L’afiliació estrangera al Bages està cinc punts per sota de la mitjana catalana

El Barcelonès, on un de cada quatre afiliats era el març de nacionalitat estrangera, o l’Alt Empordà (24,4%), són les dues comarques de més de 100.000 habitants del país amb el percentatge d’afiliats no espanyols més elevat. En contrapunt, l’Anoia és la comarca que va registrar una proporció menor d’afiliats de nacionalitat no espanyola, amb el 9,1%. Al Bages, la proporció era del 12,4%, cinc punts per sota de la mitjana del país (17,4%).

Respecte del març de l’any passat, l’afiliació estrangera s’ha incrementat el 8% al Bages i el 8,5% a l’Anoia, creixements percentuals lleugerament inferiors a l’increment mitjà català en aquest període, del 8,8%.

 L’Alt Empordà (12,6%) i la Selva (12,5%) són les comarques grans on més creix aquest grup de població treballadora, mentre que el menor creixement s’ha registrat en el conjunt de l’any a l’Alt Penedès (5,2%).

A la resta de comarques centrals, els increments han estat dispars: del 6,1% a l’Alt Urgell, del 12,9% al Berguedà; del 9,7% a la Cerdanya i del 20,7% al Solsonès (per l’efecte Torà i Biosca), mentre que al Moianès s’ha experimentat un decrement del 0,8%. En aquest conjunt de comarques, la proporció d’estrangers sobre el total d’afiliats és inferior a la mitjana catalana. Les que més s’hi apropen són la Cerdanya (15,1%) i l’Alt Urgell (14,4%). Al Lluçanès és del 7,5% i al Moianès el registre també és inferior al 10%.

Segons les dades publicades ahir pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, en aquest tercer mes de l’any van afegir-se a la Seguretat Social a Catalunya 38.536 persones estrangeres, el 75% de les quals es van concentrar a la demarcació de Barcelona (28.662), seguida de Girona (4.747), Tarragona (2.641) i Lleida (2.487). Del total d’ocupats, el 29% (186.309) eren de la Unió Europea (UE), amb Itàlia i Romania com a països amb més treballadors, amb 56.435 i 47.574, respectivament. El 70% restant (455.954) eren extracomunitaris i la nacionalitat marroquina era la més nombrosa (76.754), seguida de la xinesa (32.534) i la colombiana (32.066). 

Per règims, 502.873 estaven en el general, 96.521 en el d’autònoms, 28.175 en el de la llar, 14.004 a l’agrari i 689 en el del mar.