La producció i venda de panellets es manté estable malgrat la inflació

Les pastisseries de Catalunya preveuen vendre unes 250 tones del dolç de Tots Sants

Carles Blaya

Carles Blaya

Des de dilluns i fins avui, els panellets regnen al cistell de la compra. O als dels que s’ho poden permetre. El dolç de Tots Sants manté el preu enguany a les pastisseries, perquè l’increment del cost del sucre (el 40,5%, segons les dades oficials), però també dels ous, de l’ametlla i de l’electricitat, entre d’altres productes i serveis, ha estat més o menys compensat per la davallada del preu del pinyó. Amb tot, el quilo de panellet s’enfila bastant més amunt dels 50 euros. I tot i així, és una tradició a prova d’inflació, asseguren les pastisseries consultades per aquest diari. Ahir hi havia cues als establiments, i al conjunt de Catalunya es preveuen vendre unes 250 tones de panellets. Una quantitat estable els últims anys.

David Pérez, pastisser de la manresana El Cigne, afirma que enguany ha mantingut la producció de massapà (la base de tots els panellets) respecte de l’any passat. Per a Pérez, el panellet i la castanyada continuen forts en el calendari tot i la competència de Halloween. De fet, els panellets, assegura, suposen el cinquè gran moment anual de les pastisseries, després de Reis, Pàsqua, Nadal i Sant Joan. I són un producte laboriós, diu, en el qual la pastisseria treballa amb ingredients «de qualitat, com els pinyons de Castella». «Es poden fer panellets que donin molt més marge econòmic. Però no són els de pastisseria», diu Pérez.

Àngels Xarpell, copropietària de la Perarnau també de Manresa, confirma la tendència en les vendes, però apunta que els hàbits de compra del consumidor, en general, han anat variant. «És un producte car i se’n fa una compra ajustada», diu. El client de pastisseria és més selecte: «és gent de certa edat i poder adquisitiu, que amb amb el temps ha anat afinant els gustos», diu Xarpell. Per a Lluís Cuscullola, pastisser de La Llaminadura de la capital del Bages, si hi ha canvi d’hàbits és perquè hi ha un canvi de població. «La gent jove s’hi enganxa quan té canalla, que ja la té cap als 40 anys, i en té poca o no en té. La pastisseria en general és per celebrar, i si la gent té menys fills...». I un altre factor: «el sucre és el gran dimoni, i en pastisseria s’han de respectar les mesures», apunta. Amb tot, el sector ha anat rebaixant la quantitat de sucre, també en els panellets. David Pérez explica que al Cigne n’han anat reduint la proporció, i ara el sucre suposa a l’entorn del 35% de la recepta.

Alba Simon, responsable de la pastisseria La Flor de Neu de Sant Joan, percep certa davallada de vendes, que atribueix a la caiguda de la festa de Tots Sants enmig de dos possibles ponts. «Ha fet bo, i molts han marxat». A més, apunta, «hi ha més Halloween. I la societat està canviant i el dolç es restringeix». I el temps tampoc ajuda. Amb temperatures elevades costa vendre productes associats a l’inici del fred. «El panellet només es consumeix per la festa, des de fa quatre o cinc anys va de baixada», diu Simon. Cuscullola reforça l’argument: «les compres es concentren per la festa, tres o quatre dies abans, quan abans es començava a principis d’octubre».

A banda del producte elaborat artesanalment, també es poden trobar panellets de pastisseria industrial als supermercats. Al Caprabo gestionat per Ampans al carrer Pompeu Fabra de Manresa en tenen en venda sabent que «és un producte més de sortida a les pastisseries i als forns», però fonts de la fundació confirmen que tant les vendes com el preu «es mantenen com l’any passat».

Josep Millan, cap de compres de Llobet, on es poden adquirir panellets elaborats per una panificadora externa, també confiava ahir tancar la campanya amb vendes similars. Per a Millan, el panellet és avui «un producte de luxe. No tenim pràcticament res als supermercats a cinquanta euros el quilo, tret d’algun pernil». El públic jove, a més, «ja no compra a pes, sinó per unitats». I això fa reduir-ne el consum.

Subscriu-te per seguir llegint