La campanya de la Renda 2022 arrenca amb la mirada en les plaques solars i els bizums

"Si normalment fem jornades de 10 o 11 hores, aquests dies poc ens falta per arribar a les 24". Conxi Ortiz i Cèlia Guàrdia, responsables de la gestoria Master Set de Manresa, viuen una setmana intensa, com a la majoria d'empreses del sector. A les tramitacions trimestrals de l'IVA per a autònoms i empreses, dimarts se'ls va sumar l'inici de la campanya de la renda 2022, que els du molta feina, asseguren, especialment els primers dies: "Anuncien per la televisió que dijous l'Estat començarà a retornar diners i reps una allau de gent que vol fer la declaració ja, per cobrar ràpid". Dubtes sobre com desgravar les inversions en plaques solars, els bizums i els ajuts a les mares treballadores centren bona part de les consultes d'enguany.

Segons l'Agència Tributària, aquest 2023 Hisenda espera rebre 22,9 milions de declaracions a tot Espanya, de les quals 4,01 seran de contribuents catalans. Entre aquests darrers, a 1,76 milions els sortirà positiva, és a dir, que hauran de pagar, un 11,4% més que l'any passat. En canvi, a 2,03 milions més de catalans els retornaran diners i uns 208.000 tindran un resultat igual a zero. En termes totals, l'administració tancarà la campanya amb un benefici net, només a Catalunya, d'uns 2.123 milions d'euros (n'ingressarà 3.797 milions i en retornarà 1.674).

Montse Freixa, de Fos Assessors (Berga) i Jordi Magallais, d'Asfo Bages (Manresa), es posaran de ple amb les declaracions a partir del dia 20, una vegada acabats els IVA i, igual que a Master Set, preveuen per al 2023 una campanya de més feina que l'any passat. És una tendència a l'alça des de la pandèmia, quan moltes persones es van veure afectades per un ERTO i la declaració de la renda es va complicar. "Els pagaments incorrectes de l'administració ens van dur més feina en la campanya del 2020 i l'hem anat mantenint", explica Magallais.

Xavier Garcia, cap de fiscalitat de la consultora manresana Sensus també culpa els canvis que l’administració va implementar en temps de la covid i que es mantenen: «El contribuent no hi pot trucar, perquè no li agafen el telèfon; no hi pot anar perquè no el deixaran entrar sense cita prèvia... l’únic que pot fer és entrar a una web i amb això exclouen un 15-20% de la població». I afegeix: «el llenguatge de l’administració és enrevessat i els canvis normatius i de criteri són continus. Hi ha certa inseguretat jurídica, quelcom que el 2019 era bo ara ja no ho és. I tot això fa que en un context on tot sembla que hauria de ser més fàcil, en realitat és molt més complicat». 

Desgravar plaques solars i l'ajut a mares treballadores

«Aquest any no hi haurà ERTO, però sí plaques solars», apunta Cèlia Guàrdia. Les deduccions per a la instal·lacions de plaques fotovoltaiques no són noves, però l’any passat es va viure un boom subvencionat i aquest concepte no es contempla en els esborranys. Altres consultes que van a l’alça és com afecta el rescat d’un pla de pensions i si cal declarar els ingressos rebuts a través de Bizum. Garcia, de Sensus, diu que sí, si corresponen a un negoci i són ingressos recurrents. 

Com a novetat d’enguany cal tenir en compte que s’ha limitat a 1.500 euros les deduccions pels plans de pensions i que les mares treballadores que van perdre els ajuts en veure’s afectades per un ERTO els poden reclamar. 

L'error per les presses

L'interès de moltes persones per presentar ràpid la declaració que apunten Ortiz i Guàrdia la confirmen les dades d'Hisenda. Dimarts mateix, a les 13 hores, 723.000 contribuents ja havien presentat la declaració a través d'internet, un 22% més que fa un any (la presentació via telefònica arrencarà el 5 de maig i la presencial, l'1 de juny).

Però paciència i mirar bé l'esborrany és el que recomana Xavier Garcia. "Hisenda et fa la renda, però si hi ha res malament és culpa teva. I el 35% dels esborranys no estan bé, 1 de cada 3 presenten errors", alerta. "Hi ha molta gent que, segurament per la falta de diners, corre a acceptar l'esborrany, però cal anar amb tranquil·litat", coincideix Ortiz de Master Set. Ambdós posen exemples: el sistema proposa automàticament desgravar la hipoteca d'un pis, però cal comprovar que realment s'hi tingui dret (ha de ser d'un immoble adquirit abans de l’1 de gener del 2013); o en cas de separació, cal verificar que s'imputi la part de la custodia dels fills correcta. I, els errors, "poden comportar conseqüències cares", fa notar Montse Freixa, qui demana que "es valori el paper del gestor" davant d'unes eines informàtiques que "no ho saben fer tot" i d'un sistema fiscal cada vegada més complicat. "El pitjor és tirar pel dret", diu.

I un avís per als propietaris de criptomonedes: Hisenda ja es prepara per a la propera renda i afirma que tindrà les dades facilitades per totes les empreses que operin a Espanya.