La Cerdanya s’aboca a un col·lapse amb el turisme menys sostenible

La Cerdanya La Cerdanya no ha sabut aprendre dels errors del passat i amb el nou auge del sector de la construcció s’ha vist abocada al vessant més destructor del turisme: el residencial. Aquest és un turisme que alguns experts fins i tot neguen que ho sigui estrictament perquè no basa l’economia en una oferta de serveis al visitant ocasional d’una manera sostinguda sinó que centra l’economia en augments sobtats del nombre de veïns. Això comporta a la pràctica la consolidació de dues realitats comarcals, de dilluns a dijous i els caps de setmana.

La unanimitat de l’any 2008 dels ajuntaments i Consell Comarcal que calia construir més hotels i menys cases de segona residència no ha servit i amb la nova onada de la construcció la vall registra en els últims anys índex d’obra nova que han arribat a multiplicar per sis la mitjana nacional: dotze cases noves per cada mil habitants. Aquesta activitat ha tornat a disparar les xifres de segones residències, deixant les places estrictament turístiques, és a dir la de visitants que s’hi allotgen en establiments de l’hostaleria, en no res.La Cerdanya té actualment unes 15.000 cases de segona residència. Això suposa que quan són plenes, amb una mitjana d’ocupació de quatre persones per habitatge, la comarca viu un augment de 60.000 persones de cop. Aquest nivell de població col·lapsa uns serveis que de dilluns a dijous estan pensats per un padró estable de 20.000 persones, una tercera part. Els disset municipis de la comarca com a mínim tripliquen el nombre d’habitants el mes d’agost, la temporada de Nadal i per Setmana Santa. Això obliga les empreses, la major part de les quals de caràcter familiar, a triplicar la producció ampliant les plantilles de treballadors amb contractes de curta durada.

L’onada poblacional també dispara el trànsit, els espais d’aparcaments i els centres comercials. Els cossos de seguretat apunten que en una jornada de gran afluència turística, a la Cerdanya hi poden arribar a confluir unes 120.000 persones. En aquest còmput hi ha els 20.000 residents, els 60.000 segons residents, els 3.000 visitants en hotels, els 7.000 que omplen els càmpings i els que ocupen també les cases de turisme rural, els apartaments turístics i els excursionistes, és a dir els que visiten la vall un sol dia.

El fonament d’aquest turisme residencial es fa sobre la base de la construcció i, doncs, de la reconversió del paisatge, tant físic com social. La construcció fa que el territori passi d’estar dedicat a prats per al conreu i la ramaderia a estar-ho a la creació d’urbanitzacions que entre setmana són buides. Aquests 60.000 llits de segons residència deixen en un nou res les prop de 3.500 places hoteleres que té la comarca i les prop de 7.000 places de càmping. En aquest sentit, doncs, els visitants de la Cerdanya considerats estrictament turistes són una minoria entre els que enfilen la xifra de persones presents a la comarca fins a les 100.000 en les temporades altes com ara l’agost o Setmana Santa.

La potenciació d’aquesta economia, de la qual alguns analistes n’han alertat la perillositat per la dosi de monocultiu que comporta, suposa un canvi en el paisatge cerdà. La vall s’ha anat omplint en els últims anys de veïnats iguals, amb cases unifamiliars i urbanitzacions desèrtiques entre setmana fins al punt que en els municipis més turístics les cases de segona residència són ja el 80% del total. És a dir que vuit de cada deu cases són buides entre setmana, i bona part de l’any, ja que l’últim estudi sobre ocupació de les cases d’estiueig, fel pel Consell Comarcal fa ja més d’una dècada, situava en 51 la mitjana de dies a l’any en què s’ocupen. Així, per exemple, Fontanals té un índex de cases d’estiueig del 80% sobre el total; Das del 79%; Alp del 79%; o Bolvir amb el 77,7%. Altres de la Cerdanya, i d’altres comarques del Pirineu, com ara Urús, Planoles, Guils de Cerdanya, Queralbs, Ger, Llívia i Toses també tenen percentatges superiors al 70% de les cases per a segons residents.

En l’àmbit laboral, la construcció crea llocs de treball que, però, són majoritàriament puntuals. Enginyers, paletes, arquitectes i subministradors de materials, molts dels quals són d’empreses de fora la Cerdanya, treballen tan sols mentre les cases es fan i, doncs, no són múscul econòmic estable. Així, la construcció ja és el primer sector de la Cerdanya en facturació per sobre del turisme. Segons un estudi recent, les empreses de la construcció facturen anualment a la comarca 92,6 milions d’euros, una xifra que suposa el 33,6% del negoci global. En aquest escenari, les firmes que es dediquen directament al sector turístic facturen 83,2 milions d’euros, la qual cosa suposa el 30,2% de l’economia local.

Subscriu-te per seguir llegint