Manresa va començar a treure profit dels seus atractius fa poc més d’una dècada

De tenir una basílica de la Seu amb la mínima infraestructura per atendre els potencials visitants, a disposar d’un museu que sigui referent a nivell de país, tot i que s’hagi estrenat només amb una part. Entre una cosa i l’altra han passat set anys. Són dos exemples de la feina feta a Manresa per posar al dia i potenciar la seva oferta turística. Entremig, hi ha el recuperat carrer medieval del Balç, que, de fet, va marcar el punt de partida, fa poc més d’una dècada, pel que fa aquesta aposta en concret.

Hi ha un espai creat expressament per a l’efemèride dels 500 anys de l’estada de sant Ignasi, l’Espai 1522; el trasllat que no acaba d’arribar de l’Oficina de Turisme a una seu amb més cara i ulls, a la plaça Major, on ja es va instal·lar des de l’antic Col·legi Sant Ignasi el 2014; un Santuari de la Cova que s’ha actualitzat i que, malgrat la dissort de les acusacions que recauen en el seu autor, pot presumir de lluir a l’església uns mosaics del considerat Miquel Àngel del segle XXI en aquesta disciplina.

Deixant de banda la Cova, el ressò de la qual va molt més enllà de les nostres fronteres per obra i gràcia del fundador de la Companyia de Jesús, si hi ha un element patrimonial que atorgui personalitat a Manresa i al seu atractiu turístic és la basílica de Santa Maria, de la qual fa un parell d’anys es va celebrar els 700 anys del contracte per a la construcció del temple gòtic amb l’arquitecte Berenguer de Montagut. L’Arxiu de la Seu guarda aquest document, amb data del 30 de juny de 1322.

Fins fa quatre dies, la Seu vivia una situació de molt abandonament a l’hora de fer-ne difusió en els àmbits turístic i cultural. Hi havia la feina de l’Associació dels Amics de la Seu, que va fer possible el Pla director per a la seva restauració, encara vigent; fins en va fer l’anterior pàgina web, i va empènyer per treure de l’ostracisme en què es trobaven peces que es podria molt ben dir que vivien mig amagades en l’impracticable Museu de la Seu, com el Frontal florentí o de la Passió, del segle XIV, i el Crist romànic del segle XII, ambdós restaurats convenientment i exposats; el frontal, en una capella prop del baptisteri, i el crist, encara al museu, però en una vitrina en condicions per preservar-lo amb garanties.

No va ser fins el juny del 2017 que el bisbat, responsable de la Seu, va fer un gir de 180 graus i va contractar una persona per gestionar i donar una bona empenta als temes de turisme i culturals del temple. L’escollida va ser Mete Codinach, substituïda des de fa un any per Erola Bedmar.

Amb una subvenció de 50.000 euros de la Diputació, el 2019 es va modernitzar la recepció; es va fer lluir el nou marxandatge: postals, punts de llibre, tasses, imants, xapes, finançat, en aquest cas, per la parròquia, i es va modernitzar la sala de l’audiovisual, amb la projecció d’un nou vídeo del temple que explica la història de la Seu i la riquesa del seu patrimoni. L’any a sobre, va estrenar una web que multiplica els continguts i la part gràfica de l’anterior.

L’any 2000, dins del mil·lenari de la redotació del temple, es va obrir l’Espai Oliba, antigament conegut com el sotaclaustre, adequat per poder acollir visites i bastit amb plafons informatius del temple.

Entre el 2017 i el 2023, la Seu ha rebut prop de 160.000 persones, entre les que han anat a visitar el temple i les que han assistit als actes culturals i turístics que hi han organitzat la parròquia i entitats externes. L’any amb més visitants va ser el 2022, coincidint amb els 500 de l’estada de sant Ignasi a Manresa i amb el retorn al temple del Frontal florentí. Hi van anar 24.275 persones. El següent amb més visitants va ser l’any passat, amb 23.140.

