El cistell de la compra nadalenca tornarà a tocar sostre aquest any

La setmana del pont del desembre és, per definició, la que dona el tret de sortida a les compres per al cistell d’aliments de Nadal. I encara que les altes temperatures havien alentit fins ara el ritme de vendes en mercats i supermercats, tot apunta al fet que les pròximes dues setmanes les famílies es dedicaran per fi als preparatius nadalencs. Preparar i proveir les taules per festes serà, un any més, una tradició cara per culpa de la inflació.

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) estima que el cost de la compra d’aliments per a aquestes festes creixerà el 10,3%. I, encara que els màxims històrics als quals molts productes van arribar el 2022 es mantindran, aquests seran els dinars i el sopars nadalencs "més cars" dels últims anys, assegura l’entitat, que ha elaborat un estudi a partir dels productes més consumits en aquestes dates.

Segons les dades del primer control de preus que fa l’OCU (dels tres que té previstos), l’augment mitjà aquest Nadal és del 0%, és a dir, que els preus es congelen de mitjana, després de les pujades del 8% el 2021 i del 5,2% el 2022. El problema, subratlla l’organisme, és que la majoria dels preus dels productes del cistell nadalenc es mantenen en el seu preu màxim. De fet, dos de cada tres productes que componen el cistell de Nadal es troben en aquest import rècord: les carns i el marisc són els aliments més castigats pels increments, mentre que els peixos són els que protagonitzen les (tímides) baixades d’enguany.

Les cloïsses, al capdavant

Així, les cloïsses gallegues, amb una pujada del 23% respecte a fa un any, són el producte nadalenc que més ha pujat aquest 2023. Darrere se situa el besuc (+11%), la llombarda (+7%), el gall dindi (+6%), el rodó de vedella (+5%), la pinya i els percebes gallecs (tots dos amb un increment de l’1%). Però no tot són augments. El llobarro, el lluç, els llagostins i la pularda són els productes de consum nadalenc que més baixen.

L’OCU calcula que els ciutadans es gastaran de mitjana al voltant de 745 euros aquest Nadal, que suposa un augment de l’1,3% i 10 euros més que l’any passat. L’anàlisi que elabora l’organització inclou un total de 16 aliments típicament nadalencs adquirits en mercats municipals, supermercats i hipermercats de 10 ciutats espanyoles un mes abans de Nadal. El següent informe es farà després del pont de la Constitució, i el tercer, ja a les portes de la Nit de Nadal.

Per tractar d’estalviar en la mesura que sigui possible, l’OCU aconsella fer una bona planificació de les compres i substituir els productes més cars o els que més s’encareixen per altres alternatives més barates, a més de comparar preus entre diferents establiments, especialment per als productes més bàsics del cistell de la compra. "Els que vulguin evitar que els atrapi el tren d’última hora i intentin esquivar el repunt final de preus haurien de fer ara les compres, ser previsors i anticipar-se", insistia recentment Carles Torrecilla, professor del departament de Direcció de Màrqueting de l’escola de negocis d’Esade.

El mateix volum de vendes

Amb tot, els establiments comercials confien que l’escalada de preus no desincentivi les compres nadalenques. "Esperem mantenir la tendència de creixement habitual en aquestes dates", explica Núria Cardoso, directora de Comunicació de l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas). "Això sí, tenint sempre en compte el context d’incertesa en què ens hem mogut durant els últims mesos i que pot continuar afectant els hàbits de compra dels consumidors", matisa la portaveu d’Asedas. "Els supermercats -afegeix Cardoso en relació amb la pujada de preus- treballen intensament per configurar una oferta capaç de donar resposta als diferents cistells en funció de les necessitats de cada família".

Els que ja fa dies que omplen les neveres són els restaurants, conscients que la tendència de sortir a dinar o a sopar fora de casa per les festes de Nadal, fins i tot els dies assenyalats com més familiars, segueix a l’alça. "Menjar fora permet col·lectivitzar la despesa, cadascú paga la seva part o es divideix el compte entre els comensals, i no penalitza només el que organitza l’àpat a la seva casa", observa Torrecilla.