El preu de l’habitatge encarit pel turisme expulsa els joves i les classes populars de la Cerdanya

La gran conseqüència social de l’auge del turisme residencial és l’expulsió dels joves i les classes populars. En aquest sentit, la Cerdanya ha conegut en els últims anys quin és el seu diagnòstic: la gentrificació. Aquest és un fenomen que es produeix en els territoris on l’economia hi fixa un refugi del diner. La conseqüència immediata és l’encariment de la vida i l’expulsió a mode de centrifugadora de la gent que no es pot pagar aquest nivell de vida.

Les cases que s’estan fent a la nova urbanització de Ger, un nou veïnat de 70 habitatges que dobla el poble històric, tenen un preu superior al mig milió d’euros. Amb aquest preu, les cases no tan sols són el destí de segona residència de les classes benestants del país sinó que alhora es converteixen en producte d’inversió. Les prop de 200 cases que es fan anualment a la comarca es venen sobre plànol a famílies i inversors. Un dels municipis que viu més aquest fenomen és Bellver, amb un nou veïnat al Pla de Tomet ple d’edificis de pisos per a segons residents. Aquesta gran activitat econòmica ha generat un augment dels preus d’accés a l’habitatge, tant de compra com de lloguer que ha deixat els joves i els treballadors de la Cerdanya sense possibilitats de comprar o llogar.

En aquest context, El sociòleg de Bellver Marc Pont alerta en el llibre La Cerdanya una comarca innaccessible per a molta gent, la gentrificació i, de retruc, destrucció de la vida social entre setmana. Pont argumenta que «no son tan sols els joves el col·lectiu vulnerable sinó que n’hi ha molts com ara el vulnerable per procedència, per renda econòmica o per renda social... les solucions passen per anar més enllà dels pisos de protecció oficial perquè ens falta la gent que les ompli perquè no pot venir a viure a la Cerdanya perquè no pot tenir un sou digne ni res a fer més enllà de treballar. Per tant, cal enfocar el problema d’una manera estructural i donar incentius als sectors econòmics perquè es creïn més empreses, donar incentius a la natalitat i a les escoles. Una sèrie de mesures lligades a l’administració pública». El sociòleg considera que la comarca arribarà a un punt de col·lapse «que no crec que sigui imminent perquè sempre hi haurà algú més pobre disposat a acceptar certes condicions; sempre hi haurà algú, potser immigrant, que se n’anirà a viure a Ripoll i fer un trajecte d’una hora per venir a treballar i això serà més del que te al seu país. Per tant, el procés per veure l’apocalipsi del model econòmic de la Cerdanya serà lent, serà com una agonia lenta».

En paral·lel, l’estudi Gentrificació i turistificació a la Cerdanya? de Pep Vivas, Josep Maria Prat, Jorge Sánchez, Laia Aleu i Andrés Di Masso posa dades i xifres a aquest fenomen i avisa que a la pràctica comporta la substitució d’una classe social per una altra. L’estudi posa de manifest una reducció dels joves a la comarca: des de mitja dècada dels anys 90 fins l’any 2020, la Cerdanya va viure un increment de població passant dels 12.702 habitants de l’any 1995 als 19.107 de l’any 2020. Aquesta xifra suposa un augment del 50,4% en vint-i-cinc anys. Si es posa la lupa en els grups d’edat, s’observa que el de joves fins als 19 anys ha passat del 21,6% al 18%, és a dir que ha reduït el seu pes en la població en 3,5 punts. En canvi, el grup d’edat d’entre 19 i 65 anys ha passat de ser el 60,3% al 63,2% del total, de manera que ha registrat un augment de 2,8 punts. Aquest envelliment de la població ve donat entre d’altres factors per l’arribada de nous veïns de classe alta i poder adquisitiu alt i la fugida al Berguedà o l’Alt Urgell de joves locals que no hi poden competir econòmicament.

Subscriu-te per seguir llegint