Els treballadors migrants aporten 10 vegades més a la Seguretat Social del que gasten, segons el govern central

La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha anunciat que simplificarà els tràmits per a facilitar l'arribada de migrants que busquin establir-se i treballar a Espanya. Entre altres, pretén augmentar el nombre de tràmits d'estrangeria que puguin fer-se de manera telemàtica, sense necessitat de personar-se en una oficina, amb altes cues en moltes oficines. Així ho ha manifestat en la seva compareixença aquest dimecres en el Congrés dels Diputats.

El mercat laboral està sustentant gran part del seu creixement i bonança recent en les persones migrants, fins al punt que quatre de cada 10 empleats creats durant 2023 els van ocupar persones nascudes fora d'Espanya. A Catalunya el seu pes va ser més protagonista i aquesta proporció va ser de sis de cada 10.

Un balanç que serà habitual durant els anys esdevenidors, d'acord amb els càlculs que maneja la Comissió Europea. I és que l'economia espanyola necessitarà d'un flux constant de persones nascudes en altres països per a sostenir les seves empreses i serveis públics. Segons ha xifrat la ministra Saiz, fins a 2050 Espanya precisarà cada any d'un saldo net d'entre 200.000 i 250.000 migrants cada any.

I és que la seva aportació actual a l'erari públic és "fonamental", segons s'ha referit la ministra. Aporten el 10% dels ingressos que cada any recapta la Seguretat Social i només li suposen un 1% de la seva despesa, segons dades ofertes per Saiz.

Ja durant la passada legislatura el Govern va reformar el reglament d'estrangeria per a incorporar a milers de persones nascudes a l'estranger però que ja residien a Espanya. És a dir, la filosofia era activar a qui viuen actualment en l'economia submergida. Una de les fórmules era permetre que la realització de determinats cursos de formació habilitessin un permís de residència i treball durant aquesta. Aquest dimecres Saiz ha fet un primer balanç: actualment 32.000 persones es troben actualment acollides a una arrelament per formació i 3.000 ja l'han finalitzat i estan treballant legalment.

En aquest sentit, la ministra ha anunciat també que blindarà per llei una simplificació per a concedir permisos de residència a les persones que vinguin de fora per a estudiar un grau universitari. La idea és concedir aquests permisos per a la durada del grau sencer i evitar així que els estudiants hagin de renovar-los any a any.

Guardiola de les pensions

Que el mercat laboral continuï creixent i els cotitzadors aportin cada vegada més a la caixa de la Seguretat Social és un pilar fonamental en l'arquitectura dissenyada amb l'última reforma de les pensions. El pla del Govern passa per portar cada any aproximadament uns 5.000 milions d'euros a la guardiola de les pensions per a tenir un matalàs amb el qual gestionar les tensions esperables davant el progressiu retir dels 'baby boomers'.

Actualment el fons de reserva conté 5.500 milions d'euros -en 2011, abans de començar a buidar-se, emmagatzemava 66.815 milions- i l'objectiu manifestat per Saiz és arribar als 9.000 milions per a finals d'any i als 25.000 milions al final de la legislatura. Un altre objectiu és arribar a un escenari de dèficit 0 de la Seguretat Social, que actualment és del 0,5% del PIB. En aquest punt la ministra no s'ha marcat terminis concrets.

Més persones treballant i durant més anys. Aquest és l'esquema que pretén reforçar el Govern, que negocia amb els agents socials ampliar els incentius i supòsits en els quals un treballador pot seguir la seva carrera professional una vegada jubilat i compatibilitzar salari i part de la pensió.

Un altre element que està pendent de discutir-se en el si del diàleg social són els coeficients de penúria. El Govern i els agents socials volen consensuar una sèrie d'indicadors que permetin a uns certs treballadors retirar-se abans de l'edat legal de jubilació -avui fixada en 66,6 mesos- sense que això impliqui una retallada en la seva futura pensió. És a dir, que determinades professions -com un paleta o una cuidadora- puguin retirar-se abans. I Saiz pretén fer-ho corregint "l'actual biaix de gènere".