En un radi proper al voltant de la Seu hi ha bona part dels altres atractius turístics de Manresa, deixant de banda el modernisme a banda i banda de l’eixample de la ciutat, inclòs l’Espai 1522, un invent previ a la celebració dels 500 anys de l’estada de sant Ignasi amb la intenció de portar els turistes més enllà del Centre Històric. S’acompanya a l’exterior amb l’escultura L’acollida de Ramon Oms que, amb la Casa Torrents de veïna i els exemplars florits d’arbre de l’amor de la plaça de Fius i Palà, esdevé un espai ideal per fer-se selfies.

Molt a prop de la Seu hi ha l’únic vial medieval de Catalunya que conserva intacta la configuració original. Es pot dir que el carrer del Balç va ser la primera aposta decidida de l’Ajuntament per convertir el patrimoni de la ciutat en un atractiu turístic. La restauració va incloure, el 2011, la inauguració d’un centre d’interpretació sobre la ciutat del segle XIV, la de més esplendor, en un antic casal noble situat en un extrem del Balç. Fa tres anys, es va poder inaugurar la restauració del carrer pròpiament dit, que transcorre sota els porxos que discorren entre casa i casa a mitja alçada del carrer de Sobrerroca i del de Santa Llúcia. Per tenir el vial plenament acabat, resta recuperar els locals que hi conviuen, la majoria dels quals de propietat privada, i donar-hi un ús que potenciï les visites a un carrer únic.

Competint amb la imatge de la Seu encimbellada al Puigcardener quan s’arriba a Manresa des del Pont Vell, hi ha el Santuari de la Cova. Sempre s’ha dit que la casa dels jesuïtes a Manresa viu d’esquena a la ciutat, una afirmació que, amb els anys, ha anat perdent pes, oi més amb la posada en marxa del Camí Ignasià, que acaba a la Cova, la qual cosa l’ha fet més accessible en general. També, perquè els seus responsables l’han anant obrint més. Malauradament, el camí no ha estat el que s’esperava i les expectatives generades -els 100.000 visitants el 2022- s’han anat desinflant.

El Centre d’Espiritualitat, primer, i el santuari, després, van viure, abans de 2022, una intensa transformació. La cirereta la van posar els mosaics que vesteixen les parets de l’església, un espectacle visual maculat pels casos d’abusos de l’autor, Marko Rupnik, expulsat pels jesuïtes de la Companyia.

A Manresa, però, hi faltava un equipament que pugui ser referent al país, i la ciutat, el seu Ajuntament, vaja, va triar una vella reivindicació: la d’acollir el Museu del Barroc de Catalunya a l’antic Col·legi Sant Ignasi. Inaugurat el 21 de febrer passat, coincidint amb la festa local de la Llum, fins fa una setmana havia rebut 3.296 persones, la majoria de Manresa (1.693, una part fruit de les visites que es van fer quan va obrir portes), però també d’altres llocs de Catalunya (741), de Barcelona (474), de la comarca del Bages (285), de l’estranger (49) i de la resta de l’estat (24). N’hi ha 30 que no van especificar la procedència.

L’equipament, amb una nova entrada arquitectònicament potent a la plaça de Sant Ignasi, neix amb l’ambició de situar la capital del Bages en el mapa cultural. Ho fa amb un estil artístic, l’art barroc català, del qual n’aplega algunes de les obres més representatives i amb una museïtzació atractiva. El museu, però, neix petit. Resta fer l’ampliació dels espais ocupant la totalitat de la primera planta entorn del claustre; la construcció de les noves sales de reserva i espais tècnics al tercer pis, i el disseny de les sales del Museu de Manresa, que allotjaran les ales est, oest i nord de la segona planta de l’edifici.

Si, tornant al començament, es té en compte que tota aquesta feina s’ha fet en poc més d’una dècada, el volum és important. Manresa, però, no es pot relaxar. Té un Centre Històric carregat de mancances, està allargant en excés el trasllat de l’Oficina de Turisme a la nova seu, ha estrenat un Museu del Barroc de Catalunya a mitges i la Manresa 2022 no ha fet miracles.

Subscriu-te per seguir llegint