¿Què s’ha de fer perquè hi hagi més dones a les aules de matemàtiques o enginyeria?

En les carreres d’enginyeria, física, matemàtiques o informàtica continuen faltant dones. Deixar d’anomenar-les àrees dures, fer una tasca pedagògica des de les primeres etapes educatives, també a les llars, i despertar el sentit de la curiositat són algunes de les claus per fomentar aquestes vocacions.

Cada any des del 2015 se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una jornada per promoure la igualtat, la ciència i donar visibilitat a les investigadores. La física Susana Marcos i l’enginyera Belén Riveiro parlen dels seus referents, d’estereotips, de les seves feines i de com fomentar les vocacions. I és que, si bé a Espanya les dones matriculades en carreres científiques són el 49%, la majoria escullen estudis relacionats amb la salut i les cures (71%) –com ara medicina o biologia–, davant graus tècnics com enginyeria (25%), física (17%), matemàtiques (14%) o informàtica (12%).

Aquesta bretxa de gènere, que cada any revelen les dades del Ministeri d’Educació, comença a l’escola, on només un 4,2% de les adolescents de 15 anys diu estar interessada a estudiar alguna d’aquestes carreres. Acabar amb aquesta discriminació no és només una qüestió de justícia social, també econòmica, perquè les carreres de les àrees STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) són les més ben remunerades i perquè expulsar la meitat de la població d’aquestes professions suposa una pèrdua pròxima al 15% del producte interior brut (PIB), segons Educació.

La física Susana Marcos (Salamanca, 1970) va ser guardonada el 2019 amb el Premi Nacional d’Investigació Leonardo Torres Quevedo, per la seva contribució a l’enginyeria òptica i fotònica, i defensa que les carreres tècniques cal deixar d’anomenar-les "àrees dures, que ja sembla que els dona una connotació negativa, i les fa semblar de difícil accés".

Qüestionament i sentit crític

"En general, crec que l’educació de les ciències, i de totes les assignatures (per a nenes i per a nens), s’hauria d’orientar des del sentit de la curiositat, el qüestionament i el sentit crític, tres atributs principals en un científic, i el que a mi, estimulats a classe, va ser el que em va atraure a una carrera científica".

Marcos, ara a la Universitat de Rochester dels Estats Units, també deixaria, a més, de presentar les assignatures de manera estancada i evitaria encaixonar les alumnes i els alumnes cap a àrees molt concretes massa aviat. "Al final la innovació i l’avenç sorgeix de la connexió de camps i d’idees", diu.

Belén Riveiro (Cotobade, 1983), que va guanyar el 2022 la primera edició del Premi Nacional d’Investigació per a Joves Matilde Ucelai per donar solució a reptes actuals de l’enginyeria estructural, coincideix amb Marcos: la solució ve des de les primeres etapes. Quant al fet que les nenes se sentin menys capaces a partir dels sis anys, segons alguns estudis, Riveiro assenyala que aquests confirmen que "totes les persones ens sentim iguals quan naixem i, per tant, crec que s’ha de trencar dinàmiques".

Xarxes socials

"Avui dia –afegeix Riveiro– el context social està fortament influït per les xarxes socials i la televisió. Crec que establir mesures de control per evitar el foment d’actituds que afavoreixen el biaix per gènere és una prioritat en la nostra societat. Animaria els generadors de contingut que reflexionin profundament sobre això i sobre el futur que desitjarien per a les seves filles". Riveiro és docent i investigadora a la Universitat de Vigo i imparteix assignatures de resistència de materials i d’anàlisi d’estructures; a més és membre del grup d’investigació en geotecnologies aplicades, que treballa en l’àmbit del manteniment d’infraestructures.

Quan era nena, recorda, tenia clar que volia ser enginyera, per imitació i admiració al seu pare. Anys més tard, la realització de pràctiques en un centre de recerca l’últim any de la carrera va marcar un punt d’inflexió: "A partir d’aquell moment vaig veure clara la meva vocació per la carrera científica". Marcos, venint d’una família d’humanitats, va decidir desviar-se de la tradició familiar i estudiar ciències en el batxillerat."M’agradaven les matemàtiques i la física", destaca.

Va decidir ser científica i fer la tesi doctoral després d’una visita a l’Institut d’Òptica del CSIC, on ha desenvolupat una bona part de la seva carrera professional.

Marie Curie es troba entre els referents de Riveiro i María Josefa Yzuel, entre els de Marcos, que també recorda la seva professora de física de l’escola o la responsable de l’assignatura d’òptica coherent a la Universitat de Salamanca. "Quan disfrutes amb el que fas, les dificulatats són més aviat reptes que et fan donar el millor de tu mateixa", conclou Marcos.