L’estatut del becari

La reforma laboral de finals del 2021 , RDL 32/2021, en vigor en la majoria d’aspectes el 2022 regula, i està tenint un important impacte, els temes de contractació individual i relacions laborals col·lectives . La reforma, però, va deixar pendent alguns temes importants per a més endavant.

Un d’aquests, per al qual es va preveure un termini de sis mesos per iniciar la negociació, és l’Estatut del Becari. La negociació es va iniciar a l’abril i ràpidament es va arribar a un principi d’acord entre el Govern central i els sindicats que tenim la condició de més representatius.

Fins avui no ha estat possible sumar a l’acord les organitzacions empresarials i les representatives del món universitari Conferència de Rectors Universitaris (CRUE), que estan retardant i bloquejant la negociació des de fa mesos de la norma que ha de regular el contingut del corresponents convenis educatius , no laborals .

Aquesta situació contrasta amb les millores acordades a la reforma laboral quant a les modalitats de contractació laboral per a l’adquisició d’experiència laboral i que afecten molt majoritàriament persones joves : els nous contractes de formació en alternança i el d’adquisició de pràctica professional.

A hores d’ara és impossible saber el contingut final d’una norma que ha de millorar uns situació que afecta centenars de milers de persones joves-estudiants de formació professional i universitaris i que són cada vegada més el primer contacte amb el món laboral. Espanya té una de les pitjors regulacions en l’àmbit de l’OCDE , segons les informacions de las fonts d’aquest organisme.

L’Estatut el Becari podria afectar unes 200.000 persones a tot l’Estat, segons les previsions de CCOO, dada estimativa, ja que no existeixen registres complets, i integrats oficials, de becaris, especialment de les pràctiques extracurriculars.

Quant al contingut, aquest Estatut del Becari ha de regular :

Què són pràctiques curriculars –dins els estudis– i quines no –extracurriculars . Quines es poden fer a la seva empara i quines no, si aquestes últimes s’han fer amb contractació laboral formativa i si s’estableixen excepcions i períodes transitoris. Precisament la CRUE s’oposa a la dualitat que pot suposar l’existència d’universitaris amb dos tipus de situació, i davant d’això proposem clàusules transitòries.

L’obligatorietat d’un conveni amb el centre educatiu, pla de formació i funcions concordants del becari amb el pla. Les compensacions mínimes per desplaçaments, dietes, manutenció, allotjament. La compatibilitat amb altres beques públiques o privades.

La igualtat de drets amb els empleats de les companyies o ens on es fan les pràctiques. Les limitacions horàries, de torns alterns i de jornada, del treball nocturn i perillós. En general, la compatibilitat de les pràctiques amb els estudis. També, igualtat en la resta de condicions d’empresa: des de temps de vacances fins a drets d’aparcament, transport col·lectiu o preus reduïts als menjadors d’empresa.

La seva cotització a la Seguretat Social i meritació de cobertures i prestacions, inclosa la d’atur. També l es bonificacions i especialitzats de cotització a les empreses respecte al règim general. Al principi de d’acord citat seria el 75% de la cotització.

L’obligació d’un sistema de tutoria amb límits de becaris per tutor –cinc en general o tres a les empreses de menys de 30 treballadors– i límits de becaris per plantilla de treballadors de l’empresa o institució. També limitacions al nombre de períodes de pràctiques i al seu encadenament. En cas d’accident o malaltia, s’interrompria el temps de pràctiques.

Ja estem en fase de pròrroga de la negociació, però no defallirem fins a l’assoliment de l’acord compromès a la reforma laboral. Es tracta del conveni col·lectiu marc de les persones joves que posi fi a pràctiques fraudulentes i també contribueixi a la dignificació de l’etapa de transició i o combinació entre estudi i treball.

Subscriu-te per seguir llegint