Turisme a la Catalunya central, llums i ombres

Un Bages de cine encara per explotar

La comarca acull cada vegada més rodatges, però costa veure-la reflectida al resultat final

El cuerpo en llamas. A la sèrie de Netflix sobre el crim de la Guàrdia Urbana, Manresa apareix als capítols 2 i 7 com si fos les Rambles de Barcelona en plena celebració de Sant Jordi.

El cuerpo en llamas. A la sèrie de Netflix sobre el crim de la Guàrdia Urbana, Manresa apareix als capítols 2 i 7 com si fos les Rambles de Barcelona en plena celebració de Sant Jordi. / OSCAR BAYONA

Pau Brunet

Pau Brunet

De l’edifici on vivien els protagonistes de Friends, a l’estació Terminal Grand Central, escenari Tiempos Modernos, Los intocables de Eliot Ness i Soy leyenda, entre moltes d’altres. Del pont Bow Bridge de Central Park (on Richard Gere i Winona Rider trobaven l’amor a Otoño en Nueva York) a l’Empire State, testimoni de batalles èpiques com les de King Kong, Spiderman i Independence Day, i sentimentals, com les de Kramer contra Kramer o Cuando Harry encontró a Sally. Tota la ciutat de Nova York és un gran plató cinematogràfic i cada any, bona part dels turistes que la visiten ho fan atrets pel que han vist a la gran i a la petita pantalla. És la mateixa motivació que du molta gent al barri londinenc de Notting Hill o a l’estació de King’s Cross (d’on surt el Hogwarts Express de Harry Potter); o passen per davant de la fruiteria parisenca del senyor Collignon (Amélie).

El Bages, amb Manresa el capdavant, ho té complicat, però també té números per acabar-se convertint en un destí cinematogràfic. L’idil·li de la comarca amb el món del cel·luloide va començar amb Plácido (1961) i Campanadas de media noche (1965). Tanmateix, no ha estat fins ara quan hi ha hagut un boom de filmacions; i títols com Marlowe o El Cuerpo en llamas, rodats aquí, han tingut milions d’espectadors a tot el món. El Centre Hospitalari, l’Anònima, la Pirelli, carrers del Centre Històric, el Passeig i el Restaurant Miami, són els espais més sol·licitats per les productores.

Hi ha un però: els noms de Manresa i el Bages no han anat associats a la majoria de pel·lícules o sèries, sinó que la ciutat i la comarca els han servit per recrear altres indrets que poc tenen a veure amb la realitat. L’excepció és Tu también lo harías, que igual que el drama Rosa del 1995, sí que té una trama que passa a Manresa. I La Mesías, sèrie de Javier Ambrossi i Javier Calvo, que té en Montserrat la seva pedra angular.

De produccions no en falten. Manresa va batre l’any passat el seu rècord amb una cinquantena de rodatges, entre els quals els de les pel·lícules Saben aquell, Els 47, Apocalipsis Z. El Principio del Fin; les sèries Mano de Hierro, La última noche en Tremore Beach i la ja esmentada El cuerpo en llamas; els anuncis publicitaris de Toyota i Tinder, i l’espot dels Premis Gaudí. I es venia d’un 2022 protagonitzat per les sèries Tú también lo harías i Quién és Erin Carter; i el videoclip Monotonía, de Shakira.

Un Bages de cine encara per explotar | MOVISTAR+

La Mesías. Gran guanyadora als premis Feroz 2024, la sèrie de los Javis explora el misticisme de Montserrat, que comparteix protagonisme amb els actors tan al guió com a la pantalla / MOVISTAR+

Un Bages de cine encara per explotar | SÍLVIA BELMONT

Tu también lo harías. La producció de David Victori arrenca amb un robatori en un bus de Manresa. Rodada en bona part a l’Anònima, també va fer servir de plató la seu de Regió7 (foto). / SÍLVIA BELMONT

Un Bages de cine encara per explotar | TV3

Rosa. ‘Spin-off’ de Poble Nou, aquesta sèrie va dur Manresa al ‘prime-time’ de TV3 entre 1995 i 1996. El Passeig de Pere III i el carrer Sant Miquel van formar part dels escenaris recurrents. / TV3

Un Bages de cine encara per explotar | OSCAR BAYONA

Marlowe. Amb Liam Neeson de protagonista, aquest film va fer servir el restaurant Miami de Manresa per recrear un local de Los Angeles del 1939. S’hi va rodar el novembre del 2021. / OSCAR BAYONA

Un Bages de cine encara per explotar | OSCAR BAYONA

Hache. Disponible a Netflix i rodada entre el 2018 i el 2020, va convertir Manresa en la Barcelona del 1960. A la foto, el fictici club Albatros, que en realitat era la casa Davant / OSCAR BAYONA

Subscriu-te per seguir llegint