El 65% de les empreses innoven amb recursos propis i no amb subvencions

Una mica més de sis de cada 10 empreses espanyoles (el 65%) prefereixen finançar els seus projectes d’innovació amb recursos propis abans que amb subvencions. O, almenys, és l’instrument que més utilitzen seguit de l’autofinançament amb deducció fiscal a posteriori.

Així ho plasma un informe de la consultora d’innovació i fiscalitat Ayming, que reflecteix a més que tots dos mecanismes creixen en importància enguany en relació a l’any passat, en detriment, de nou, de les subvencions estatals, que cauen 15 punts en aquest rànquing.

«El problema té a veure amb el fet que l’esquema espanyol secunda molt la i+D i molt menys la innovació, quan el que fa el gruix de les empreses és innovació», diagnostica el director d’innovació d’Ayming España, Javier Saldaña. El primer, detalla, fa referència als avanços científics o als descobriments tecnològics; el segon, al desenvolupament de noves solucions o a l’evolució de productes existents sobre la base d’elles. I aquí les ajudes són «generalment poques o de menor intensitat».

A més, que sobretot per com està dissenyada la llei de subvencions, en molts casos surt més a compte assumir un préstec amb un tram no reemborsable que demanar una subvenció que, per a aquests mateixos diners, obliga l’empresa a contractar una consultora d’innovació o a un notari i a tancar un acord amb un organisme públic, per exemple.

«En general la sensació és que a l’Estat espanyol no s’aposta decididament per la innovació, que les ajudes són molt poc atrevides», coincideix el conseller delegat d’Atlantis IT, Ricard Soler Kopps. La seva empresa desenvolupa solucions de geolocalització i, com a tal, s’ha interessat per diverses d’aquestes ajudes. «Amb el temps i l’experiència hem après que n’hi ha, però que fa falta moure’s, buscar-les», sintetitza, tot confessant que la seva sensació és que les empreses tenen molt respecte a presentar-se per tota la burocràcia que hi ha voltant i per la possibilitat d’haver d’enfrontar-se després a Hisenda per qualsevol mínim error o conseqüència no prevista.

Però per al cofundador i co-conseller delegat de la start-up d’inversió immobiliària PropHero, Pablo Gil, el gran problema és administratiu. «Els processos són realment complexos, lents i dificultosos», sintetitza. «Beneficiaria tot el sector emprenedor i a l’administració pública el fet de simplificar i digitalitzar els processos: ningú hauria de dedicar més temps de l’estrictament necessari a l’hora d’optar a recursos dels quals, objectivament, es pot beneficiar», reivindica.

«Aquest tipus d’accions públiques d’ajuda a la innovació són complicades i poc viables, perquè el nivell de complexitat de la burocràcia és alt», resumeix en la mateixa línia el conseller delegat de l’empresa de productes capil·lars Periche Professional, Pere Periche.

Aquest empresari posa com a exemple una sol·licitud d’ajuda per a un biocida natural que van desenvolupar per a una de les seves línies i que li van denegar, entre altres coses, per estar el projecte en fase molt inicial. «Si no estava més avançat era per falta d’embranzida, si rebíem l’ajuda podíem acabar de realitzar-ho, i si no, s’havia de cancel·lar tot», assegura Periche.

A més, enguany, tot aquest escenari es complica pel retard dels fons Next Generation. «Hi havia moltes empreses que estaven esperant aquests fons i com s’han retardat tant en el temps i elles necessiten tirar endavant els seus projectes perquè sinó perden l’oportunitat, han hagut d’utilitzar fons propis», explica Saldaña. Així i tot, l’informe d’Ayming mostra que enguany s’ha innovat més gràcies a subvencions internacionals que l’any anterior.

La lletra petita

«Els Next Generation i altres ajudes de la Unió Europea ja s’apliquen en les companyies del nostre país, però encara no tenen el pes que s’espera d’ells», apunta el director general de la consultora a Espanya, Carlos Artal. «És necessari acostar administracions i empreses, i a més, obrar a favor de la seva simplicitat perquè puguin arribar al teixit productiu», completa. En general, conclou Saldaña, el problema amb les subvencions «és una qüestió de lletra petita». «El missatge és que hi ha una gran oportunitat, però després aquesta lletra petita va fent que hi hagi un embut i que moltes es quedin pel camí», remata. Unes per no arribar al mínim del que s’entén per innovació, unes altres per no tenir pressupost suficient i algunes fins i tot per no poder rebre l’aval d’un banc.