El Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) han advertit aquest dimarts en una nota del risc que comporta la inversió en criptomonedes. Els supervisors del mercat descriuen que en els últims mesos, nombroses criptomonedes, entre les quals Bitcoin i Ether, han experimentat una elevada volatilitat en els seus preus, que ha anat acompanyada d’un augment significatiu de la publicitat, sovint agressiva, per atraure inversors. La nota es dona a conèixer just després d’un extraordinari ral·li de Bitcoin després de l’anunci per part de Tesla de la compra d’una important quantitat d’aquesta criptomoneda.
El Banc d’Espanya i la CNMV ja van advertir el 2018 sobre el risc d’aquest tipus d’inversions degut, entre altres factors, a la seva extrema volatilitat, complexitat i falta de transparència que les converteixen en una aposta d’alt risc. En aquesta nota puntualitzen que els criptoactius, incloent-hi les criptomonedes i la tecnologia que els dona suport, poden ser elements que dinamitzin i modernitzin el sistema financer en els pròxims anys, però per valorar la seva validesa com a alternativa d’inversió o el seu ús com a mitjà de pagament és precís també tenir molt presents els aspectes i riscos.
Marc regulador
Els reguladors recorden que aquests elements de risc impliquen que en l’àmbit regulador no hi ha encara a la Unió Europea un marc que reguli els criptoactius com el Bitcoin, i que proporcioni garanties i protecció similars a les aplicables als productes financers. Actualment, es negocia a nivell europeu un reglament (conegut com a MiCA) que té per objectiu establir un marc normatiu per a l’emissió de criptoactius i els proveïdors de serveis sobre aquests.
Des del punt de vista legal, les criptomonedes no tenen la consideració de mitjà de pagament, recorden els reguladors. No compten amb el suport d’un banc central o altres autoritats públiques i no estan cobertes per mecanismes de protecció al client com el Fons de Garantia de Dipòsits o el Fons de Garantia d’Inversors. Per tant, es tracta d’una inversió d’«alt risc».
S’estima que hi ha més de 7.000 criptomonedes al mercat amb característiques similars a les del Bitcoin. Es tracta d’instruments complexos, que poden no ser adequats per a petits estalviadors, i el preu dels quals comporta un alt component especulatiu que pot suposar fins i tot la pèrdua total de la inversió. Addicionalment, hi ha productes derivats alçapremats vinculats a criptomonedes que permeten invertir indirectament en aquests, fet que incrementa encara més la seva complexitat i la possibilitat de patir pèrdues superiors a la inversió inicial, «així que requereixen d’un gran coneixement i experiència», es puntualitza.
Formació de preus
Els preus de les criptomonedes es formen en absència de mecanismes eficaços que impedeixin la seva manipulació, com els presents als mercats regulats de valors. En moltes ocasions els preus es formen també sense informació pública que els doni suport. Així mateix, moltes d’aquestes criptomonedes poden no tenir la liquiditat necessària per poder desfer una inversió sense patir pèrdues significatives, especialment perquè la seva circulació entre inversors, tant minoristes com professionals, és molt limitada.
Malgrat que existeixen des de fa més d’una dècada, l’acceptació de les criptomonedes com a mitjà de pagament és encara molt limitada, cosa que contrasta amb molts altres desenvolupaments digitals que han tingut una acceptació generalitzada en molt menys temps. «És necessari recordar que no hi ha obligació d’acceptar Bitcoin o qualsevol altre criptoactiu com a mitjà de pagament de deutes o altres obligacions», destaca la nota. I recorda que el futur reglament de MiCA no preveu que això canviï. A més, atesa la seva elevada volatilitat, les criptomonedes no compleixen adequadament les funcions d’unitat de compte i dipòsit de valor.
A més, en moltes ocasions, els diferents actors implicats en l’emissió, custòdia i comercialització de criptoactius no es troben localitzats a Espanya o, en alguns casos, fins i tot, no és possible la seva localització, per la qual cosa la resolució de qualsevol conflicte podria resultar costosa i quedar fora de l’àmbit de competència de les autoritats espanyoles.
