El Govern espanyol rebaixa quatre dècimes la seva previsió de creixement per al 2024, al 2%

El Govern en funcions s'ha sumat a l'onada de correccions del PIB formulades per tots els organismes i serveis d'estudis en els últims mesos i setmanes. En el Pla Pressupostari remès aquest diumenge a la Comissió Europea, el Govern eleva del 2,1% al 2,4% la seva previsió de creixement de l'economia per a enguany, però retalla del 2,4% al 2% la de l'any que ve.

La previsió del 2% per al 2024 del nou quadre macroeconòmic del Govern en funcions és lleugerament més optimista que les formulades recentment pel Fons Monetari Internacional (1,7%), el Banc d'Espanya (1,8%) o la Comissió Europea (1,9%).

Amb tot, el secretari d'Estat d'Economia en funcions, Gonzalo García Andrés, ha subratllat aquest dilluns que les noves previsions s'han elaborat "amb una dosi molt elevada de prudència"; també, a l'hora de tenir en compte determinats supòsits, com el del preu del barril de petroli Brent (es preveu una mitjana de 89 dòlars el 2024, quatre dòlars per sobre de l'estimació d'abril). El nou quadre macroeconòmic del Govern en funcions compta amb el preceptiu aval de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que assenyala que les previsions de creixement per al 2023 (2,4%) i el 2024 (2%), se situen en el rang central de les bandes de probabilitat que elabora l'Airef a partir dels seus propis escenaris.

El Govern preveu que el mercat laboral mantindrà el dinamisme i anticipa que entre 2023 i 2024 es crearan més de 700.000 llocs de treball a temps complet i que la taxa d'atur se situarà per sota de l'11% (10,9%), en un context en el qual la població activa se situarà entorn dels 24 milions de persones. A més, el quadre macroeconòmic incorpora la previsió d'un increment de la remuneració per assalariat superior a l'IPC, la qual cosa ha de permetre que els treballadors recuperin poder adquisitiu en aquest període.

En particular, el quadre del Govern preveu que la remuneració per assalariat pugi una mitjana del 4,8% el 2023 i del 3,7% el 2024.

El quadre del Govern no incorpora previsions d'inflació. El concepte més semblant a aquest que figura en les seves previsions és el del "deflactor del consum privat", que es preveu que passi d'una mitjana del 3,6% el 2023 al 4,1% el 2024 (en un escenari de possible retirada de les mesures antiinflació).

L'enviament a la Comissió Europea del Pla Pressupostari de les administracions públiques abans del 15 d'octubre constitueix una obligació per a tots els països de la Unió Europea. Aquest document ha d'incloure les principals magnituds dels comptes de l'any pròxim de totes les administracions (Estat, autonomies i corporacions locals): quadre macroeconòmic; previsions d'ingressos, despeses i dèficit; impacte de noves mesures, etcètera.

No obstant això, l'actual situació política, amb un Govern en funcions pendent d'un pròxim debat d'investidura, ha limitat en aquesta ocasió l'abast del document. "El Pla preveu un escenari fiscal inercial, és a dir, no s'inclouen possibles mesures i pròrrogues de política econòmica i pressupostària que poguessin aprovar-se per al 2024 després de la constitució del nou Govern", aclareix l'Executiu en la seva nota informativa.e

És a dir, en relació amb les mesures antiinflació, que caduquen el 31 de desembre -rebaixa de l'IVA d'alimentació i energia, entre d'altres- el Pla Pressupostari assumeix en aquest moment el seu venciment a final d'any, segons el que es preveu. No obstant això, no es descarta que el pròxim Govern en pugui prorrogar alguna.

No obstant això el Pla Pressupostari per al 2024 sí que inclou mesures obligatòries per llei o per compromisos ja subscrits. Així, el text adopta la revaloració de les pensions d'acord amb l'IPC mitjà de desembre del 2022 a novembre del 2023 (es preveu entorn del 4%), així com l'augment de la retribució dels empleats públics, segons l'acord aconseguit amb els sindicats de la Funció Pública.

