El sector immobiliari ha reclamat mesures «estructurals» per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir directament en el preu. Les entitats van comparèixer ahir al Parlament per la Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i van demanar «replantejar» el lloguer social obligatori, la definició de grans tenidors i «no donar cobertura» a l’ocupació. La representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015, va qualificar la normativa d’una proposta «de mínims» i va fer una crida als grups parlamentaris a legislar per acabar amb els desnonaments i a donar suport mesures «de xoc» davant una situació «crítica».

El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, va assegurar que el lloguer social obligatori comporta en molts casos ingressos inferiors a cent euros al mes per als propietaris, una disminució d’entre el 70% i el 90% respecte a l’aplicació de l’índex de referència. El vicepresident del Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, Joan Ràfols, va dir que un 56% dels contractes de lloguer social obligatori estan per sota els cent euros mensuals i el 76% són inferiors als 150 euros al mes. «Aquesta mesura limita la rendibilitat dels propietaris. És pitjor que l’expropiació», va lamentar. En aquest sentit es va pronunciar també el president de l’Associació de Promotors de Catalunya, Xavier Vilajoana, que també va demanar fer un seguiment de l’estat de l’arrendatari durant els anys de contracte. El president del Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària a Catalunya, Joan Company, va dir que els ingressos provinents del lloguer social obligatori són «antieconòmics» i vulneren el dret a la propietat. Company va defensar mantenir el concepte de lloguer social recollit en la llei 24/2015 i limitar l’aplicació d’aquesta figura al parc d’habitatges procedents de les execucions hipotecàries.