Dos de cada deu treballadors de la construcció tenen més de 55 anys mentre que els joves només representen el 9,2%

 Un estudi de la UPF i l'APCE alerta que la tendència a l'envelliment de la mà d'obra en la construcció manté la seva tendència a l'alça des de fa deu anys. Concretament, els treballadors majors de 55 anys el 2012 representaven el 12,8% del total i en una dècada el percentatge s'ha enfilat fins al 19,9%, mentre que paral·lelament la ràtio de treballadors menors de 30 anys ha retrocedit tres punts durant el mateix període, del 12,4% fins al 9,2%. Així mateix, l'estudi avisa que l'encariment de les matèries primeres és d'un 37,6% en els darrers deu anys, una tendència que es va accentuar el 2021 arran de la recuperació econòmica després del pic de la pandèmia i conclou que aquesta circumstància perjudica la promoció de nou habitatge protegit.

L'estudi 'Evolució del sector de la promoció i la construcció residencial en la darrera dècada: canvis, finançament i debilitats', elaborat per Mia Torner i Josep Maria Raya, explica que el gran gruix de treballadors de la construcció, el 70,8%, tenen entre 30 i 55 anys, d'acord amb les dades de l'INE corresponents al 2022; i que l'arribada de joves a l'ofici ha retrocedit davant un envelliment de la mà d'obra.

Amb la crisi del 2008, la població més jove que treballava a la construcció va passar en altres sectors com l'hostaleria però aquesta tendència ja no s'ha revertit. A més, afegeix l'estudi de la UPF i l'APCE, la combinació de la consideració social de l'FP i la visió social que té el sector des de la crisi ha fet caure les matriculacions a la meitat.

"Les persones majors de 55 anys són les que es troben en una edat propera a la jubilació i per les quals cal un relleu generacional, que no està donant en l'actualitat", indiquen els autors. Algunes conseqüències que apunten són la pèrdua de coneixement de l'ofici, especialment en l'àmbit del peu d'obra, i l'encariment dels preus de la construcció per la manca de relleu generacional, un factor que a més limita l'activitat del sector, assenyalen.

Encariment de l'habitatge protegit

En relació a l'encariment dels costos de la construcció, l'estudi conclou que els preus han pujat un 37,6% en els darrers deu anys, un fenomen que es va intensificar en la recuperació de la pandèmia. "Aquesta situació és especialment preocupant en la promoció d'habitatge protegit, ja que encareix el preu al que es pot proporcionar", afirma l'estudi, que també adverteix que cal tenir en compte que l'augment dels costos financers suposa una "pressió afegida als promotors".

A banda d'aquestes debilitats en el sector de la construcció, el document també recull el volum d'oferta immobiliària "insuficient" en les zones d'elevada concentració de població i activitat econòmica derivat de la tendència mundial de desplaçar-se cap a les zones de major activitat econòmica.

En aquest sentit, les zones més tensionades de l'Estat són els grans nuclis urbans com Barcelona i Madrid, juntament amb la costa mediterrània i concentren el 60% de la població espanyola i el 96% de la creació de noves llars. A més, la meitat de la construcció en els darrers tres anys es concentra en les zones de falta d'habitatge però no creix al mateix ritme de la demanda.

Així mateix, també cal subratllar la pèrdua de pes de les construccions noves en les transaccions. Concretament, el colom és entre vuit i deu vegades inferior als anys 2000. A més, mentre que entre el 2007 i 2012 l'habitatge nou suposa la meitat de les transaccions, en l'actualitat només representa el 18%.

Ves