Yolanda Díaz marca la reducció de la jornada laboral com a prioritat de la legislatura

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va presentar ahir al Congrés dels Diputats la que serà l’agenda legislativa del Govern central en matèria laboral durant aquesta nova legislatura. La reducció de la jornada a 37,5 hores setmanals, les causes i quanties indemnitzatòries de l’acomiadament, la reforma del treball a temps parcial i l’accés dels treballadors als consells d’administració de la gran empresa són les principals matèries que Díaz pretén abordar durant els pròxims quatre anys.

Si l’anterior legislatura va ser la de la reforma laboral, la llei de teletreball, la nova llei d’ocupació o la llei Rider, aquesta estarà plena de canvis que seran significatius en el dia a dia dels treballadors i de les empreses. La seva culminació i abast dependrà del diàleg social i de la peculiar aritmètica parlamentària que aconsegueixi sumar la coalició en cada cas.

El primer element que abordarà Treball amb els agents socials serà la reducció de la jornada laboral màxima a la setmana, per a la qual cosa les parts tenen cita aquest dijous a dos quarts de deu del matí. Aquest va ser un dels compromisos més publicitats per la líder de Sumar durant la campanya electoral i "fins i tot els votants de la dreta i de l’extrema dreta hi estan d’acord", va reivindicar.

L’objectiu està clar: la rebaixa de les 40 hores actuals a les 38,5 hores aquest 2024 i un horitzó d’arribar a les 37,5 hores per al final de la legislatura. Ara Treball buscarà concretar com fer-ho, ja que l’organització laboral de les empreses és diversa i moltes vegades el component horari el distribueixen anualment. "M’agradaria arribar a un acord, [...] però si no pot ser tripartit, serà bipartit", va alertar Díaz la patronal.

La ministra de Treball té un ull posat a Europa per veure si els seus futurs dictàmens reprenen o no Espanya. I en contra de l’opinió del Ministeri de Justícia, espera que així sigui. UGT va denunciar el maig del 2022 davant el Comitè Europeu de Drets Socials (CES) les condicions de l’acomiadament de l’actual ordenament jurídic espanyol, ja que considera que no blinden prou els empleats. I Díaz pretén recolzar-se en una hipotètic pronunciament favorable des d’Europa a aquesta denúncia per apuntalar la seva reforma.

Estatut del Becari

Díaz ja va avançar abans de les eleccions que volia regular les condicions de les extincions contractuals perquè "no sigui rendible" per a les companyies, va defensar ahir. Treball pretén que les indemnitzacions garanteixin una "reparació adequada" i siguin "veritablement dissuasòries" per a les companyies.

La reforma també abordarà els motius lícits segons els quals les empreses poden recórrer a l’acomiadament. No obstant, a curt termini, el canvi que introduirà el Govern serà suprimir com a causa lícita les incapacitats sobrevingudes. Un altre tema pendent és la tramitació parlamentària de l’Estatut del Becari, una norma pactada i firmada públicament amb els sindicats perquè les empreses costegin el transport i el material als seus estudiants en pràctiques.

Subscriu-te per seguir llegint