Comerç local, tot el que volem, al costat de casa

El comerç local és especialment important per les ciutats perquè té implícits una sèrie de valors pels municipis, així com una sèrie de beneficis especialment importants. Els comerços, en aquest sentit, són l’eix central de l’activitat i l’economia dels pobles i les ciutats. Sense comerç local no hi ha activitat i, per tant, són un element clau que ajuntaments i ciutadania estan obligats a preservar. 

A més, s’ha de tenir en compte que són una gran font d’ocupació i una de les activitats principals del desenvolupament econòmic municipal. Amb dades de la Diputació de Barcelona, a la província de Barcelona el comerç local dona feina a 400.000 persones, el que representa el 22% del PIB. En comparació, sectors gegants com el tecnològic i el de l’automoció no tenen un pes tan rellevant per al’economia catalana. En l’àmbit estatal, el percentatge del PIB que representa el comerç local és del 13%.

No obstant això, durant les últimes dècades hi ha hagut diversos canvis a nivell econòmic, social i sanitari que han incidit especialment en la competitivitat i en la supervivència del comerç local. Les grans superfícies, millor preparades per suportar períodes de crisi amb un menor impacte dels seus preus, s’han erigit en l’opció preferida dels ciutadans.

A més, amb les noves tecnologies, els hàbits de compra han canviat i la relació entre comerciant i ciutadà també. El sector ha fet un gran esforç per adaptar-se a aquests nous canals de venda, però el camí és llarg i des de l’administració es segueix recolzant als negocis per avançar al mateix ritme que l’economia i les necessitats en matèria de sostenibilitat i responsabilitat social. El model del futur ha d’apostar per la proximitat i la sostenibilitat i s’ha d’adaptar a la compra digital.

Cal recordar que, quan parlem de comerç local, no només parlem de botigues de barri, petits supermercats o bars, sinó també dels mercats municipals, els setmanals i totes les fires d’artesania de productors locals que, de forma itinerant, volten arreu del territori.

Als 311 municipis de la demarcació de Barcelona hi ha, a més de tots els establiments petits, 92 mercats municipals, dos a Manresa, 265 mercats setmanals i 379 fires, que s’han convertit en transmissors de valors cívics per a la ciutadania, com la integració, la responsabilitat, la sostenibilitat i l’alimentació saludable, dinamitzant a més la resta de comerços del seu voltant. Representen, tanmateix, punts de trobada i atractius turístics que també cal preservar i acompanyar en la transició que també hauran de fer cap a un nou model.

A Manresa, segons dades de l’ajuntament, hi ha un total de 5.368 establiments comercials, segons les últimes dades disponibles, de 2022, dels quals 1.492 són bars, restaurants i comerços.

Amb tot això, s’ha de tenir en compte que comprar als comerços locals comporta una sèrie d’avantatges que es perden a grans superfícies i, sobretot, per Internet.

En primer lloc, cal reivindicar la qualitat dels productes de quilòmetre zero i de l’oferta de diferents productes fets a casa nostra. Davant la impossibilitat de ser competitius contra els grans establiments, el petit comerç aposta decididament cap a la qualitat, oferint bons productes.

També s’ha de recordar que sempre es pot provar o tocar el producte abans de comprar-lo, observant per exemple si les fruites estan bé, si el peix és fresc o si la roba que ens agrada ens anirà bé.

Tot, rebent un tracte proper, experimentat i personalitzat i fent una activitat que impulsa l’economia del poble o la ciutat, un fet del qual ens beneficiem tots, però sobretot els veïns de la zona.