El Govern espanyol aprova l’augment del salari mínim fins als 1.134 euros

L’executiu adapta l’IRPF al nou salari mínim i diu que estalviarà 1.385 milions a les rendes més baixes

María Jesús Montero, Pilar Alegría i Yolanda Díaz, ahir després del consell de ministres | EP

María Jesús Montero, Pilar Alegría i Yolanda Díaz, ahir després del consell de ministres | EP / ACN. Madrid

ACN. Madrid

El Consell de Ministres va aprovar ahir l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 1.134 euros al mes en 14 pagues. El govern espanyol calcula que la mesura beneficiarà uns 2,5 milions de persones treballadores i recorda que l’SMI «s’ha incrementat un 54% en cinc anys», segons la portaveu del govern, Pilar Alegría. «Avui Espanya és un país millor i fem un pas decidit contra la precarietat», va afegir la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que va apuntar que una part del creixement del PIB a l’Estat es produeix precisament per la pujada del salari mínim. En paral·lel, l’executiu va avançar que adaptarà l’IRPF al nou SMI, una mesura que beneficiarà 5,2 milions de contribuents i estalviarà 1.385 milions a les rendes més baixes.

La norma eleva la quantitat mínima per practicar retencions de 15.000 euros a 15.876 euros, cosa que permetrà que el treballador que cobri el salari mínim el 2024 no tingui retencions de l’IRPF a la seva nòmina. En paral·lel, el Ministeri d’Hisenda també aplicarà una rebaixa impositiva als contribuents que cobrin fins a 20.000 euros anuals, a través d’una modificació del reglament de l’IRPF. «Tindrà efectes immediats i no caldrà esperar a un canvi de la llei a través de l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat», va apuntar la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. «Les rendes baixes i mitjanes paguen i pagaran menys impostos que amb el PP», va sentenciar Montero, que va voler posar diversos exemples pràctics.

«Un assalariat que cobri l’SMI aquest 2024 i 15.876 euros anuals no haurà de pagar res en concepte d’IRPF, un 0%, mentre que el 2018 havia d’abonar 1.111 euros, amb una retenció del 7%», va recordar la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda. «Un assalariat que cobri el sou més freqüent de 18.502 euros abonarà a partir d’ara 1.129 euros d’impost de la renda, mentre que el 2018 la xifra era de 2.000 euros», va comentar Montero. «Aquests contribuents pagaran doncs un 43,5% menys del que abonarien si encara estigués vigent l’IRPF del PP de Rajoy», va etzibar la ministra d’Hisenda, que va posar un últim exemple amb els jubilats.

«Per a un pensionista d’entre 65 i 75 anys amb una prestació de jubilació de 1.214 euros al mes, el pagament de l’IRPF serà ara de 224 euros en comparació amb els 1.462 euros de l’últim any de l’executiu popular», va apuntar Montero. «Estem parlant d’una reducció de l’IRPF del 85% en comparació amb el 2018», va puntualitzar la titular d’Hisenda, que va emmarcar aquesta rebaixa de les retencions de l’IRPF en una estratègia de «justícia fiscal» que passa per alleugerir la càrrega tributària a les persones amb salaris més modestos i reclamar un «major esforç» als grans patrimonis i multinacionals.

Finalment, el Consell de Ministres també ha donat llum verda a l’increment addicional del 0,5% del salari dels funcionaris, un augment que depenia del creixement econòmic del 2023 i que el PIB nominal espanyol creixés més d’un 6%. La millora econòmica beneficiarà uns tres milions de treballadors de l’administració pública –amb un impacte retributiu de 818 milions- i té efectes retroactius a 1 de gener del 2023. Això significa que els funcionaris no veuran només la millora a la pròxima nòmina sinó que rebran una ‘paga extra’ amb els retards de 12 mensualitats. Amb aquesta nova pujada, la millora total el 2023 arriba al 3,5%, una xifra que se suma a l’augment salarial també del 3,5% del 2022.

El govern espanyol ja ha avançat que l’increment mínim del salari dels funcionaris serà del 2% el 2024, amb un 0,5% addicional en funció de l’evolució de la inflació. «L’alça total salarial en el període 2020-2024 haurà superat el 8% i podent arribar al 9,5%, en funció de les variables contemplades a les clàusules de revisió», ha conclòs la ministra d’Hisenda i vicepresidenta primera.