Comerç urbà, nou enfocament

No descobreixo res de nou si començo aquest article afirmant que l’activitat comercial ha estat tradicionalment urbana; o, si més no, agrupada entorn d’un nucli mínimament habitat. Aquest model als darrers anys s’ha anat diluint una mica, amb la irrupció de la venda en línia a través de plataformes digitals. En tot cas, continua sent majoritari, perquè és el més pràctic i funcional si hom vol veure, tocar o tastar directament el producte. A més, un nucli urbà sense botigues és trist i desolat i crea una atmosfera decadent; i de cap manera pot vertebrar territorialment res al seu voltant. El fet de poder servir els mateixos conciutadans, com també tots els de la seva àrea metropolitana o comarcal, genera un flux socioeconòmic molt remarcable.

Habitualment, als carrers més comercials s’hi barregen botigues de tota mena i dimensió, siguin cadenes o independents. Fins avui, l’expansió dels diversos establiments ha estat natural i espontània. Segurament, és positiu que sigui així, però, vist en conjunt i, d’acord amb els nous temps, possiblement és convenient analitzar el panorama, ser conscients de les fortaleses i de les febleses actuals i actuar en conseqüència. És el que pensem fer els botiguers de Manresa. De bracet amb l’administració municipal ens cal, com en tantes altres coses, treballar conjuntament el sector públic i el privat per millorar l’eficiència de les nostres empreses i oferir el millor servei possible als nostres clients.

En aquest sentit, doncs, estem preparant un pla de dinamització comercial a quatre anys. Per què ens cal aquest pla? Bàsicament perquè, com ja he apuntat, el comerç és una part bàsica de la ciutat. I si ho deixem tot a l’atzar i al fet que cadascú faci la seva de manera individualista, no assolirem mai l’excel·lència que tant ens convé. Tampoc volem que aquest depengui dels canvis de govern municipal. Ens calen objectius ambiciosos i mirada llarga. Necessitem analitzar a fons el perfil dels compradors, conèixer les mancances estructurals a través d’un estudi detallat del nombre i tipus d’establiments, agrupats per sectors, subsectors, com també per zones i barris. Igualment, no podem defugir acompanyar els nous emprenedors -que en falten i convé que siguin empresaris joves, amb empenta – en la tasca de formació, suport al seu finançament i la implementació dels seus projectes comercials. Volem alhora potenciar Manresa com a marca i punt de referència de la Catalunya central, com així ha estat al llarg de la seva dilatada història.

El pla haurà de fer un exercici d’empatia per tocar tres eixos i visions. Per una banda, s’ha de preguntar què pot fer Manresa per als seus comerciants. Necessiten finançament? Lloguers més assequibles? Simplificar tràmits a l’hora d’obrir o reformar un local? També ens hem de posar a la pell del client del comerç de proximitat. Quin percentatge és de Manresa, de la comarca o de fora? Quin poder adquisitiu té? Com ens hi hem de comunicar? On anem a buscar nous compradors? I, finalment, hem de parlar de la ciutat, que aporta la infraestructura necessària perquè els clients arribin fins al comerç. Cal, en conseqüència, un pla de mobilitat adequat i consensuat. Igualment, oferir un entorn urbà atractiu i net, a més de garantir la seguretat.

També considerem que hem de tenir una presència més potent i atractiva en esdeveniments firals, lúdics i culturals a la ciutat, de manera que estem treballant noves propostes, la darrera de la qual ha estat la campanya «ManresaComerç regala teatre», que, malgrat ser una iniciativa pionera i experimental, ha tingut una bona acollida.

Des de la UBIC estem treballant amb professionals externs que ens ajuden a definir aquest pla que cal consensuar als mesos vinents. Convidem, per tant, a tots els comerciants a respondre a l’enquesta prèvia que pròximament hi haurà penjada a la nostra web (www.manresamescomerç.cat) a fi de conèixer la seva opinió i disposar d’un punt de partida. I, tot seguit, a participar activament en la redacció d’aquest pla. Som-hi, que entre tots ho farem tot!