«Memento mori»: Versos, cançons i assassinats

Memento mori és una expressió llatina que significa «recorda que moriràs». És també el títol de la sèrie que es pot veure a Amazon Prime Video, ja que es tracta de la mateixa frase que li diu Augusto, el sociòpata al qual interpreta Yon González, a les seves víctimes just abans de llevar-los la vida. Basada en la novel·la homònima de César Pérez Gellida, que va inaugurar la reeixida trilogia Versos, canciones y trocitos de carne, la gran peculiaritat d’aquest «thriller» consisteix a submergir-nos en la ment d’aquest assassí sense escrúpols que, per moments, recorda al pertorbat Patrick Bateman de American Psycho. Encara que sigui molt més pròxim, ja que actua a Valladolid.

Un assassí sociópata que, a la seva primera víctima, li amputa les parpelles, la mata amb una banda sonora de fons i li deixa com a signatura un poema. «Poder fer un personatge amb aquest dolor, aquest odi, aquesta frustració, aquesta ira i veure fins a on arriba la teva maquinària és un gust», afirma González, que es va recloure durant tres mesos i mig a casa, amb els guions, per a imbuir-se d’aquesta fosca personalitat per al seu paper.

Perquè en el seu camí deixarà una reguera de víctimes, mentre l’inspector Sancho (Francisco Ortiz, el protagonista de García!) tracta d’atrapar-lo amb l’ajuda de Carapocha (Juan Echanove), un expert en assassins en sèrie, i una professora universitària (Manuela Vellés) que anirà desentranyant el significat dels versos que deixa l’assassí en els cadàvers. Violeta (Olivia Baglivi), una jove amb la qual el psicòpata establirà una pecular relació, completa l’univers de personatges principals.

Valladolid

Els lectors de la saga literària podran reconèixer en la sèrie la línia argumental principal de la novel·la Memento mori, encara que hi hagi variacions. «Són aportacions que sumen i que m’haurien encantat que se m’haguessin ocorregut a mi quan escrivia», confessa Pérez Gellida, que ha participat en el disseny dels guions d’aquesta ficció ambientada en la seva Valladolid natal i que es converteix en un personatge més de la trama.

La ciutat no sols serveix per a dotar a la sèrie d’una atmosfera i una climatologia molt particular, amb els seus dies de pluja, sinó que li aporta una gran proximitat a la història. «Augusto podria ser l’assassí de la porta del costat. Algú amb qui et trobes pel carrer però que en el seu procés mental alguna cosa se li dispara i comença a matar», explica José Velasco, de Zebra Produccions.

Pérez Gellida reconeix que està acostumat al fet que comparin al protagonista de la seva trilogia Versos, canciones y trocitos de carne amb Patrick Bateman, el «yuppie» d’instints assassins de l’aclamada novel·la de Bret Easton Ellis, que en la pantalla li va posar cara Christian Bale. «És inevitable fer el paral·lelisme pel fet de viure l’acció en primera persona, d’explicar la història des de l’òptica del sociópata, però els espectadors descobriran que Augusto té una cosa especial i molt diferent», avança l’escriptor.

De fet, la sèrie està plagada de girs de guió i amaga una sorpresa final en l’últim dels sis capítols, que podrien allargar-se amb noves temporades, tenint en compte que la primera novel·la forma part d’una trilogia i hi ha uns quants llibres més dedicats a aquest univers.