«Los fontaneros de la Casa Blanca»: El ‘Watergate’, un drama divertit
HBO Max ha estrenat una nova aproximació a l’escàndol polític més gran dels EUA protagonitzada per Justin Theroux i Woody Harrelson
![Justin Theroux i Woody Harrelson, com E. Howard Hunt i G. Gordon Liddy, exagents de la CIA i el FBI](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/738ca106-c348-4633-84aa-7ec9f9b63df1_16-9-aspect-ratio_default_1224068.jpg)
Justin Theroux i Woody Harrelson, com E. Howard Hunt i G. Gordon Liddy, exagents de la CIA i el FBI / hbo max
Juan Manuel Freire
Encara que el bigoti irònic de Justin Theroux suggereixi el contrari, la minisèrie Los fontaneros de la Casa Blanca (HBO Max) no és una comèdia, assegura el seu director, David Mandel. «Bé, no és una comèdia però tampoc no és un drama», matisa i crea encara més confusió. Podríem deixar-ho en una tragèdia d’un parell d’homes ridículs, els veritables E. Howard Hunt (Woody Harrelson) i G. Gordon Liddy (l’esmentat Theroux), exagents de la CIA i l’FBI, respectivament, coneguts per capitanejar l’intent d’aplanament al complex Watergate que va acabar amb la presidència de Richard M. Nixon. Coneguts, però tan sols relativament: per això les seves fracassades missions o els seus tics de personalitat resulten tan sorprenents i, si Mandel m’ho permet, hilarants.
El nostre entrevistat és, li agradi o no, llegenda viva de diverses èpoques de la comèdia estatunidenca: una espècie de Zelig o Forrest Gump de l’humor en pantalla. Rarament ha arribat el primer a algun lloc, però ha arribat a llocs increïbles, de la sala de guionistes de Saturday night live (entre el 1992 i el 1995) a la de Seinfeld (per a les tres últimes temporades). Al costat de Larry David, cocreador d’aquesta última, va aprendre «innovadores lliçons de telecomèdia: la importància de fer avançar la trama amb cada escena o com construir un clímax a partir de quatre històries que acaben xocant en una». David el va reclutar després per a la no menys innovadora Larry David, l’esperit d’improvisació de la qual es va emportar Mandel a la seva temporada (o, per ser precisos, tres temporades) al capdavant de la comèdia política Veep.
![Un fotograma de la sèrie](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/113e5442-b15f-4613-a4ef-1df617962e29_alta-libre-aspect-ratio_default_0_x497y146.jpg)
Un fotograma de la sèrie / hbo max
Quatre intents d’aplanament
Pel seu ocasional acostament al Despatx Oval i el seu superàvit de gent de perillosa incompetència, es podria pensar en Los fontaneros de la Casa Blanca com una preqüela de Veep. Mandel fa matisos sobre aquest tema: «Són sèries molt diferents. En Veep ens recolzem tota l’estona en l’acudit, acudit, acudit, tirant de molt bons personatges, però sempre pensant en l’acudit, acudit, acudit. Aquesta nova sèrie pot ser, a vegades, molt divertida, però intentem no fer acudits. Aquí l’humor sorgeix orgànicament d’uns certs fets i situacions».
Un exemple perfecte és la dada recordada en un pròleg que creiem climàtic quan, en realitat, és pur anticlímax. No hi va haver només un, sinó quatre intents d’irrompre en el Watergate. El que veiem al principi és el segon. «Ni tan sols alguns entusiastes de la política saben que es va intentar forçar l’entrada de la seu del Partit Demòcrata fins a quatre vegades», apunta Mandel. No pots sentir una cosa així sense posar-te a riure. «Però, al mateix temps, ens estem rient d’alguna cosa que va ser un crim terrible contra la confiança del poble estatunidenc. És un riure inapropiat, alguna cosa que solíem fer amb en Larry David. És aquest riure nerviós a la meitat d’un funeral».
![10235176 817994 4024x6048](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/32e79f83-96d9-4bef-844d-27f9aa1fe7ce_alta-libre-aspect-ratio_default_0_x609y231.jpg)
«Aquí l’humor sorgeix orgànicament d’uns certs fets i situacions» / hbo max
Segons Mandel, va ser «la desesperació» el que va portar Hunt i Liddy a cometre errors. «Liddy era una persona obstinada a agradar i, alhora, capaç de fer coses molt perilloses, que els seus col·legues vigilaven de prop per si matava [el columnista de recerca] Jack Anderson. Hunt també anhelava el prestigi, però era bastant més tranquil. Pensàvem en Willy Loman, protagonista de l’obra d’Arthur Miller Muerte de un viajante: un home que és una ombra del que va ser, que va per la vida arrossegant-se gairebé literalment, caminant lent, com fa Harrelson en la sèrie».
![10235177 817994 4024x6048](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/573e6ab8-c861-46be-8bf8-90b5827d964d_alta-libre-aspect-ratio_default_0_x692y143.jpg)
Hi va haver quatre intents d’irrompre en el Watergate / hbo max
Un altre punt de vista
El Woody Boyd de Cheers dona relleu i complexa humanitat a un personatge bastant fugaç en altres acostaments al Watergate, incloent-hi el clàssic Todos los hombres del presidente (Alan J. Pakula, 1972), crònica de les recerques de Carl Bernstein i Bob Woodward que van destapar l’escàndol. «M’agrada pensar que la nostra sèrie succeeix alhora que ella. És el mateix, observat des d’un altre costat. En la pel·lícula veus Woodward cridant Hunt i en la sèrie veus Hunt rebent la trucada de Woodward». Amb la veu, bona picada d’ullet de Robert Redford.
- Més de 20 anys esmorzant cada dissabte al Golden
- Dos professors de Manresa recullen prop de 5.000 signatures per canviar el sistema d’ensenyament
- El superaliment ric en antioxidants que has de consumir cada nit per millorar la memòria
- Detenen un home a Berga per forçar la seva exparella a pujar en un cotxe i retenir-la contra la seva voluntat
- L’Ajuntament estudia la creació de noves piscines públiques a Manresa
- ERC de Sant Vicenç dels Horts demana a la direcció nacional que 'depuri responsabilitats' pel ninot de Junqueras
- Necrològiques del 9 de juliol del 2024
- Canvis en la gratuïtat del Túnel del Cadí: es farà per mitjà d'una app vinculada a la matrícula del vehicle