El bloqueig del mar Roig augura noves pujades de preu

Les companyies asseguren que el transport marítim s’ha encarit un 300%

Terminal de càrrega i descàrrega de contenidors del port de Barcelona. | FERRAN NADEU

Terminal de càrrega i descàrrega de contenidors del port de Barcelona. | FERRAN NADEU / PAULA CLEMENTE

Paula Clemente

En aquest diagnòstic a diverses bandes no hi ha fissures. La crisi al mar Roig ha començat a percebre’s ja fa dies en les empreses espanyoles que es dediquen al comerç; a més, el seu efecte comença a ser palpable aviat també per al client final sobretot en terreny tèxtil, electrònic i quant a cotxes; però tot l’après arran de la pandèmia, el vaixell encallat al canal de Suez i la guerra a Ucraïna elimina gairebé de soca-rel la possibilitat d’una ruptura d’estoc com les viscudes llavors.

"Els sectors que podrien estar més afectats han treballat molt a tenir plans de contingència per respondre a aquest tipus de problemes", resol una primera font del sector de la distribució. "La indústria ha après de les situacions anteriors", coincideix una segona veu relacionada amb la indústria de l’automòbil. "Hi ha hagut una sèrie d’episodis crítics que han fet que les empreses estiguin més preparades: ara tenen estocs de seguretat més significatius", afirma un tercer analista expert en transport.

Retards en les entregues

Cap d’ells amaga que el temps que triguen a arribar, ara, determinades mercaderies d’Àsia ha augmentat de 5 a 21 dies, que el preu que paguen per això és molt més gran i que, si aquesta situació s’allarga molt més en el temps, no hi haurà cap altra opció que repercutir-ho al preu final. Ni tampoc, que malgrat que actualment no hi ha una preocupació excessiva, sí que hi ha cert temor del que pot arribar a passar si aquesta crisi s’agreuja.

En essència, el problema es remunta a finals de l’any passat, quan el moviment houthi del Iemen va començar a atacar i segrestar vaixells al mar Roig, a priori dirigits a embarcacions vinculades d’alguna manera a Israel. La qüestió és que, mentre aquesta és una de les rutes clau per al comerç internacional (mou el 40% del trànsit entre Àsia i Europa), la majoria de navilieres van decidir optar, de manera preventiva, per circuits alternatius.

Rutes més llargues

"Per arribar a Europa, ara utilitzen una ruta més llarga, que és baixar fins a Sud-àfrica i pujar vorejant l’Àfrica fins a la península Ibèrica, i això ha trastocat molt els plans de totes les empreses quant a cadena de subministraments, perquè abans les mercaderies arribaven en un temps, i ara hi ha demores", contextualitza el responsable de transport de l’associació de fabricants i distribuïdors de productes de gran consum Aecoc, Javier Jaso. "Això té un impacte econòmic destacat, perquè és una ruta més llarga, implica més consum de combustible. Hi ha hagut una pujada exponencial del preu dels nolis marítims", apunta.

Jaso parla d’un encariment del 60% només aquestes tres últimes setmanes, al qual se sumen els recels de les companyies d’assegurances de cobrir determinades mercaderies o el fet que, davant el mínim risc de falta de producte, les empreses hagin decidit incrementar preventivament el volum de les seves comandes, que porta al límit la capacitat dels vaixells. La companyia d’assegurances de crèdit Crédito y Caución parla d’un increment del cost del transport marítim d’un 300%.

Subscriu-te per seguir llegint