Joan Calmet: «Si el 2022 hagués vingut el Papa ho petàvem, però ens va faltar sort»

Joan Calmet atén Regió7 via telefònica a la població de Navarrete, a La Rioja. Fa el Camí de Sant Ignasi, D’Azpeitia, on comença, fins a Saragossa. El tercer cop. Defensa l’aposta turística de Manresa. Explica que s’han hagut de trencar tòpics, com la de la Manresa lletja, i que té prou recursos per fer-la atractiva.

Quan es va començar a treballar seriosament el tema de la Manresa turística?

El 2015 En el moment que amb Valentí Junyent i el govern d’aleshores prenem la decisió que aquesta aposta necessita més que un plantejament teòric, que ja el teníem clar. Necessitàvem una partida al pressupost. Quan poses un caler al darrere és quan les decisions van seriosament. També calia la consolidació d’una oficina de turisme professional i ben dotada. Vam engegar un procés de selecció de personal que va acabar a principis del 2016 amb l’Albert Tullleuda de director.

Abans no s’havia fet res, doncs?

Seria injust dir que abans no s’havia fet res. En època de l’Ignasi Perramon s’havia posat en marxa una petita oficina de turisme al museu i unes rutes culturals/turístiques. Eren petites passes que anaven en la direcció correcte. Sílvia Gratacós va ser la primera que va dir que s’havia de tocar el tema seriosament perquè era una tecla que podia ajudar la ciutat. Veníem d’una crisi galopant a tot el país, i entre el paquet de mesures per redreçar la situació, una era esbrinar la possibilitat que Manresa esdevingués un destí turístic.

A partir d’aquí què es va fer?

La Diputació de Barcelona ens va fer un estudi per si Manresa té o no té recursos turístics. Ens va dir que sí, que en tenia quatre. Un patrimoni més que digne; un entorn natural que a més a més inclou una DO Pla de Bages, que és petita però amb bons vins i reconeguda; i un tercer recurs amb el qual no s’hi pensa, que és la centralitat geogràfica. Per un turista europeu o americà que vol anar a Barcelona o a altres punts de Catalunya, Manresa pot ser un campament base molt interessant. Des del punt de vista d’un senyor que ha fet 5.000 quilòmetres, tot és molt a prop.

I pel que fa al quart recurs?

El vam detectar perquè algú ens va ajudar a veure’l. És la petjada ignasiana. Manresa té tota la història de Sant Ignasi, amb una Companyia de Jesús al darrere amb un potencial enorme. A més a més al cap de set anys se celebraven els 500 anys de la seva estada a Manresa. Ho vam parlar amb la Companyia de Jesús i ens van dir que havíem de fer alguna cosa. És quan decidim posar en marxa el projecte Manresa 2022 amb Josep Huguet, Jordi Rodó, un pla director, etc, i fins avui. Durant tots aquests anys i ha hagut un creixement de visitants. I hem de pensar que en realitat estic parlant de molt pocs anys. Del 2015 al 2024 que som ara, que inclouen dos anys de pandèmia entremig, el 2020 i el 2021, que van suposar una sotregada molt important per tot el sector turístic. Jo crec que el tema està ben enfocat.

Tot i així hi ha elements com el Museu del Barroc, que no es va inaugurar a temps, o la nova oficina de turisme, que encara està en obres...

Hem anat tard en algunes coses perquè l’administració sempre va lenta. Una peça emblemàtica de la Manresa 2022 i de l’aposta turística de la ciutat com és el museu, que no es va inaugurar fins fa un mes. La nova oficina de turisme s’havia d’inaugurar l’any 2022. Som al 2024 i encara no s’ha acabat. El capítol d’obres sempre ens fa patir molt a tots, però s’ha anat fent la feina programada.

En quin punt està la ciutat, actualment?

Manresa el que ha de fer ara és la promoció, difusió i comercialització dels productes. Els recursos els tenim detectats i definits, i el producte bastant endreçat. Dic bastant perquè encara no tenim oficina de turisme, caldria un Centre Històric i els carrers adjacents més nets i il·luminats, i ens faltaria algun hotel. Sembla que hi hagi una maledicció en aquest tema però estic convençut que acabarà sortint alguna cosa. Crec que toca prémer l’accelerador i que Manresa ha de sortir a vendre’s.

S’han hagut de trencar tòpics com que Manresa no és una ciutat maca ni atractiva turísticament?

Totalment. És un tòpic molt consolidat que acostuma a passar en els destins incipients. També afecta la immediatesa en la qual estem tots immersos. Però la gent que visitava Manresa fa 10 anys s’ha multiplicat per 30 o 40. Per tant, s’ha avançat.

La promoció turística és un procés llarg, doncs?

Quan nosaltres vam començar a treballar seriosament amb això recordo que el llavors gerent de turisme de la Diputació, Francesc Vila, que coneix la ciutat, se l’apreciava i valorava, ens va dir que aquest procés dura com a mínim de 20 a 25 anys. I sense despistar-se.

La frustrada visita del papa hagués sigut un revulsiu per la ciutat...

Si l’any 2022 hagués vingut el Papa, ho petàvem. Ens va faltar la sort. La sort és important a la vida. No te’n pots refiar, però a vegades en tens i a vegades no. També hi ha el Camí Ignasià, que és un producte xulíssim que també li falta promoció i divulgació. De Loiola a Logronyo l’he fet tres cops. A peu, amb bici i ara novament a peu. El paisatge és espectacular. Té un valor afegit que jo valoro molt, i és que hi ha poca gent.

Subscriu-te per seguir llegint