L'economia catalana registrarà un creixement de l'1,4% el 2023, un increment quatre punts per sota de l'any passat. El creixement se situarà una dècima per sobre de la mitjana estatal (1,3%) perquè serà un dels territoris més beneficiats per l'aprofitament dels fons europeus i encara té marge per recuperar turistes internacionals perduts pel xoc de la covid. Tot i això, el PIB català serà una de les set comunitats que no recuperaran l'activitat prepandèmica i se situarà en el 0,9% per sota dels nivells del 2019. Aquestes són algunes de les previsions que han fet públiques els analistes de Funcas dilluns, en una roda de premsa on han assegurat que en aquest exercici hi haurà una "desacceleració important" de l'activitat econòmica a l'Estat.

Segons Funcas, la indústria catalana veurà condicionada el seu creixement per l'elevat pes de la producció de bens de consum i pel fet que el sector de l'automoció no té marge per recuperar el xoc de la covid, perquè ja va esgotar l'impuls el 2022.

L'ocupació serà "el factor més rellevant" d'impuls econòmic aquest any i és un indicador que ja ha superat els nivells del 2019 l'exercici anterior. "Mentre el nivell d'ocupació es manté i les llars tenen ingressos i perceben que continuaran tenint-los perquè tenen feina, el consum es sosté", ha assenyalat el director general del centre d'anàlisi, Carlos Ocaña. Així doncs, les previsions dels analistes contemplen que Catalunya tanqui el 2023 consolidant una taxa d'atur per sota el 10%, en concret, del 9,3%, 1,7 punts menys que el 2019.

Segons Funcas, la capacitat d'aprofitar els fons europeus i el vigor de les exportacions seran els dos punts que explicaran les diferències econòmiques entre territoris. El creixement català serà molt similar al de Madrid el 2023 (1,4%), però la capital de l'Estat sí que recuperarà els nivells precovid, fet que s'explica per la caiguda més gran del sector serveis català durant el 2020.

Pel que fa a la pujada de tipus d'interès, es preveu un impacte més alt en el consum de les llars que en la inversió de béns, per l'efecte dels fons europeus i perquè les empreses tenen una capacitat d'autofinançar-se alta amb els estalvis acumulats durant la pandèmia. En aquest sentit, l'encariment del preu del diner ja està provocant una caiguda del crèdit nou en els últims quatre mesos.

"La percepció general en aquest moment sobre l'evolució de l'economia és més optimista de la que hi havia al desembre i al gener", ha constatat Ocaña. Segons l'economista, el canvi de visió s'explica, bàsicament, per l'evolució a la baixa dels preus de l'energia i les menors tensions internacionals derivades de la guerra d'Ucraïna.

En aquest sentit, els analistes assenyalen que, precisament les comunitats que menys van patir el xoc de la covid perquè "tenien un sector agroindustrial que va permetre superar la pandèmia millor" són les que s'han vist més afectades pels efectes del conflicte. "Ha sigut al revés que el 2020", ha resumit Raymond Torres, director de conjuntura econòmica de Funcas.