Què és Shein, la gran cadena xinesa de roba d'un sol ús?

L'espiral de ‘comprar-tirar-comprar-tirar’ que promouen les grans empreses tèxtils occidentals constitueix una de les greus amenaces ambientals a les quals s'enfronta el planeta. La ingent despesa d'aigua necessari per fabricar uns simples texans (fins a 3.000 litres, segons la Universitat Politècnica de Madrid) fa d'aquest sector una veritable ‘piconadora’ ecològica. I és que, a més, és un gran generador de microplàstics i d'emissions de CO₂, entre altres conseqüències ambientals. Però el fast-fashion (aquesta mania de comprar sense parar) té un campió mundial, que es materialitza en una empresa xinesa anomenada Shein i que és blanc de crítiques des de tots els flancs. No sols des del mediambiental. També des del dels drets humans.

Què és Shein? Es tracta d'una marca de moda no ja de fast-fashion, sinó de ultrafast-fashion, que ven roba a tot el món a través d'internet i en algunes botigues físiques. Es caracteritza pel fet de treure al mercat nous models de peces a una velocitat molt major que el ja vertiginós ritme que segueixen les altres cadenes. És a dir, si una marca de moda triga tres mesos des que planifica un model fins que el posa a la venda, Shein ha abreujat el procés a tan sols tres o set dies, per davant fins i tot del seu competidor més pròxim, Zara, que triga de dos a tres setmanes. Es tracta d'embarcar al consumidor en un constant frenesí comprador que, no obstant això, té resultats desastrosos sobre el medi ambient.

És la conclusió de l'informe que va elaborar Greenpeace fa una mica més d'un any i que posa al descobert les entranyes del gegant xinès de la moda. L'informe se centrava en els productes tòxics que incloïen les seves peces, substàncies amb «químics tòxics per a la salut».

La doctora en Biologia per la Universitat d'Alacant i llicenciada en Ciències Ambientals Celia Ojeda explica com es va arribar a aquesta conclusió: «Comprem 47 articles de les pàgines web de Shein a Àustria, Alemanya, Itàlia, Espanya i Suïssa, i cinc articles d'una botiga pop-up a Munic, Alemanya, i els enviem a un laboratori independent per a analitzar la seva composició química: els resultats evidencien la despreocupació que mostra Shein per la salut humana i els riscos mediambientals associats».

Dels 47 productes analitzats, van trobar que set d'ells «contenien substàncies químiques perilloses que superen els límits reglamentaris de la UE, i cinc d'ells superen els límits en un 100% o més, és a dir, sobrepassen els límits màxims». A més, un total de 15 productes contenien substàncies químiques perilloses en nivells preocupants, és a dir, prop dels valors considerats com a topall. En concret, níquel en botes, formaldehid en un vestit per a menors, niquel també en un caçadora i crom en altres productes. «Són substàncies que persisteixen en el medi ambient, és a dir, que no es descomponen, i que es bioacumulan», afirma Celia Ojeda.

Shein, després de la divulgació d'aquest informe, va retirar del seu catàleg les peces denunciades. No obstant això, Greenpeace assenyala que, amb tota seguretat, el problema continua existint en moltes dels milers de peces que no van ser investigades i que es continuen venent dia a dia.

Un sol dia lliure al mes

Però no és només el medi ambient. Aquesta empresa tèxtil, que enganxa al client amb els seus preus exageradament baixos, va ser objecte d'una recerca per part del canal de televisió britànic Channel 4 que, en un ampli reportatge emès a la fi de 2022, es va introduir de manera encoberta a les seves fàbriques de Guangzhou (la Xina) i va descobrir que els seus treballadors tenen jornades de 18 hores al dia, un sol dia de descans al mes i un salari minso, però que depèn del nombre de peces que elaborin.

En alguns casos, el sou base és de 4.000 iuans (565 euros), sempre que elaborin un mínim de 500 peces al dia. Aquesta meta impossible fa que alguns empleats treballin fins a la matinada per a guanyar una comissió de 0,02 cèntims per peça. En una altra fàbrica que apareixia en el reportatge (titulat Untold: inside the Shein Machine), no hi havia, directament, un salari base. En aquest cas, els treballadors cobraven 0,04 cèntims per peça, la qual cosa obliga a l'operari a no poder cuidar si més no la seva higiene, perquè no tenen temps ni per a anar al lavabo. Aquestes condicions incompleixen la Llei del Treball de la Xina, que estableix horaris de 40 hores setmanals, amb un màxim de 36 hores extra al mes, segons el citat canal de televisió.

És així com Shein s'ha consolidat com un gegant del sector, que ven per internet a més de 150 països del món (amb les emissions de CO₂ que suposa el transport dels enviaments) i que està valorat en 92.000 milions d'euros, segons dades de Bloomberg.

Ara bé, «hi ha moltes empreses com Shein a Àsia», assenyala Celia Ojeda, encara que no tinguin la seva envergadura. I no sols a Àsia. Empreses europees actuen de la mateixa manera a la Xina, l'Índia, Bangladesh, i altres nacions asiàtiques, en les quals, aprofitant els baixos salaris i costos de producció, fabriquen les peces que després ens posarem després d'adquirir-les a Madrid, Barcelona, París o Londres.

En 2013, un edifici de vuit pisos es va esfondrar a Bangladesh i van morir 1.134 persones, a més de resultar ferides 2.437. Va resultar que cosien per a empreses com Inditex, El Corte Inglés o Benetton, segons recorda Ojeda. «Des de llavors, la indústria de la moda ha canviat molt en qüestió de tòxics i pràctiques socials. No obstant això, continuen contaminant el planeta per la quantitat de roba que produeixen i la seva elevada dependència de les fibres sintètiques procedents del petroli, com el polièster i el niló», afegeix.

Les explicacions de l'empresa

Els directius de l'empresa, davant les denúncies i informes que van sorgint en els últims mesos, s'han vist obligats a emetre comunicats en els quals asseguren que Shein té «un codi de conducta» per a garantir el compliment tant de les normatives mediambientals com laborals. Després del reportatge de Channel4, la companyia va atribuir les irregularitats als seus proveïdors (en total són 1.900 fabricants), als quals van donar un temps màxim per a esmenar-les, i, de no fer-lo, amenaçaven amb acabar la seva relació laboral amb ells. També va destacar Shein que una part del seu pressupost es dedica a contractar empreses externes que realitzen auditories per a garantir que tot compleix amb les lleis vigents.

De la mateixa manera, asseguren que en els últims anys han invertit molts milions de dòlars a millorar les seves instal·lacions i infraestructures i, quant als salaris, al·ludeixen a un estudi independent que, pel que sembla, afirma que el salari mitjà per hora és el doble d'un salari mínim local.

D'altra banda, en una entrevista amb ‘Fashion United’, la directora associada per a assumptes públics de Shein Europa, Marion Bouchut, va defensar la marca i va dir: «La sostenibilitat és una prioritat per a nosaltres i hem llançat iniciatives per a reduir el nostre impacte ambiental en cada etapa de la cadena de valor». Bouchut afirma que els seus objectius són «aconseguir la neutralitat en carboni en abast 2 [emissions indirectes generades per l'electricitat consumida] en 2030», així com «obtenir un 100% de viscosa tèxtil segura per als boscos i embalatges de paper per a 2025».

«Estem compromesos amb descarbonizar la nostra cadena de subministrament, obtenir materials responsables i protegir la biodiversitat i el benestar animal mitjançant accions col·lectives», va reiterar la directiva europea d'aquesta multinacional xinesa.