Després de rebre més d’un centenar d’al·legacions a l’avantprojecte de llei de l’abril passat, el Govern central ha introduït modificacions al seu pla per crear la llargament esperada Autoritat Administrativa Independent de Defensa del Client Financer, amb què aspira a revolucionar l’esquema espanyol de resolució de reclamacions de consumidors davant bancs, firmes d’inversió i asseguradores, entre d’altres. Però lluny de suavitzar la iniciativa en la línia reclamada per les entitats afectades, l’Executiu ha optat per ampliar l’abast i les competències del nou organisme, segons ha pogut saber El Periódico, del mateix grup que Regió7.

La nova autoritat resoldrà les reclamacions que fins ara es presenten davant el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions. El Ministeri d’Economia ha fixat que les seves decisions siguin vinculants per a les entitats (no per als clients) quan la quantitat reclamada no superi els 20.000 euros. Suposa un canvi important, ja que els dictàmens dels tres supervisors sectorials no són d’obligat compliment, i són ignorats per les entitats en percentatges elevats. Economia també ha determinat que el sector financi l’organisme amb una taxa 250 euros per reclamació, mentre que per als clients sigui gratuït.

El departament de Nadia Calviño ha decidit deixar aquests tres elements centrals del seu pla sense canvis respecte al previst a l’avantprojecte de l’abril després de rebre les al·legacions d’associacions empresarials, organitzacions de consumidors i ONG, entre d’altres. Precisament, les patronals AEB (bancs tradicionals) i CECA (antigues caixes d’estalvi) li havien comunicat que consideraven «inconstitucional» el projecte i havien reclamat que, si es mantenia, abaixés el llindar que fa vinculant els dictàmens a 5.000 euros. També l’havien instat a fixar una taxa més baixa i al fet que la paguessin tant les entitats com els clients reclamants.

I Economia ha endurit el seu projecte a favor dels clients. Una de les novetats més rellevants és que s’ha reforçat el paper dels codis de bones pràctiques d’autoregulació del sector financer, que s’assimilaran a les normes de conducta. El codi més important és l’hipotecari, subscrit per 87 entitats de crèdit. El document inclou compromisos per ajudar clients amb problemes per pagar la hipoteca, amb mesures com la reestructuració del deute, quitacions i dacions en pagament.

El Govern ha decidit, a més, ampliar l’espectre d’entitats que podran ser objecte de reclamacions per part dels clients. Així, també estaran inclosos els prestadors de crèdits al consum. Així mateix, estendrà el tipus de reclamacions que es poden presentar per cobrir queixes, per exemple, per falta d’informació o rebuig de l’obertura d’un compte de pagament bàsic (la concessió del qual és obligatòria per a les entitats excepte en casos molt taxats), així com els citats incompliments dels codis de bones pràctiques.