Ferrovial: què hi ha darrere el canvi de seu de la companyia a Holanda?

El consell d’administració de Ferrovial ha proposat una fusió entre la matriu i Ferrovial International, una societat anònima europea neerlandesa que ja és titular del 86% dels actius de la companyia, canvi que a la pràctica suposarà el trasllat del domicili social d’Espanya als Països Baixos. Aquesta decisió no ha agradat gens al Govern espanyol, que en boca de la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, ha retret a l'empresa que, tot i haver crescut "gràcies a la inversió pública", mostri ara "una manca de compromís amb el seu país". Una major estabilitat regulatòria, un clima fiscal atractiu i un cost més baix del finançament fan que aquest moviment s'observi amb molta atenció, ja que el seu èxit podria establir precedents.

A més de canviar la seu als Països Baixos, segons ha traslladat Ferrovial a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l'empresa demanarà la doble admissió a negociació en aquest país, cotitzant també a Espanya, per cotitzar posteriorment als Estats Units. En qualsevol cas, Ferrovial afirma que aquesta reorganització corporativa no tindrà un impacte en els plans d’inversió a Espanya.

Quins avantatges fiscals pot obtenir Ferrovial a Holanda?

Ferrovial justifica la decisió de canviar la seu als Països Baixos al fet que aquest país té un marc jurídic estable, té una qualificació creditícia triple A, és el lloc elegit per grans companyies amb presència Europea i Nord-americana, i facilita alhora la sortida a borsa als Estats Units. Però, tot i que insisteixen que no hi ha una motivació fiscal, sí que es beneficiaran d'una petita reducció, d’entre l’1% i el 2%, en la càrrega impositiva en canviar de país. Hi ha qui furga en aquest argument: «Pot ser que ara sigui així, però parlem d'aquí a un parell d’anys», suggereix un expert en fiscalitat internacional que sospita que és evident que existeix una motivació fiscal darrere de la decisió de Ferrovial. 

