«Kizazi Moto: Generación Fuego»

En el futur es recordarà el 5 de juliol del 2023 com una data important en la història de l’animació africana: és el dia que va arribar a totes les pantalles del món Kizaki Moto: Generación Fuego, antologia de ciència-ficció sorprenent amb la qual Disney+ ha volgut donar l’alternativa a creadors arribats d’Egipte, Kenya, Nigèria, Sud-àfrica, Uganda i Zimbàbue. Tots ells contesten amb personalitat a la pregunta: «Com es veu el futur d’Àfrica des d’una perspectiva africana?». En conjunt, la col·lecció és una nova fita de l’afrofuturisme, el moviment sorgit als Estats Units en els noranta que usa ciència-ficció i fantasia per abordar temes de la diàspora del continent.

La sèrie va ser idea de l’estudi sud-africà Triggerfish, conegut, entre altres triomfs, per aquella adaptació de l’obra de Roald Dahl (La rebelión de los cuentos, del 2016) que li va valer distincions a Annecy i als Emmy internacionals. Per acabar d’impulsar-la van tenir el suport com a productor executiu de Peter Ramsey, codirector de Spider-Man: Un nuevo universo, amb la qual es va convertir en primer afroamericà nominat (i guanyador) a l’Oscar a la millor pel·lícula d’animació.

«Vaig conèixer la gent de Triggerfish quan vaig ser a Sud-àfrica el 2019 al festival d’animació de Ciutat del Cap», explica Ramsey a El Periódico de Catalunya en videotrucada. «Vaig quedar sorprès de tot el que envoltava aquesta comunitat. El seu talent i el seu entusiasme pel que feien eren simplement increïbles. Quan em van suggerir unir-me al projecte, no ho vaig dubtar ni un segon. Aquesta fèrtil escena havia de ser descoberta a tot el món».

Bregar amb el passat                           

Si hi ha alguna cosa que defineix els animadors i, en general, els ciutadans africans «és la seva honestedat en parlar del passat del seu país», opina Ramsey. «De fet, a l’antologia es poden veure diverses pel·lícules sobre la necessitat de bregar amb el passat abans d’anar cap al futur. En molts països no es fa això. Als Estats Units, per exemple, es debat ara mateix fins i tot sobre què és el passat com a noció històrica».

El que és arcaic i el que és modern es donen la mà en l’enlluernador Me das alegría, del director sud-africà Lesego Vorster, fundador d’un estudi, The Hidden Hands, que va fer costat a Studio La Cachette en la celebrada sèrie Primal, de Genndy Tartakovsky. Vorster ha dissenyat una brillant fantasia distòpica sobre un món on els déus obtenen els seus poders a través de l’adoració en xarxes socials. «La referència principal en animació va ser el videojoc Wakfu, d’Ankama», revela l’autor. «I per construir el món, la meva directora d’art [Caroline Vos] i jo pensem sobretot en la sèrie Oban Star-*Racers. També hi apareixen molts objectes africans als quals donem formes estranyes».

En l’al·lucinant Surf Sangoma, de Catherine Green i Nthato Mokgata (l’artista multidisciplinari al qual els fans del rap recordaran com a Spoek Mathambo), tenim l’oportunitat de visitar una Durban futura on l’augment del nivell del mar ha obligat a construir un mur protector i a prohibir les activitats oceàniques. El paisatge presentat faria per a una pel·lícula o sèrie completa. «Això ens van dir al principi, que érem increïblement ambiciosos», explica Green, de llarga carrera com a investigadora creativa. «Vaig explorar a consciència la història de la ciutat i, com a persona obsessiva que soc, vaig acabar abraçant molts petits detalls. La mescla de cultures de Durban ofereix una infinitat d’elements entre els quals triar». 

I també molt destacable és Hatima, codirigit per Terence Maluleke i el nostre entrevistat Isaac Mogajane, cofundador de Diprente Films, la companyia que va produir Queen Sono, primera sèrie africana encarregada per Netflix. Creix davant els nostres ulls un món dividit en aigua i terra i dues nacions en guerra. Totes dues explicades, malgrat les limitacions de metratge, amb delicadesa de matís: «És una cosa que ens va fer veure el Peter [Ramsey]», explica Mogajane. «Havíem de dedicar la mateixa atenció a tots dos mons; tenir personatges pels quals preocupar-nos a banda i banda. Al final és una història sobre com estem de lligats tots en realitat; sobre com la història ens connecta de formes sorprenents».

Això és només el principi       

 Kizazi Moto: Generación Fuego no serà l’únic exemple d’animació africana que tindrem a l’abast durant el 2023. Des del 20 de maig s’emet a Disney Channel una sèrie musical per a nens, Kiff, creada pels sud-africans Lucy Heavens i Nic Smal. L’estudi Triggerfish ha produït la primera sèrie d’animació africana de Netflix, Les Super-4, prevista per al 20 de juliol. I en algun moment del 2023 hauria de veure la llum, de nou a Disney+, la sèrie Iwájú, retrat d’una Lagos futurista que la Casa del Ratolí ha produït en aliança amb la companyia panafricana Kugali.