El 83% dels espanyols recolzen les protestes dels agricultors

Ja es va veure quan el 14 de febrer els tractors van circular pels carrers de Barcelona. Van ser aplaudits massivament per uns urbanites que responien amb simpatia a la seva causa, malgrat el col·lapse de trànsit que la mobilització estava provocant a la capital catalana i les seves vies d’accés. Les protestes dels agricultors i ramaders espanyols –tot i que discutibles en algunes de les seves reivindicacions– conciten el suport majoritari de la ciutadania, fins al punt que més de quatre de cada cinc persones donen molt o bastant suport a les reclamacions del sector primari, segons l’enquesta elaborada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a Prensa Ibérica. En concret, un 57,8% dels que van respondre a la pregunta donen molt suport a les reclamacions i un 25% els donen bastant suport, fet que suma un 82,8 del total. Tan sols un 10,8% dels enquestats els deixa poc suport i un 3,5%, gens.

Per edats, són les persones de mitjana edat, és a dir les que tenen entre 30 i 59 anys les que més subscriuen les reivindicacions que es fan en les tractorades (un 61,8% els de la franja entre 45 i 59 anys, i un 60,6% els d’entre 30 i 44), mentre que els joves i els més grans es troben dividits i gairebé empaten en el resultat: els entrevistats d’entre 18 i 29 anys els donen un 54,8% de suport i els de més de 60, un 53,8%.

En el que no hi ha tanta unanimitat és quan la pregunta toca una de les qüestions que els productors agraris critiquen: la suspensió de l’Agenda 2030 i la flexibilització de les mesures mediambientals que la UE els exigeix implantar. Un 53,8% de les persones més joves consideren que és molt urgent aplicar restriccions contra el canvi climàtic, mentre que entre la població més gran de 60 anys, són un terç (33,5%) els que les veuen tan urgents. A les franges mitjanes d’edat, els percentatges es queden en el 47% per als espanyols de 30 a 44 anys i en el 43,1% per als de 45 a 59. Una vegada més, s’evidencia el pes que té la protecció del planeta sobre les noves generacions, molt més preocupades per l’impacte de l’escalfament global i els seus efectes.

També aplaudeixen massivament les mobilitzacions dels pagesos aquells que voten Vox (76,2%), el PP (65,5%) o Junts (63,1%), tot i que es pot ressenyar –trencant aquí la tendència ideològica– que el suport és així mateix molt ampli entre els votants d’ERC (74,3%). Els electors del PSOE estan, en aquest cas, més aviat dividits: un 50,5% d’ells donen molt suport a les protestes, mentre que un 22% no considera convenients les accions que estan posant en un compromís al ministre Luis Planas i les seves polítiques agràries i ramaderes.

Empresaris i assalariats

Les més reticents al moviment són les forces d’esquerres, potser perquè aquestes protestes es relacionen més amb els empresaris agrícoles i, en menor mesura, amb els assalariats del camp. Entre l’electorat de Sumar, els suports als agricultors es queden en el 34,9%; entre el d’EH-Bildu, el 45%, i entre el del BNG, el 27,3%.

A més, el 62% dels votants del partit de Yolanda Díaz opinen que sota cap concepte s’haurien de frenar les mesures ambientals que perjudiquen l’agricultura, davant el 62,2% dels que recolzen el PP que afirmen al contrari, és a dir, que sí que s’haurien de paralitzar aquestes exigències. En el PSOE, el 52,1% és contrari a detenir l’aplicació dels requisits ambientals.

El suport a les mobilitzacions del sector agrari és més ampli entre els que viuen en municipis de menys de 10.000 habitants (61,4%), però també suscita bones quotes de simpatia entre els que viuen a les grans ciutats (del 47,9% en les de més de mig milió; del 56,8% en les que tenen entre 100.000 i 500.000 habitants, i del 60,4% en les de 10.000 a 100.000). Les demandes que fan els agricultors no són alienes, doncs, al món urbà, que cada vegada aprecia més els aliments de proximitat i de temporada i que és conscient del paper que el sector primari té en la preservació del territori i en la fixació de la població a les zones rurals.