Les criptomonedes estan en el punt de mira dels països del G7 pel seu possible ús per eludir les sancions imposades a Rússia, però al mateix temps s’han convertit en un filó emprat per Ucraïna per finançar la seva economia de guerra.
Durant les últimes setmanes, els Estats Units, el Japó i la Unió Europea han reforçat els seus controls sobre el bitcoin i altres divises virtuals en considerar-les potencials vehicles per esquivar el bloqueig econòmic sobre Rússia, a causa del seu caràcter anònim i a la facilitat d’usar-les al marge del sistema financer convencional.
Aquestes mateixes particularitats han fet que el Govern d’Ucraïna hagi promogut durant la invasió russa les donacions de criptomonedes per finançar la compra de material de defensa i altres subministraments, quan els seus bancs no poden operar amb normalitat i escassegen les seves reserves de divises.
Els experts dubten sobre la capacitat dels reguladors per posar barreres efectives a les monedes digitals, mentre que els moviments en els mercats apunten al seu ús creixent com a actiu refugi tant per ciutadans russos com ucraïnesos.
Controls inefectius
Usar criptomonedes per evadir les sancions sobre Rússia «continua sent possible» malgrat els nous controls aplicats per la comunitat internacional, diu a Efe Naoyuki Iwashita, professor de la Universitat nipona de Kyoto especialitzat en fintech.
Les mesures preses per països com el Japó o els Estats Units exigeixen a les cases de canvi de criptomonedes bloquejar tota transacció que pugui implicar particulars o entitats subjectes a sancions, i per a això es basen en un marc jurídic previ que obliga aquestes entitats a identificar els seus usuaris.
Però això no impedeix les operacions amb bitcoin o altres divises virtuals sense recórrer a les cases de canvi, per exemple, remetent criptomonedes directament entre dues «carteres digitals» privades, per a això només es necessiten unes claus de destí -o un senzill codi QR- i sense revelar la identitat ni del remitent ni del destinatari.
«Cap país té eines efectives per controlar les transferències de criptoactius d’usuaris sense intermediaris», explica Iwashita, qui afegeix que encara que aquestes pràctiques no són comunes entre inversors corrents, sí que estan a l’abast d’organitzacions que hi recorren «de manera sistemàtica per rentar diners».
«Bitcoin va ser desenvolupat amb l’objectiu de fer transferències de diners anònimes. És impossible imposar el mateix tipus de controls que s’apliquen a transferències financeres internacionals», subratlla aquest acadèmic i assessor de l’Executiu nipó en matèria de criptomonedes.
«Salvavides» per a Ucraïna
El Ministeri de Transformació Digital d’Ucraïna ha recaptat més de 65 milions de dòlars des de l’inici de la guerra a través d’una plataforma de donacions en criptomonedes que va posar en marxa amb els operadors del sector FTX i Everstake, en la primera iniciativa publicoprivada d’aquest tipus al món, segons els seus creadors.
Els diners recaptats s’utilitzen per comprar «cascos, armilles antibales o ulleres de visió nocturna» i altres equipaments no letals per a les tropes ucraïneses, segons explica el titular del citat ministeri Mykhailo Fedorov, a la web de la plataforma, Aid for Ukraine.
«Les cripto han estat un veritable salvavides gràcies a la seva facilitat d’ús», va afirmar a través del seu compte de Twitter el viceministre ucraïnès de Transformació Digital, Alex Bornyakov, qui amb Fedorov ha promogut una llei per legalitzar aquest tipus de monedes al país.
Les donacions són convertides en hrívnia, la divisa nacional, i altres monedes corrents a les arques públiques de Kíiv, encara que les autoritats ucraïneses també han acordat pagaments directament en criptomonedes amb els seus proveïdors, ja que es poden fer en qüestió de minuts en lloc dels «dies» que triga una transferència internacional convencional, segons Bornyakov.
Actius refugi?
El volum de criptomonedes canviades per rubles i hrívnies s’ha disparat des de l’inici de la guerra, segons mostren dades recopilades per la firma d’anàlisi de mercat Arcane, que apunta a la recerca d’actius refugi davant el risc de col·lapse del sistema bancari nacional de tots dos països com a possibles causes.
El 28 de febrer es va aconseguir un rècord diari de compres d’USDT (Tether, criptomoneda amb valor vinculat al dòlar), de 35 milions de dòlars, mentre que els canvis de ruble a bitcoin (BTC) es van multiplicar per deu.
En dates similars, les transaccions entre la divisa ucraïnesa i bitcoin i USDT es van triplicar o van quadruplicar, segons dades de la casa de canvi Binance, la que mou un volum més gran d’operacions a escala global.
La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va mostrar la seva «gran preocupació» per aquests elevats volums de compres de rubles a BTC en el context actual, que, segons el seu parer, indiquen que els criptoactius «s’estan usant per circumval·lar les sancions» sobre Moscou, durant una conferència virtual del Banc de Pagaments Internacionals.
L’abans citat expert nipó, no obstant això, demana «cautela» a l’hora d’analitzar aquests excepcionals volums de transaccions. «És possible que alguns russos hagin triat el bitcoin com a actiu per evacuar els seus rubles davant la possibilitat de sancions», assenyala Iwashita, qui amb tot això considera «poc probable» que la més popular de les criptomonedes sigui usada per a transaccions internacionals –com les que estan subjectes a sancions– a causa de la seva alta volatilitat.
La guerra d’Ucraïna, en tot cas, sembla mostrar nous casos pràctics d’ús de les criptomonedes, considerades fins ara principalment actius especulatius, a més d’haver atret encara més la lupa dels reguladors.
BlackRock, la firma d’inversió més gran del món, va assenyalar dijous en una carta als seus accionistes que el conflicte podria accelerar l’adopció de les criptomonedes per part de països que vulguin reduir la seva dependència d’altres divises. «Un sistema global de pagaments digitals, dissenyat acuradament, podria millorar la liquidació de transaccions internacionals, al mateix temps que es redueix el risc de rentada de diners i de corrupció», va assenyalar el seu conseller delegat, Larry Fink, anteriorment molt escèptic amb els criptoactius.
