El sector bagenc de l’oli d’oliva alerta d’una collita minsa i que el preu pot pujar més

La sequera dels últims dos anys ha afectat greument la producció d’oli d’oliva arreu i n’ha disparat el preu, i les previsions de cara a la pròxima collita, que començarà el mes d’octubre, són pèssimes. Al Bages, els productors d’oli d’oliva no estan al marge de les dificultats del sector, que veu amb incertesa i pessimisme la poca producció que oferirà la campanya d’enguany. Una de les conseqüències s’ha traslladat al mercat, ja que molts consumidors han començat a acumular oli davant la possibilitat d’una pujada encara més elevada dels preus d’un producte que, respecte de l’any passat, durant l’agost s’ha encarit un 52,5% i un 8,7% respecte del juliol, segons dades de l’INE (vegeu l’evolució de l’IPC a la pàgina 22).

Sergi Cámara, portaveu de la Taula de l’Oli del Bages, preveu una collita nefasta després de les escasses precipitacions. «La producció de l’any passat va ser del 30% respecte a una campanya normal, i enguany la previsió és que n’hi hagi encara menys, poc més del 10% d’un any normal». A més, assenyala que aquestes xifres es corresponen amb la previsió d’Espanya, que produirà el 50% respecte a l’any passat. Ahir, el ministre d’Agricultura, Luís Planas, va xifrar la producció per a enguany en 663.000 tones.

Els supermercats registren més vendes d’olis alternatius

Sense reserves suficients

El problema s’agreuja més si es té en compte que hi ha molts productors que s’estan quedant sense reserves. Aquest és el cas del Molí del Roch, a Sant Fruitós de Bages, que ja ha venut tot l’oli. Aquesta és una tendència que s’anirà repetint per l’escassa producció d’oli d’oliva que generarà la campanya 2023-2024 i que ja ha tingut diverses repercussions, sobretot en les productores locals.

Cámara explica que l’oli es degrada i no hi ha reserves a llarg termini com passa amb el vi. A més, els cultius al Bages s’ubiquen entre terreny forestal i pot patir afectacions per la fauna salvatge. Segons ell, els consumidors, tot i la situació nefasta generalitzada es dirigeixen «als productors pensant-se que podem donar l’oli del bo per quatre duros». En aquest sentit, el portaveu defensa que s’ha de fer una «reflexió com a societat davant les dificultats». «Els productors d’oli no s’estan fent d’or, sinó que van a cobrir despeses. Qui en surt beneficiada és la distribució», prossegueix. Això no obstant, confessa que sempre hi haurà empresaris que jugaran amb l’especulació. Hi ha gent que disposa de grans quantitats d’oli i que espera per tal de guanyar més diners».

Sobre els preus, el portaveu adverteix que «aquest any veurem un increment per sobre dels deu euros perquè s’han de sumar els beneficis de distribució, el cost de manipulació i el de logística». De fet, en l’àmbit estatal, els preus de les transaccions de gran volum han pujat el 86,7%.

Sequera persistent

La sequera ha afectat especialment els cultius de secà, que pràcticament no podran salvar producció. A Oli Migjorn, a Valls de Torroella, disposen de finques amb reg i sense. Les últimes, segons Aïna Llaudó, responsable del centre, «no arribaran al 20% de la collita normal, mentre que amb les primeres no hi haurà problema», remarca.

«L’olivera és un arbre que el moment més sensible que determina el nivell productiu és durant la prefloració. Si no plou durant la tardor i l’hivern l’arbre prioritza la supervivència abans que la producció, que és el que ha passat en els dos últims anys», subratlla Josep Maria Claret, gerent del Collbaix Celler el Molí, qüestionat sobre si unes pluges durant el setembre podrien millorar la collita 2023-2024. El seu celler també ha patit les inclemències de la poca aigua disponible: preveuen una davallada del 50% respecte a un any normal.

Davant aquesta situació, Cámara reconeix que hauran de fer un canvi d’hàbits i en la forma de gestionar els terrenys. «Si la tendència continua, el panorama és catastròfic. Haurem de millorar la gestió del sòl, els recursos hídrics, treballar amb cobertes i menys sol nu. Tot això sense que impliqui uns elevats costos de producció per a nosaltres i que el preu de l’oli al litre pugui pujar de forma exagerada». Malgrat tot, confia en la capacitat d’adaptació de l’olivera i els seus mecanismes de supervivència. «L’olivera és l’arbre que, darrere la palmera, pot viure en climes més extrems. Per tant, s’ha de torçar molt la situació perquè els cultius siguin inviables o irrecuperables». 

Subscriu-te per seguir llegint