"El menor creixement projectat per a la zona euro explica la revisió a la baixa en el creixement del PIB per al 2024, mentre el consum i la inversió acceleren el seu creixement", explica el Govern en el document remès a Brussel·les. Segons el Ministeri d'Economia, la revisió del quadre macroeconòmic inclosa en el document pressupostari incorpora l'impacte dels conflictes geopolítics i la pujada dels tipus d'interès del BCE. En tot cas, es preveu que l'economia espanyola continuarà creixent per sobre de la mitjana de la zona euro (que avançarà l'1,2%s la projecció de l'FMI).

En sentit positiu, el Govern anticipa per al 2024 una acceleració del consum i la inversió, sota l'impuls del desplegament del Pla de Recuperació, el dinamisme del mercat laboral i la solvència financera de llars i empreses, el deute de les quals ha aconseguit nivells mínims des de 2002 segons els comptes financers del segon trimestre.

Segons els càlculs del Ministeri d'Economia, ja s'han resolt convocatòries d'ajudes i licitacions de serveis i obres per un 80% d'aquests fons europeus del Pla de Recuperació rebuts fins ara (30.000 milions d'euros). La concentració de reformes i inversions en el període 2021-2023 ha augmentat el PIB en 2 punts percentuals des de 2021, sosté el departament de Nadia Calviño.

El Pla Pressupostari 2024 fa una previsió d'ingressos en un escenari inercial a causa de la situació d'un Govern en funcions. En aquest context, l'estimació és que els ingressos del conjunt de les Administracions Públiques representin un 42% del PIB, i s'arribaria als 648.660 milions d'euros en termes de Comptabilitat Nacional. Es tracta d'un lleuger increment respecte al 41,9% del PIB de 2023.

En particular, es preveu que la pressió fiscal (impostos i cotitzacions) augmentarà des del 38,1% del PIB del 2023 al 38,6% el 2024.

Tot això en un escenari inercial en el qual, en principi, el 2024 acabarien les rebaixes fiscals a energia i aliments de les mesures antiinflació.

Es preveu que els impostos arribin als 382.755 milions d'euros, la qual cosa implica un increment del 7,5% en comparació amb el 2023. Aquest increment és similar al previst enguany (7,6%) i es deu al bon comportament de l'IRPF per la millora de l'ocupació o per l'augment de les pensions. Però també a altres mesures adoptades enguany i que encara tindran un impacte positiu el 2024 com, per exemple, la pujada de tipus a les rendes més altes superiors a 300.000 euros o en l'impost de societats l'impacte de la limitació de la compensació de pèrdues en grups.

Per a l'any vinent s'estima un increment de les cotitzacions socials del 6,4% pel dinamisme del mercat laboral o el desplegament de la reforma de les pensions.

Per la banda de les despeses, el Pla Pressupostari contempla aconseguir els 694.268 milions el 2024, la qual cosa suposa el 45% del PIB. Es tracta d'una reducció respecte al 45,8% del 2023. Aquesta evolució de la despesa és compatible amb la revaloració de les pensions conforme a l'IPC i amb l'augment salarial dels empleats públics.

A més és previst que el pes de la despesa en Defensa sobre el PIB augmenti en una dècima (1.540 milions addicionals) el 2024, fins a l'1,3% del PIB.

Com a resultat del joc d'ingressos i de despeses, es preveu una reducció del dèficit públic el 2024 fins al 3% del PIB, la qual cosa suposa una reducció de més de 7 punts percentuals en quatre anys, segons destaca el Govern en funcions.

El document preveu una flexibilització del dèficit per a les comunitats autònomes el 2024, amb una taxa del 0,1%, davant de l'equilibri pressupostari recollit en el Programa d'Estabilitat de l'abril passat. Aquesta dècima de més marge per a les comunitats autònomes serà assumida per l'administració central, la taxa de dèficit de la qual el 2024 serà del 2,9%, davant del 3% de la previsió anterior.

Per la seva banda, la Seguretat Social manté la taxa de 0,2% de dèficit per al 2024 que figurava en el Programa d'Estabilitat. També les corporacions locals mantenen el superàvit del 0,2% per a l'any vinent que ja estava contemplat en el document enviat a la Comissió Europea a l'abril.

El document remès a Brussel·les també recull una reducció de la ràtio de deute fins al 108,1% del PIB el 2023, i avança un any l'objectiu de situar-la per sota del 110%. Per al 2024 es projecta una taxa del 106,3%, la qual cosa suposarà una reducció de 14 punts respecte al seu valor el 2020.