1. Dividends exempts. Un dels atractius fiscals que ofereix el règim fiscal dels Països Baixos és que la repatriació de dividends o el cobrament de dividends, cànons o ‘royalties’ està exempt de tributació. A Espanya el règim era similar fins que en els Pressupostos de l’Estat del 2021 el Govern va decidir limitar l’exempció al 95% dels beneficis repatriats procedents de filials a l’estranger. A Espanya, doncs, tributa en l’impost de societats el 5% del dividend repatriat. Al traslladar la seva seu (hòlding) als Països Baixos, Ferrovial podrà estalviar-se aquesta tributació. Una anàlisi de Banc Sabadell xifra en uns 40 milions l’estalvi fiscal que podria aconseguir Ferrovial per aquesta via.
2. ‘Tax rulings’: Acords fiscals privats. L’impost de societats tampoc és gaire diferent entre Espanya i Holanda. En tots dos casos, el tipus general se situa en el 25% . Sota aquest percentatge tributen els beneficis obtinguts per la societat dins i fora dels Països Baixos. La principal diferència és que a Holanda l’administració tributària es presta a acords bilaterals amb grans contribuents individuals (’tax rulings’) que, a la pràctica, poden permetre una àmplia desfiscalització dels beneficis, segons explica José María Peláez, inspector d’Hisenda de l’Estat i expert en fiscalitat internacional. De ‘tax rulings’ n’existeixen a gairebé tots els països de la Unió Europea, la diferència entre els existents en països com Holanda o Luxemburg és que poden arribar a la pràctica desfiscalització, com es va posar de manifest al seu dia amb l’escàndol ‘luxleak’ en el qual es van veure involucrades més de 300 multinacionals. Tot i que arran d’aquell escàndol la Comissió Europea es va imposar vigilar els acords que poguessin emmascarar ajudes d’Estat encobertes, el cert és que, segons Peláez, amb prou feines s’han aconseguit avançar: «És una autèntica vergonya que dins de la UE hi hagi veritables paradisos fiscals que permeten fer planificacions fiscals agressives per deixar de pagar impostos no només a Europa, sinó a nivell mundial».
3. El sandvitx holandès. A més de no fer tributar els rendiments financers provinents de l’exterior i de permetre pactar acords privats amb l’administració per reduir al mínim la fiscalitat, els Països Baixos ofereixen als seus contribuents la possibilitat de l’anomenat ‘sandvitx holandès’. Segons l’inspector d’Hisenda José María Peláez, l’administració dels Països Baixos permet als seus contribuents derivar les seves bases imposables al paradís fiscal de les Antilles Holandeses, previ pagament d’un peatge simbòlic, que pot no arribar ni a l’1%. El ‘sandvitx holandès’ té el seu complement en l’anomenat ‘doble irlandès’, una regulació que permet a les societats ubicades a Irlanda derivar els seus beneficis al paradís fiscal de les Bermudes Britàniques. Existeixen despatxos fiscalistes que generen planificacions capaces de combinar el ‘doble irlandès’ amb el ‘sandvitx holandès’ per arribar a la tributació nul·la dels beneficis, explica Peláez. Són aquestes pràctiques les que han portat l’OCDE a impulsar iniciatives com les anomenades ‘pilar 1’ i ‘pilar 2’ perquè les multinacionals tributin de manera proporcional als països on fan negoci i per fixar un tipus mínim de gravamen efectiu del 15% en tots els estats.
4. Pol d’atracció d’empreses. Amb aquest esquema de regulació fiscal no és estrany que, de les 100 companyies més grans del món, 91 d’aquestes tinguin a Holanda la seva seu fiscal o una sucursal principal. Després de tenir durant anys filials als Països Baixos, Ferrovial ha decidit ara fer un salt qualitatiu i residenciar allà, no les seves filials, sinó la matriu d’aquestes. Segons l’últim informe d’Oxfam Intermón sobre la presència d’empreses espanyoles en paradisos fiscals o territoris de baixa tributació, les 35 companyies de l’Ibex disposaven de 88 filials als Països Baixos el 2021. Destaquen, pel seu número les filials a Holanda de Repsol (20), Inditex (12), Meliá Hoteles (8), Ferrovial (7), Telefónica (7), Santander (6) i BBVA (5). No vol dir que aquestes filials s’utilitzin per defraudar impostos però, segons l’anàlisi d’Oxfam Intermón, sí que permeten eludir el seu pagament en alguna mesura. L’atracció de seus per part d’Holanda és tal que hi ha hagut anys en què el 40% de la inversió estrangera a Espanya ha arribat canalitzada des dels Països Baixos.

La reacció de la Moncloa: "És una empresa que ho deu tot a Espanya"

El govern espanyol ha carregat contra la proposta de Ferrovial de traslladar la seu a Holanda. Fonts del Ministeri d'Economia han afirmat que és una decisió "errònia" i expliquen que la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, l'ha rebutjat en una conversa amb el president de la companyia, Rafael del Pino. "Es tracta d'una empresa que ho deu tot a Espanya" i "no resulta acceptable" que havent crescut "gràcies a la inversió pública, mostri aquesta manca de compromís amb el seu país", afirmen les mateixes fonts. En una atenció als mitjans aquest dimecres, la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha demanat als accionistes de Ferrovial que reconsiderin el canvi de seu.

"Crec que això no és ser espanyol. Ser espanyol és defensar la permanència al teu país", ha dit Díaz, que ha fet una crida a la Junta d'Accionistes perquè no aprovi la proposta. La vicepresidenta segona ha demanat "compromís" amb l'estat espanyol i ha recordat els contractes de Ferrovial amb l'administració pública.

Díaz també ha instat Calviño a adoptar les mesures necessàries per evitar el trasllat a Holanda. Des del Ministeri d'Economia expliquen que estan "pendents de conèixer els detalls per analitzar i seguir de prop les possibles implicacions d'aquesta errònia decisió".

La vicepresidenta segona ha criticat que existeixi "dúmping fiscal" dins la Unió Europea i ha reclamat treballar perquè "no pugui existir". El Ministeri d'Economia ha considerat "paradoxal" que la decisió arribi en un "moment d'important atracció d'inversió estrangera i confiança dels inversors" a l'Estat.