«Los amos del aire»: joves prodigiosos

Els soldats d’Hermanos de sangre es feien un a la terra, a la trinxera. The Pacific mostrava la crua rutina de la Infanteria de Marina. En aquesta (improvisada) sèrie de minisèries sobre la contribució dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial hi faltava una dedicada al combat per aire, com fa temps va exigir Arnold Spielberg, operador de ràdio d’un B-25 durant el conflicte, al seu famós fill Steven. 

Los amos del aire (Apple TV+) arriba tard per ser disfrutada per Arnold, que va morir l’agost del 2020. Spielberg i els seus socis habituals Tom Hanks i Gary Goetzman han hagut de lluitar fins i tot més de l’habitual per fer realitat la seva visió. En desenvolupament a HBO des del 2012, el projecte va topar amb complicacions tecnològiques i financeres abans del seu salt a Apple TV+ el 2019, i fins i tot amb el pressupost més folgat (250 milions de dòlars) va ser una sèrie difícil d’acabar. «Ho teníem tot, però també teníem la covid», explica en roda de premsa virtual el veterà Goetzman, mà dreta de Hanks en la productora Playtone i inspiració real de Paul Thomas Anderson per a Licorice pizza. «Va ser molt difícil treballar envoltats per un exèrcit de viròlegs i totes aquestes proves, tota aquesta seguretat. Coses així treuen diversió a l’aventura. Van ser deu mesos de rodatge complicat». 

Repartiment de 'bright young things'

Basada en el llibre homònim de no-ficció de Donald L. Miller, aquí acabat de llançar per Desperta Ferro, Los amos del aire se centra en les gestes bèl·liques i l’afany de supervivència del 100è Grup de Bombardeig (o el Sagnant 100è) de la 8a Força Aèria dels Estats Units, que després d’arribar a l’Anglia Oriental el 1943 es va atrevir amb els pitjors bombardejos diürns i va acabar fent possible la invasió del Dia D.

Com les dues sèries anteriors, està solcada per joves prodigiosos: Austin Butler (l’Elvis de Baz Luhrmann) i Callum Turner (ara potser molt buscat per motius de pur gossip) són els comandants en el centre de l’acció, o Buck i Bucky, per més senyes; Barry Keoghan (de moda gràcies a Saltburn) aporta la seva coneguda intensitat com a tinent. A més, enriqueixen el planter Ncuti Gatwa (nou Doctor Who) i un parell de nepo babies de categoria, Raff Law (fill de Jude Law i Sadie Frost) i Sawyer Spielberg (fill de, és així, Spielberg i Kate Capshaw). «Els anomeno els meus nois», apunta el nostre entrevistat. «Pensava que reunir un grup d’actors tan impressionant, tan prometedor, era una cosa que no podia passar més d’una vegada. I mira’ns, ja anem per la tercera».

Pel·lícula per parts, però de veritat

Quan un director, un productor o un actor es refereix a la seva sèrie com una pel·lícula per parts, poden saltar les alarmes entre serièfils: ¿què hi ha de dolent en reconèixer que has fet, bàsicament, una sèrie? ¿Continua la tele amb estigmes el 2024? Però en el cas d’una espectacular producció de tres vells llops del cine com aquests, acceptarem «una pel·lícula molt llarga» com a descripció. «No som gent que faci sèries», recorda Goetzman, tot i que Spielberg té una àmplia experiència com a productor televisiu i va madurar dirigint episodis de Galeria nocturna o Colombo. «Quan ens fiquem en aquest mitjà, el que fem és buscar la manera d’invertir les nostres sensibilitats cinematogràfiques en una experiència més llarga. De vegades, una i altra cultura poden xocar una mica. Però crec que, al final, és resultat és televisió captivadora».

Quatre capítols de Fukunaga

Cary Joji Fukunaga, cineasta que ha donat els seus millors resultats en sèries (primera temporada de True detective, Maniac), s’encarrega dels quatre primers capítols; en el primer, molt impactant, se salta sense solució de continuïtat d’una sortida nocturna a una brutal seqüència d’acció aèria. Los amos del aire funciona igual de bé en els dos camps, en el purament humà i en una èpica no exempta de realisme psicològic o veritable penombra. 

Dit d’una altra manera, els Tres Amics ho han tornat a fer. A la pregunta de què aporta cada membre del trident a aquesta aliança, Goetzman ho té ben clar: «Un porta l’experiència de ser el millor director de la història. L’altre, la de ser l’estrella més gran de cine que potser hàgim conegut. A mi em surten boníssims els martinis».