coalició amb els comunistes, però també li veiem superar amb dificultat l’àmbit conjugal.

Les seves relacions polítiques, familiars o d’amistat introdueixen a personatges amb capítol propi, com Francesco Cossiga (Fausto Russo Alesi), el que era per 1978 ministre de l’Interior; el papa Pau VI (Toni Servillo), preocupat per si la coalició serveix per a aprovar la famosa llei 194, que va obrir les portes a l’avortament a Itàlia, o l’esposa d’Aldo, una Eleonora (Margherita Buy) eternament ofegada en melancolia. Els personatges s’enfronten a dilemes i interrogants impossibles: Cossiga s’esforça per salvar a Moro entre crides des de diversos fronts a la protecció de la integritat del país; Pau VI lluita per mantenir unides «la responsabilitat i la misericòrdia».

Quan toca donar el punt de vista dels terroristes, Bellocchio es decanta per seguir a Valerio Morucci (Gabriel Montesi) i Adriana Faranda (Daniela Marra), els qui van tenir un rol important durant el segrest. Adriana, ja retratada al cinema per Frankenheimer en El año de las armas, es mostra en contra de l’execució de l’ostatge. Com Buenos días, noche l’episodi dels brigadistes acaba amb una seqüència onírica, però aquí menys lluminosa, menys alliberadora ucronía a l’estil del final de Érase una vez en… Hollywood.

Esfondrament de dos partits

Amb aquest relat coral i polièdric, Bellocchio sembla voler donar armes als seus paisans per a debatre amb propietat sobre què va passar llavors i si es va poder o degué salvar a Moro. Poder-se, pel que sembla, es va poder: el Papa va voler reunir diners per a un rescat, com es recorda en la sèrie. L’aposta per la fermesa de l’Estat va precipitar, com recordava Bellocchio en Variety, «una crisi que va portar a l’ensulsiada dels dos partits principals d’Itàlia: els comunistes i els demòcrates cristians». Quedava oberta la via per a l’aparició de noves forces, com la Forza Italiana de Berlusconi.

Les gairebé sis hores d’Exterior noche no són en cap cas una àrida lliçó d’història, sinó una dramatització expansiva, lliure i no exempta d’humor. Bellocchio sap trobar lleugeresa en qualsevol aspecte de l’existència; fins i tot el suïcidi en Salto al vacío. Aquí rebaixa la gravetat del calvari humà, polític, religiós i familiar amb detalls absurds, com el paper dels presumptes vidents en la recerca del segrest o la resistència d’Andreotti (Fabrizio Contri) a menjar gelat fins que Moro sigui alliberat. Ombres i llums en ric diàleg.