Es diu que la sostenibilitat és el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions, garantint un equilibri entre el creixement econòmic, l’alerta al medi ambient i el benestar social. Equivaldria a dir creixem vigilant el que fem no sigui que ens ho carreguem i els que vinguin després no tinguin res on agafar-se.
El greenwashing el podem definir com la representació selectiva d’informació ambientalment positiva, via publicitat, que causa una imatge distorsionada de la realitat en la ment del consumidor, ja que els aspectes ecològics queden sobredimensionats. El que podríem anomenar sense embuts publicitat inflada o enganyosa.
Avui la sostenibilitat i el greenwashing van totalment de la mà. Conec profundament, per raons professionals, el món de la sostenibilitat i penso que no m’equivoco si dic que el concepte està més que cremat. Tot és sostenible i tot es ven com a sostenible, però la realitat no és així. Aquesta paraula que ens aclapara diàriament en qualsevol mitjà o en qualsevol producte o servei la majoria de vegades no està gens justificada. Ser sostenible és fantàstic, però demostrar que ho ets encara ho és més.
Trobo molesta la saturació del concepte i l’abús que les grans empreses, sobretot les que cotitzen, fan d’aquesta paraula. Jo puc entendre que hi ha un munt de productes i serveis que són susceptibles de ser sostenibles i que si es verifiquen degudament res millor que publicitar aquesta situació, ara bé, no entenc com per exemple un pla de pensions pot ser sostenible, més aviat em sembla una presa de pèl. No tot pot ser sostenible ni tot es pot anunciar com a sostenible. Entenc la sostenibilitat com un plus, un valor afegit que fa que esculli aquesta opció perquè per mi representa uns valors amb els quals m’identifico, per tant, em molesta sobre manera que intentin enganyar-me pensant que soc un il·lús.
Depèn de nosaltres fer el pas, no deixem que ens venguin qualsevol cosa amb l’excusa de la sostenibilitat, és responsabilitat nostra rascar el que puguem i aprofundir per veure si realment està justificada. La legislació i les autoritats de moment no acompanyen en aquest camí, sembla que hi hagi un vistiplau en el qual tot val i tot està permès, per tant, siguem curosos quan adquirim productes o serveis que diuen ser sostenibles, en aquest cas la frase «val més una imatge que mil paraules» no està gens justificada, millor anar al detall i aprofundir per saber que el que estàs comprant és realment el que diuen.
Siguem Smart People.
