Anuari 2023: L’ultradretà Javier Milei irromp a la presidència de l’Argentina

Economista llibertari d’ultradreta, Javier Milei va aconseguir en la segona volta de les eleccions presidencials argentines del 19 de novembre gairebé el 56% dels sufragis, 11 punts percentuals de diferència amb el candidat peronista d’Unió per la Pàtria, Sergio Massa, i ministre d’Economia d’un país que al novembre va arribar al 160,9% d’inflació interanual i immers en la tercera gran crisi econòmica des de la recuperació de la democràcia fa 40 anys. La patacada per al peronisme no té precedents i el canvi de rumb de l’Argentina s’afegeix als de Donald Trump als Estats Units i Jair Bolsonaro al Brasil.

El nou mandatari, que va assumir la presidència el 10 de desembre, ha promès retallar la despesa pública i els impostos, tancar el Banc Central de l’Argentina i reemplaçar la moneda nacional, el peso, pel dòlar estatunidenc. També ha proposat prohibir l’avortament, fer més laxes les lleis que permeten les armes i només considerar com a països aliats de l’Argentina les nacions que vulguin combatre el socialisme, i sovint posa com a exemple els Estats Units i Israel.

Totes aquestes mesures han desencadenat intensos debats i resistències en la societat argentina tant en l’àmbit social com en el legal. Milei, però, avança en el seu programa i abans de Nadal ja va emetre un decret de necessitat i urgència per implementar totes les seves reformes de mercat i a l’Estat, que tenen l’objectiu de reduir la intervenció estatal en l’economia. També ha anunciat que no renovarà al voltant de 7.000 contractes públics l’any vinent i que revisarà més d’un milió de plans socials per detectar-hi irregularitat

I una altra de les mostres del malestar han estat les nombroses protestes al carrer amb milers de manifestants i que el Govern mira de limitar amb el desplegament d’un nou protocol de seguretat que permet la intervenció de les forces federals per aturar talls de trànsit a les vies públiques durant les manifestacions sense necessitat d’ordre judicial i una campanya d’advertiments sobre la possible pèrdua de beneficis socials als participants.