Brussel·les eleva tres dècimes el creixement d’Espanya el 2023 fins al 2,2%

L’expansió de l’economia espanyola es moderarà durant el segon semestre de l’any a causa d’un sector turístic que anirà a menys, una activitat econòmica més feble amb els principals socis comercials, l’impacte d’unes condicions financeres més estrictes i un mercat laboral menys dinàmic. Malgrat aquest escenari, la Comissió Europea augura un futur immediat positiu per a l’economia espanyola amb una revisió a l’alça de les seves previsions per al 2023. Segons les noves previsions interines d’estiu, l’economia creixerà aquest any tres dècimes més del pronosticat fa tan sols tres mesos, un 2,2% davant l’1,9% augurat al maig, una dada que col·loca el país com un dels principals motors econòmics de l’eurozona.

Segons la nova actualització, un exercici que inclou dades de creixement i inflació només de les sis economies més grans de la Unió Europea, Espanya creixerà aquest any més del doble que França (1%) i Itàlia (0,9%) i molt per sobre d’Holanda (0.5%), Polònia(0,5%) i Alemanya (-0,4%) que tancarà l’any en negatiu. Aquesta evolució fa que Brussel·les revisi a la baixa l’estimació de creixement per a aquest any a la UE (de l’1 al 0,8%) i a la zona euro (de l’1,1 al 0,8%). El motiu, segons Brussel·les, la debilitat de la demanda interna, particularment del consum, a causa de l’impacte dels creixents preus de béns i serveis, i a l’enduriment de la política monetària. «Els indicadors apunten a una desacceleració de l’activitat econòmica a l’estiu i els mesos venidors, amb una contínua debilitat en la indústria i un debilitament de l’impuls en els serveis, malgrat una forta temporada turística en moltes parts d’Europa», afirma la Comissió.

Quant al 2024, Brussel·les manté una previsió per a Espanya de l’1,9%, vuit dècimes menys que Polònia (2,7%), però encara molt per sobre de la resta de les grans economies de l’eurozona: França (1,2%), Alemanya (1,1%), Holanda (1%) i Itàlia (0,8%). Aquest escenari ha portat els tècnics comunitaris a revisar a la baixa la dada per a l’any vinent, de l’1,7 a l’1,4% per al conjunt de la UE i de l’1,6% a l’1,3% per a l’eurozona. En el cas d’Espanya la dada de l’1,9% és una dècima menys del previst a la primavera, «ja que el debilitament de l’activitat econòmica previst per a finals d’any s’estendrà almenys fins al primer semestre del 2024». Es tracta d’un escenari d’alentiment a què també s’enfronten la resta d’economies europees a causa de l’impacte d’una política monetària restrictiva que continuarà restringint l’activitat econòmica.

¿Per què aconsegueix aguantar millor l’economia espanyola? Els tècnics comunitaris ho atribueixen a un poder adquisitiu de les llars que s’espera que es beneficiï de la relaxació sostinguda de les pressions sobre els preus, juntament amb l’augment dels salaris nominals. Tot això, apunta l’informe, «mitiga parcialment els obstacles al consum privat». També suma el menor palanquejament del sector privat aconseguit en els últims anys i la resiliència del sector bancari, que contribuiran a mitigar els riscos financers, i l’aplicació del pla de recuperació i resiliència i els fons Next Generation que s’espera que continuï recolzant el creixement de la inversió durant l’horitzó de previsió.

Moderació de la inflació

Referent a la inflació, les noves previsions apunten que es moderarà el 2023 fins al 3,6% a causa de la contínua desacceleració de la inflació energètica registrada a Espanya des del tercer trimestre del 2022. A més, malgrat la pressió a l’alça per l’esperada eliminació gradual de les mesures governamentals de suport davant els alts preus de l’energia, la inflació continuarà caient i s’espera que assoleixi el 2,9% el 2024. El nou informe també afirma que la inflació subjacent, aquella que exclou l’energia i els aliments no elaborats, disminuirà més gradualment a mesura que la transmissió dels elevats preus de l’energia a altres articles, especialment els aliments i els serveis, es prolongui durant el primer semestre del 2024. 

Respecte a la inflació en la resta de l’eurozona, Brussel·les pronostica un 5,6% el 2023 (6,5% a la UE) per caure al 2,9% el 2024, lluny del pic del 10,6% registrat l’octubre de l’any passat. Entre les grans economies de la UE, Polònia registra la dada més elevada (11,4), per davant d’Alemanya (6,4%), Itàlia (5,9%), França (5,6%), Holanda (4,7%). La situació tendirà a equiparar-se el 2024: Polònia (6,1%), Holanda (3%), Espanya i Itàlia (2,9%), Alemanya (2,8%) i França (2,7%). L’escenari actualitzat per Brussel·les no està lliure de riscos a causa de la guerra de Rússia contra Ucraïna i les tensions geopolítiques que continuen sent font d’incertesa. La Comissió Europea també alerta que l’ajust monetari podria afectar l’activitat econòmica més de l’esperat i el possible impacte dels creixents riscos climàtics.