L’agroturisme es consolida com un refugi cada cop més buscat a la regió central

L’agroturisme està en auge, i és una de les opcions d’estiueig i de sortides de caps de setmana que més pes està guanyant a les comarques centrals. El secret, segons expliquen professionals que s’hi dediquen, és la «tranquil·litat, l’entorn natural» i, sobretot, «l’autenticitat» del model de vida rural que els clients diuen que troben en aquest territori, més que en altres.

Tant és així que l’oferta s’ha disparat després de la pandèmia fins a nivells superiors als que hi havia abans. A final del 2023 la Generalitat tenia registrats 673 establiments de turisme rural (entre cases de pagès, masoveries i masies) que sumaven més de 5.000 places entre les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya, el Moianès i el Solsonès (vegeu la infografia). Això suposa un increment de gairebé el 30 % en cinc anys tant de places com d’establiments, amb un creixement constant tret del parèntesi de la pandèmia, que es va declarar el 2020 i es va traduir en un estancament o fins i tot en una lleugera davallada en alguns casos de negocis nous el 2021.

Davant d’aquestes perspectives, «qui té una casa rural o una masoveria en desús, ara l’arregla perquè hi veu una manera de fer negoci, ni que sigui el cap de setmana», i més en un context de crisi de la pagesia, explica el president de FACI Agroturisme a la Catalunya Central i propietari de La Torre de’n Bofill de Cardona, Josep Maria Solé. Diu que amb la covid «vam viure un moment molt dolent, però ens hem tornat a refer i es torna a treballar força».

Una mostra d’això és aquest increment d’oferta (que també es dona amb els habitatges d’ús turístic), i que el sector celebra però amb algunes reserves, perquè «la demanda també està creixent però no tant, i a vegades no omplim igual com temps enrere». Ho explica Oriol Baños, president de l’Associació d’Agroturisme del Berguedà, que és una de les comarques amb més pes del turisme rural de tot Catalunya, i recorda com enguany, per Setmana Santa «hi ha hagut algunes cases buides, i això no ens havia passat mai».

Davant d’això, «semblaria que hem arribat al límit, però no se sap mai perquè el client és molt volàtil», afegeix Baños, que és el responsable de Rústic Vilella, de Gisclareny. També recorda el sotrac de la pandèmia, «amb negocis a punt de tancar», i «el boom de recuperació que hi va haver després». Però com que també hi ha hagut un increment d’allotjaments turístics, la demanda s’ha de repartir «i arribarà un punt que potser no n’hi haurà prou per a tothom». A més, a mesura que els efectes de la pandèmia van quedant enrere, «qui té més poder adquisitiu torna a agafar avions, fins i tot els caps de setmana, i qui en té menys, també tendeix molt a anar de càmping». Diu que el fet de tornar a agafar avions allunya més clients potencials que no pas en porta. I és que, la pandèmia va frenar l’arribada del client «holandès, danès o belga que venia molt», i si bé de mica en mica es va recuperant, no s’ha arribat a aquells nivells».

Per ara, la competència és sana

En general, però, la competència no es veu com una rivalitat, si bé està fent que el sector es reinventi per captar nous clients, o que miri de conservar el màxim l’essència d’aquella ruralitat que sempre l’ha caracteritzat. A la Torre de’n Bofill de Cardona, per exemple, Solé explica que «som de les poques cases que encara cuinem i servim el menjar, i això és un plus que tenim com a modalitat de masia tenint en compte la gran oferta que hi ha». Oriol Baños, per la seva banda, aposta per captivar nous col·lectius com els aficionats a les sortides amb bicicleta, aprofitant que cada vegada tenen més presència en terres berguedanes.

Clients catalans i de sortir poc

El turista que fa estada en algun allotjament rural de les comarques centrals «és molt variat», diu Solé, però majoritàriament són famílies amb fills, i a vegades famílies senceres de fins a tres generacions.

Aquests són els principals clients d’estiueig, que fan estades més llargues, generalment d’una setmana entre juny i setembre. També abunden els grups d’amics, però en aquest cas hi fan estada especialment els caps de setmana fora de la temporada estiuenca, o en altres pics com són Cap d’Any, Sant Joan, o Setmana Santa, en què les reserves també solen quedar completes. A Rústic Vilella, per exemple, a hores d’ara ja està tot ple de cara a Sant Joan, assegura Baños. I si en alguna cosa coincideixen professionals del sector consultats per aquest diari, és que el client que fa estada en cases de turisme rural de les comarques centrals és cada cop més local, i especialment de l’àrea metropolitana de Barcelona, tot i que prové d’arreu de les quatre demarcacions. En això, coincideixen que hi ha hagut una evolució canviant amb els anys, i aquest turista més local ha anat guanyant terreny en detriment del client vingut de fora de Catalunya i sobretot estranger. Hi pot haver influït «l’embranzida de la postcovid», sosté Baños. I és que, de resultes de la pandèmia, «molta gent va deixar d’anar a la platja o a grans hotels, va descobrir el turisme rural, i ara els hem fidelitzat com a clients».

És un client cada vegada més local i de sortir poc, expliquen. «Són molt de fer trobades familiars amb nens, i de gaudir de la natura i l’entorn. N’hi ha molts que ni tan sols surten de casa», diu Baños. També hi ajuda l’oferta de serveis com la piscina, i d’opcions de lleure que ofereixen algunes d’aquestes cases on sovint hi ha bestiar i es cultiven conreus. Solé explica que això pot ser un atractiu afegit, especialment per a les famílies amb nens que busquen aquest contacte directe amb la vida de pagès. Tampoc surten les colles d’amics que busquen l’aïllament per poder fer celebracions, «i també hi ha qui repeteix, que ja ha visitat l’entorn i es queda més a casa». Com a molt, «van a caminar a prop, o fan sortides curtes fins al castell de Cardona o a veure la muntanya de sal, o s’arriben fins a Pinós o Solsona, però sovint es queden a descansar, llegeixen un llibre o se’n van a la piscina». És a les vacances més llargues d’estiu quan els clients s’animen més a sortir.

Subscriu-te per seguir llegint