Berga, més enllà de l’impacte de la Patum

La Patum crida l’atenció. Es ven sola. Cada any per Corpus, Berga s’omple de milers de visitants atrets per una manifestació cultural i festiva que és Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat des del 2005. Ara bé, l’impacte turístic dels cinc dies de Patum s’aprofita tot l’any? Berga en treu rendiment? La resposta de l’alcalde i regidor de Patum, Ivan Sànchez, és clara: «Que Berga pugui viure de la Patum a nivell turístic tot l’any, és complicat». I encara ho és més sense la reivindicada Casa de la Patum. Cap govern ha estat capaç de desencallar un projecte que fa molts anys que es planteja per poder explotar la Patum. Berga vol aconseguir que la festa no només sigui un recurs turístic potent sinó que es converteixi en un producte per explotar-lo tot l’any.

La Casa de la Patum seria un atractiu per als visitants. La idea és disposar d’un centre d’interpretació a la plaça del Doctor Saló on no només es puguin veure les figures estàtiques de les diferents comparses sinó que també inclogui la part vivencial i immersiva de la festa, que l’equipament permeti fer un tast de Patum durat tot l’any. Es tracta d’un museu ambiciós, «com a mínim de cinc milions d’euros, i d’aquí en amunt», ha dit l’alcalde. Un cost que l’Ajuntament de Berga no podrà assumir si no obté finançament extern. Tot i que es piquen moltes portes i els interlocutors són receptius, de moment, no ha arribat cap ajut.

Mentrestant, l’alternativa per mostrar la Patum als visitants és l’exposició permanent del convent de Sant Francesc, amb 124 elements de la comparseria patumaire, una quinzena de peces de vestuari, tres peces audiovisuals i una desena de textos. És un aparador que es va estrenar el juliol del 2020, en plena pandèmia de la covid. L’any passat, 2.084 persones van visitar l’exposició de la Patum a Sant Francesc.

Conèixer on transcorre la festa és un altre interès que té el visitant. En moments puntuals al llarg de l’any es programa la visita guiada «Espais de Patum», que permet descobrir de la mà de l’historiador Toni Gol indrets com el carrer Major, la plaça Sant Joan o l’escenari principal, Sant Pere. Una plaça que aquells que la trepitgen per primer cop i buida, sense el bullici de Patum, coincideixen a expressar que se la imaginaven més gran.

La Patum és un símbol de Berga, però no és l’únic. Queralt, també ho és. La serra de Queralt i el santuari són un reclam per als turistes i, «després de ser final d’etapa de la Volta Catalunya, encara ho serà més», augura l’alcalde, Ivan Sànchez. És un defensor del turisme ciclista, ja que el Berguedà «té moltes carreteres idònies per a la pràctica del ciclisme, i poc transitades». Segons ell, cal apostar-hi i anar tots a la una, administracions públiques i empreses privades: «No calen grans inversions ni crear hotels, sinó posar-nos al dia per acollir ciclistes». Sense perdre de vista «que el Berguedà no és una comarca per a turisme de masses. Volem un turisme sostenible i respectuós».

Per a l’alcalde, Berga com a capital de comarca té potencial: «Tenim un barri vell que té molt patrimoni amagat, no tot està degradat i hi ha racons molt bonics com per exemple Pinsania o la plaça de Santa Magdalena». D’altra banda, «Berga és la porta d’accés a un entorn natural magnífic: Pedret, els Rasos de Peguera, la Figuerassa, Cim d’Estela o Pi de les Tres Branques». I a un patrimoni que el Berguedà dona a conèixer amb «molts recursos de qualitat», remarca Ivan Sànchez. I en posa alguns exemples: «Tenim el Museu de les Mines de Cercs, els Dinosaures de Fumanya o el Tren del Ciment de la Pobla de Lillet amb parada als Jardins Artigas i al Museu del Ciment del Clot del Moro, entre molts altres equipaments i recursos turístics de qualitat que funcionen molt bé». Des de conèixer el passat tèxtil de les colònies del baix Berguedà fins a veure de prop l’imponent massís del Pedraforca, a l’alt Berguedà.

El ventall és ampli, i per a tots els públics. Tot i que «el turisme no ha de ser el principal motor del Berguedà perquè ho ha de ser la indústria», opina Ivan Sànchez, «sí que ha de funcionar com un dels motors que fa moure la comarca». L’entorn i els recursos turístics són un esquer, i si sumen la gastronomia i els allotjaments, com ara cases de turisme rural, càmping o petits hotels amb encant.

Subscriu-te per seguir llegint